L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Canvis recents [vlc]

Archiu:Uiqui.jpg

2026-10-07T18:53:48Z

← Revisió anterior	Revisió de 18:53 7 oct 2026
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1:	Llínea 1:
		©️ copyright – lenciclopedia.org

Archiu:Confeculla.jpg

2026-10-07T18:42:19Z

← Revisió anterior	Revisió de 18:42 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Cartell
		©️ copyright – Casa de la cultura de Xàtiva/Som Valencians.

Archiu:Chimoser.jpg

2026-10-07T18:32:41Z

← Revisió anterior	Revisió de 18:32 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		©️ copyright – Diari Mediterráneo.

Archiu:Bataller3.jpg

2026-10-07T18:28:14Z

← Revisió anterior	Revisió de 18:28 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Image pròpia

Archiu:Coalien.jpg

2026-10-07T18:24:47Z

← Revisió anterior	Revisió de 18:24 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Cartell
		©️ copyright – Coalició Valenciana

Archiu:Caresc.jpg

2026-10-07T18:21:49Z

← Revisió anterior	Revisió de 18:21 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Cartell de pelicula "La Escopeta Nacional de Luis G. Berlanga
		©️ copyright

Archiu:Amiceamat.jpg

2026-10-07T18:19:15Z

← Revisió anterior	Revisió de 18:19 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Pàgina de llibre

Archiu:Aruizne.jpg

2026-10-07T12:03:42Z

← Revisió anterior	Revisió de 12:03 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Cartell. ©️ copyright – Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)

Archiu:Observ.jpg

2026-10-07T10:59:07Z

← Revisió anterior	Revisió de 10:59 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		©️ copyright – L'Observatori de la Llengua Valenciana

Formació Quiriquina

2026-10-07T10:52:35Z

Mostrar els canvis

Saint-Aubin-de-Scellon

2026-10-07T10:51:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 7 oct 2026
Llínea 2:		Llínea 2:

	'''Saint-Aubin-de-Scellon''' és una localitat i [[comuna francesa\|comuna]] [[França\|francesa]] situada en la [[regions de França\|regió]] d'[[Alta Normandia]], [[departaments de França\|departament]] d'[[Eure]], en el [[districte de Bernay]] i [[cantón de Thiberville]].		'''Saint-Aubin-de-Scellon''' és una localitat i [[comuna francesa\|comuna]] [[França\|francesa]] situada en la [[regions de França\|regió]] d'[[Alta Normandia]], [[departaments de França\|departament]] d'[[Eure]], en el [[districte de Bernay]] i [[cantón de Thiberville]].




	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			{{Traduït ref\|es\|Saint-Aubin-de-Scellon}}

	[[Categoria:Poblacions d'Eure]]		[[Categoria:Poblacions d'Eure]]
	~~{{Traduït ref\|es\|Saint-Aubin-de-Scellon}}~~

Singara

2026-10-07T10:49:43Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 10:49 7 oct 2026
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Singara.jpg\|thumb\|right\|200px\|Singara en la [[Tabula Peutingeriana]], còpia migeval de l'original de el S. IV.]]		[[Archiu:Singara.jpg\|thumb\|right\|200px\|Singara en la [[Tabula Peutingeriana]], còpia migeval de l'original de el S. IV.]]

	'''Singara''' (en [[idioma grec\|grec]] τὰ Σίγγαρα)<ref>[[Dión Casio]], XVIII.22.</ref> va ser un lloc fortament fortificado en l'extrem nort de [[Mesopotamia]], que per un temps, com es desprén de les monedes trobades, va ser ocupada pels [[Imperi Romà\|romans]] com una colónia d'alvançada contra els [[perses]]. Va ser el campament de la [[legio I Parthica\|''legio'' I ''Parthica'']].<ref>{{Cita web \|url=http://www.livius.org/le-lh/legio/i_parthica.html \|títul=''Legio I Parthica'' per Jona Lendering en ''livius.org''. Consultat el 23 d'agost de 2014. \|fechaacceso=23 d'agost de 2014 \|fechaarchivo=3 de novembre de 2014 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141103011115/http://www.livius.org/le-lh/legio/i_parthica.html \|deadurl=yes }}</ref>		'''Singara''' (en [[idioma grec\|grec]] τὰ Σίγγαρα)<ref>[[Dión Casio]], XVIII.22.</ref> va ser un lloc fortament fortificado en l'extrem nort de [[Mesopotamia]], que per un temps, com es desprén de les monedes trobades, va ser ocupada pels [[Imperi Romà\|romans]] com una colónia d'alvançada contra els [[perses]]. Va ser el campament de la [[legio I Parthica\|''legio'' I ''Parthica'']].<ref>{{Cita web \|url=http://www.livius.org/le-lh/legio/i_parthica.html \|títul=''Legio I Parthica'' per Jona Lendering en ''livius.org''. Consultat el 23 d'agost de 2014. \|fechaacceso=23 d'agost de 2014 \|fechaarchivo=3 de novembre de 2014 \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141103011115/http://www.livius.org/le-lh/legio/i_parthica.html \|deadurl=yes }}</ref>

