Tradició clàssica

Virgili guiant a Dante en el seu viage al Infern, una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (Dante i Virgili en l'Infern per Delacroix, 1823)

La tradició clàssica occidental és la recepció de la Antiguetat grecorromana clàssica per part de les cultures posteriors, especialment el Occident posclàssic, que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La filosofia, el pensament polític i la mitologia són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions índia, chinenca, judaica i islàmica.

L'estudi de la tradició clàssica diferix de la filologia clàssica, que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El clasiciste i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí".