Riu Vernissa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 20:00 24 nov 2021 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
Anar a la navegació Anar a la busca
Riu Vernissa al seu pas per Ròtova

El Riu Vernissa, antigament nomenat de Nasiu o de Balansat, és l’afluent més important del riu Serpis, al que s’unix a dos quilómetros de Gandia. Recorre 29 km entre les comarques de la Vall d’Albaida i la Safor i arreplega les aigües d’una conca de 140 km² situada entre la part sur del massiç del Mondúver i la part nort de la serra de la Cuta. Este territori inclou al seu voltant les chicotetes conques dels barrancs de Marchuquera, Navesa (Ador) i Vinuesa o d'Alfauir.

Geografia

El riu Vernissa naix en Pinet i passa per Lluchent i Benicolet. Ya dins de la Safor passa per Lloc Nou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova i prop del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba i Alfauir. Continua pel terme de Palma de Gandia i per Beniarjó i el Real de Gandia, desembocant en el riu Serpis. Té un règim fluvial de tipo mediterràneu.

Des del seu mateix naiximent han abundat les parades que han alimentat chicotetes hortes, com les de Lloc Nou de Sant Jeroni-Almiserà, Alfauir-Ròtova i atres associades als molins hidràulics.

Abans de l’obertura dels actuals pous artesans tenia un cabal en l’estiu de 0,315 m³, el qual es desviava en el terme de Palma de Gandia. Allí naix la séquia crida de Vernissa, de la qual ha regat tradicionalment la zona septentrional de l’horta de La Safor

El Riu Vernissa es troba enclavat dins de l’itinerari de la Ruta dels Monasteris de Valéncia, ruta monumental i cultural inaugurada en 2008, que travessa este riu i el pròxim Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, junt en el qual discorre el riu.

Bibliografia

  • Vicente Fontavella González. La Huerta de Gandia. Zaragoza: Instituto Juan Sebastián Elcano, 1952
  • Abel Soler i Rafa Jordá. Rótova: geografia, historia, patrimonio. Ajuntament de Ròtova, 2005. ISBN 978-84-606-4150-6
  • Rafael Delgado Arts i Fernando Sendra Bañuls. Els barrancs de la Safor. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2007. ISBN 978-84-96839-02-1

Referències