	== Situació geogràfica ==		== Situació geogràfica ==
	La seua posició, al surest de [[Nisibis]], no ha segut clarament definida pels autors antics, [[Estéfano de Bizancio]] dia que era una ciutat d'[[Aràbia]] prop d'[[Edesa]] i [[Claudio Ptolomeo\|Ptolomeo]] la situava en el [[Tigris]].<ref>[[Claudio Ptolomeo]], ''[[Geographia]]'' V.18.9.</ref> No obstant, és indubtable que la montanya propenca, cridada per Ptolomeo: ὸ Σίγγαρας ὄρος,<ref>[[Claudio Ptolomeo]], ''[[Geographia]]'' V.18.2.</ref> es correspon hui dia en la seua localisació en el districte de [[Sinyar]] (en l'actual [[Iraq]]).		La seua posició, al surest de [[Nisibis]], no ha segut clarament definida pels autors antics, [[Estéfano de Bizancio]] dia que era una ciutat d'[[Aràbia]] prop d'[[Edesa]] i [[Claudio Ptolomeo\|Ptolomeo]] la situava en el [[Tigris]].<ref>[[Claudio Ptolomeo]], ''[[Geographia]]'' V.18.9.</ref> No obstant, és indubtable que la montanya propenca, cridada per Ptolomeo: ὸ Σίγγαρας ὄρος,<ref>[[Claudio Ptolomeo]], ''[[Geographia]]'' V.18.2.</ref> es correspon hui dia en la seua localisació en el districte de [[Sinyar]] (en l'actual [[Iraq]]).

	== Història ==		== Història ==
	Singara va ser presa pels romans durant les campanyes orientals de [[Trajano]], quan el general [[Lusio Quet]] va capturar la ciutat sense combatre en el hivern del 114.<ref>[[Dión Casio]], LXVIII.22.</ref> A pesar de que va ser abandonada despuix de la retirada romana de Mesopotamia en el 117, la ciutat va tornar a formar part del [[Imperi Romà]] quan la campanya [[Partia\|partixca]] de [[Septimio Sever]] en el 197. La ciutat va ser elevada per Sever a la condició de [[colónia romana]], com ho atesta la llegenda que es troba en algunes de les monedes falcades allí durant el regnat de [[Gordiano III]]: ''"ΑΥΡ . CΕΠ. ΚΟΛ. CΙΝΓΑΡΑ."'', que és la transcripció grega per al nom llatí de la ciutat, ''Aurelia Septimia Colónia Singara''.		Singara va ser presa pels romans durant les campanyes orientals de [[Trajano]], quan el general [[Lusio Quet]] va capturar la ciutat sense combatre en el hivern del 114.<ref>[[Dión Casio]], LXVIII.22.</ref> A pesar de que va ser abandonada despuix de la retirada romana de Mesopotamia en el 117, la ciutat va tornar a formar part del [[Imperi Romà]] quan la campanya [[Partia\|partixca]] de [[Septimio Sever]] en el 197. La ciutat va ser elevada per Sever a la condició de [[colónia romana]], com ho atesta la llegenda que es troba en algunes de les monedes falcades allí durant el regnat de [[Gordiano III]]: ''"ΑΥΡ . CΕΠ. ΚΟΛ. CΙΝΓΑΡΑ."'', que és la transcripció grega per al nom llatí de la ciutat, ''Aurelia Septimia Colónia Singara''.

	Seguia sent un dels llocs d'alvançada més orientals de l'Imperi Romà durant el {{sigle\|III\|\|s}}. Va ser l'escenari d'un conflicte nocturn durant el [[Sege de Singara\|sege]] de la ciutat en el 344 pel rei [[sasánida]] [[Sapor II]], el resultat del qual va ser tan poc clar que abdós parts varen reclamar la victòria.<ref>[[Amiano Marcelino]], XVIII.5; [[Flavio Eutropio\|Eutropio]], X.10; [[Sext Rufo]], C. 27.</ref> Més tart, en el 359-360, durant el regnat de [[Constancio II]], es fa constar que va sofrir un sege célebre que al final va ser abandonat pels perses per una tormenta providencial, estant defesa valientement per la gent del poble i dos [[Legió romana\|legions]].<ref>[[Amiano Marcelino]], XX.6.</ref> La zona que la rodejava segons ho afirmen Amiano Marcelino i Teofilacto Simocatta era extremadament àrida, lo que la feya difícil de prendre.		Seguia sent un dels llocs d'alvançada més orientals de l'Imperi Romà durant el {{sigle\|III\|\|s}}. Va ser l'escenari d'un conflicte nocturn durant el [[Sege de Singara\|sege]] de la ciutat en el 344 pel rei [[sasánida]] [[Sapor II]], el resultat del qual va ser tan poc clar que abdós parts varen reclamar la victòria.<ref>[[Amiano Marcelino]], XVIII.5; [[Flavio Eutropio\|Eutropio]], X.10; [[Sext Rufo]], C. 27.</ref> Més tart, en el 359-360, durant el regnat de [[Constancio II]], es fa constar que va sofrir un sege célebre que al final va ser abandonat pels perses per una tormenta providencial, estant defesa valientement per la gent del poble i dos [[Legió romana\|legions]].<ref>[[Amiano Marcelino]], XX.6.</ref> La zona que la rodejava segons ho afirmen Amiano Marcelino i Teofilacto Simocatta era extremadament àrida, lo que la feya difícil de prendre.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref\|2}}		{{listaref\|2}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	{{refcomienza}}		{{refcomienza}}
	* A. Birley, ''Septimius Severus'', Londres, 1971-1999.		* A. Birley, ''Septimius Severus'', Londres, 1971-1999.
	{{reftermina}}		{{reftermina}}

			{{Traduït ref\|es\|Singara}}

	[[Categoria:Ciutats de Mesopotamia]]		[[Categoria:Ciutats de Mesopotamia]]
Llínea 24:		Llínea 31:
	[[Categoria:Arquitectura de l'Antiga Roma en Iraq]]		[[Categoria:Arquitectura de l'Antiga Roma en Iraq]]
	[[Categoria:Arquitectura d'Iraq del sigle II]]		[[Categoria:Arquitectura d'Iraq del sigle II]]


	~~== Referències ==~~
	~~<references/>~~

	~~{{Traduït ref\|es\|Singara}}~~
	~~[[Categoria:Ciutats de Mesopotamia]]~~

Marmeaux

2026-10-07T10:47:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 7 oct 2026
Llínea 2:		Llínea 2:

	'''Marmeaux''' és una localitat i [[comuna francesa\|comuna]] [[França\|francesa]] situada en la [[regions de França\|regió]] de [[Borgoña]], [[departaments de França\|departament]] de [[Yonne]], en el [[districte de Avallon]] i [[cantón de Guillon]].		'''Marmeaux''' és una localitat i [[comuna francesa\|comuna]] [[França\|francesa]] situada en la [[regions de França\|regió]] de [[Borgoña]], [[departaments de França\|departament]] de [[Yonne]], en el [[districte de Avallon]] i [[cantón de Guillon]].


	== Llocs i monuments ==		== Llocs i monuments ==

Thamnophis pulchrilatus

2026-10-07T10:47:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 7 oct 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Thamnophis pulchrilatus2.jpg\|miniatura\|culebra d'aigua de gola groga (''Thamnophis pulchrilatus'')]]		[[Archiu:Thamnophis pulchrilatus2.jpg\|miniatura\|culebra d'aigua de gola groga (''Thamnophis pulchrilatus'')]]


	La '''culebra d'aigua de gola groga''' ('''''Thamnophis pulchrilatus'''''), també coneguda com '''culebra listonada mexicana de terres altes''', és una espècie de [[Colubridae\|colúbrido]] endèmic de Mèxic. Va ser descrita per primera volta en 1885 per [[Edward Drinker Cope]] baix el nom de ''Eutaenia pulchrilatus.''		La '''culebra d'aigua de gola groga''' ('''''Thamnophis pulchrilatus'''''), també coneguda com '''culebra listonada mexicana de terres altes''', és una espècie de [[Colubridae\|colúbrido]] endèmic de Mèxic. Va ser descrita per primera volta en 1885 per [[Edward Drinker Cope]] baix el nom de ''Eutaenia pulchrilatus.''
Llínea 21:		Llínea 20:
	{{listaref}}		{{listaref}}

