Cap de Govern

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:09 18 set 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Caps de Govern de cinc països membres de la Mancomunitat de Nacions, en l'any 1944, en la Commonwealth Prime Ministers' Conference.

El cap de Govern és la persona que eixercix la direcció del poder eixecutiu i es responsabilisa del Govern d'un Estat o d'una subdivisió territorial d'este (estat, província, o una atra). El procés d'elecció de caps de Govern varia d'acort al país i depén, entre atres factors, de la forma de govern utilisada en aquell.

En un sistema parlamentari és el càrrec que ostenta la persona que eixercix la jefatura de Govern pot ser: primer ministre, premier, canceller, president del Consell de Ministres, president del Govern, Taoiseach, o uns atres.

En els països en sistemes presidencials, com Estats Units o Chile, la jefatura de Govern correspon al president de la República, qui també i simultàneament és és el cap d'Estat. En general, en estos sistemes de govern no existix una figura que detente una autoritat intermija entre el President i els demés Secretaris o Ministres d'Estat. Excepcionalment hi ha sistemes presidencials que sí contemplen una figura que s'acosta al del Cap de Govern, com el primer ministre del Perú.

En canvi, en els sistemes semipresidencials com França, les funcions de cap de govern poden estar repartides entre el President i el Primer Ministre. Encara que este repartiment no es basa en la Constitució, sino en la pràctica política del país. Aixina, quan les forces polítiques afins al President tenen majoria pròpia en el parlament, el Cap d'Estat ho és també de Govern, puix és ell qui determina les orientacions polítiques del govern, i és qui nomena i davant qui responen efectivament els ministres. Pero quan les forces que recolzen al President estan en minoria parlamentària (cas conegut popularment com a "cohabitació"), el Cap d'Estat dispon d'uns poders efectius notablement disminuïts. Per descontat, el nomenament dels ministres ya no és de la seua incumbència absoluta, i generalment es llimita a designar als que el Primer Ministre li propon, puix este és qui té la confiança i la majoria parlamentària.

En França, en les 3 oportunitats en que el President va deure cohabitar en un Primer Ministre que no era del seu sector polític (1986-1988, 1993-1995 i 1997-2002), els ministres de relacions exteriors i de defensa varen deure contar en l'aprovació efectiva d'abdós caps, d'Estat i de Govern.[1] [2]

Hi ha països que si ben no tenen una jefatura de Govern separada de la jefatura d'Estat, tenen a un funcionari que complix oficiosament esta funció. Aixina, en Argentina, esta funció recau en la jefatura de Gabinet, mentres que el president de la Nació Argentina és el responsable polític de l'administració general del país i també el comandant en cap de les Forces Armades de la República Argentina.[3]

El cap de Govern en alguns territoris d'ultramar depenents del Regne Unit és denominat "primer ministre" (en anglés, chief minister), de la mateixa manera que en Índia, Malàsia i en els estats i territoris de Austràlia. En Alemanya, el cap de Govern dels länder, es denomina "ministre president" (en alemà, Ministerpräsident); en Bèlgica esta última és la denominació del cap de Govern d'una regió, comunitat o entitat federal que pel seu ranc d'importància s'administra baix règim especial. En Mèxic, aixina se li denomina al responsable del govern i de l'administració de la Ciutat de Mèxic, capital de la república mexicana; en Veneçuela ademés el govern del Districte Capital està encapçalat per un funcionari denominat cap de Govern del Districte Capital nomenat pel president d'eixe país i en Argentina també es denomina cap de Govern a l'administrador de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.

Denominacions[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Nogueira Alcalá, Humberto, Regímenes Políticos Contemporáneos, Ed. Jurídica, Santiago de Chile, 1993, pp. 370-377.
  2. Pérez Ayala. Andoni, "Revisiones Constitucionales y Reformas Institucionales en la V República Francesa", Rev. Estudios Políticos 148, Madrid, España, 2010, pp. 123.
  3. Constitución Nacional (Argentina): Atribuciones del Poder ejecutivo, art. 99, p. 14

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons