N
Revisió de 10:06 18 jul 2018 per Teniente (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''N''', '''n''' en minúscula, és la dècima quarta lletra de l'alfabet valencià i undècima de les consonants. El seu nom és ''en'', pero pe...»)
La N, n en minúscula, és la dècima quarta lletra de l'alfabet valencià i undècima de les consonants. El seu nom és en, pero per castellanisme també se la conex pel seu nom en castellà, ene. Juntament en la i grega forma el dígraf nomenat eny.
Fonètica
En valencià representa la nasal alveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional [n] en posició inicial (nas) o intervocàlica (cana) o velar (cinc).
Ortografia
S'escriu en
- En inicial, interior i fi de paraula: niu, lluna, món.
- Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: confiar, enfadar, inflamar. Excepte els cultismes: émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
- Davant de consonant, excepte B, M, P: enveja, confit, planta, gandul.
- Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.