			{{Traduït ref\|es\|Thamnophis pulchrilatus}}

			[[Categoria:Rèptils d'Amèrica]]
	[[Categoria:Reptils endèmics de Mèxic]]		[[Categoria:Reptils endèmics de Mèxic]]
	[[Categoria:Reptils de Mèxic]]		[[Categoria:Reptils de Mèxic]]
	[[Categoria:Thamnophis\|pulchrilatus]]		[[Categoria:Thamnophis\|pulchrilatus]]


	~~[[Categoria:Rèptils d'Amèrica]]~~
	~~{{Traduït ref\|es\|Thamnophis pulchrilatus}}~~

Abadia nullius d'Aghagower

2026-10-07T10:43:22Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 7 oct 2026
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Aghagower Old Church 2007 08 12.jpg\|miniatura\|Abadia nullius d'Aghagower]]		[[Archiu:Aghagower Old Church 2007 08 12.jpg\|miniatura\|Abadia nullius d'Aghagower]]
	L''''abadia nullius d'Aghagower''' o '''d'Aughagower''' ({{lang-en\|Abbacy nullius of Aghagower}}) va ser una [[Circumscripció eclesiàstica catòlica\|circumscripció eclesiàstica]] de l'[[Iglésia catòlica]] en [[Irlanda]]. Es tractava d'una [[Abadia territorial\|abadia nullius]] [[Iglésia llatina\|llatina]], [[Diòcesis sufragánea\|sufragánea]] de l'[[arquidiócesis d'Armagh]]. Va ser suprimida provablement en 1111.
			L''''abadia nullius d'Aghagower''' o '''d'Aughagower''' ({{lang-en\|Abbacy nullius of Aghagower}}) va ser una [[Circumscripció eclesiàstica catòlica\|circumscripció eclesiàstica]] de l'[[Iglésia catòlica]] en [[Irlanda]]. Es tractava d'una [[Abadia territorial\|abadia nullius]] [[Iglésia llatina\|llatina]], [[Diòcesis sufragánea\|sufragánea]] de l'[[arquidiócesis d'Armagh]]. Va ser suprimida provablement en [[1111]].

	== Territori i organisació ==		== Territori i organisació ==
	[[Archiu:Aghagower Old Church 2007 08 12.jpg\|thumb\|dreta\|Ruïnes de l'iglésia construïda en el {{sigle\|XV~~\|\|s}}~~ junt a la torre redona]]		[[Archiu:Aghagower Old Church 2007 08 12.jpg\|thumb\|dreta\|Ruïnes de l'iglésia construïda en el [[sigle XV]] junt a la torre redona]]

	L'abadia nullius estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de [[rito llatí]] residents en part de l'actual [[comtat de Maig]], en la zona anomenada The Owles.		L'abadia nullius estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de [[rito llatí]] residents en part de l'actual [[comtat de Maig]], en la zona anomenada The Owles.

	La sèu de l'abadia nullius es trobava en la localitat d'[[Aghagower]] (o Achadh Ghobhair), en per al {{sigle\|XV~~\|\|s}}~~ ya no existia el monasteri.<ref>Lord Killanin und Michael V. Duignan: ''The Shell Guide to Ireland''. Zweite Auflage, Ebury Press, Londres 1967.</ref>		La sèu de l'abadia nullius es trobava en la localitat d'[[Aghagower]] (o Achadh Ghobhair), en per al [[sigle XV]] ya no existia el monasteri.<ref>Lord Killanin und Michael V. Duignan: ''The Shell Guide to Ireland''. Zweite Auflage, Ebury Press, Londres 1967.</ref>

	== Història ==		== Història ==
	L'abadia nullius es va establir en l'any 441 quan sant [[Patricio d'Irlanda\|Patricio]] va nomenar allí al bisbe Senach.<ref>John Ryan: ''Irish Monasticism: Origins and Early Development''. Talbot Press, Dublín, 1931, p. 78.</ref> No es coneixen atres bisbes per a esta sèu. Era una sèu monástica, de la mateixa manera que atres irlandeses de la mateixa época.		L'abadia nullius es va establir en l'any [[441]] quan sant [[Patricio d'Irlanda\|Patricio]] va nomenar allí al [[bisbe]] Senach.<ref>John Ryan: ''Irish Monasticism: Origins and Early Development''. Talbot Press, Dublín, 1931, p. 78.</ref> No es coneixen atres bisbes per a esta sèu. Era una sèu monástica, de la mateixa manera que atres irlandeses de la mateixa época.

			L'antiga sèu monástica d'Aghagower no va sobreviure a la reorganisació de les diòcesis irlandeses del {{sigle\|XII\|\|s}}, i no es menciona ni en el [[Sínodo de Ráth Breasail]] de 1111 ni en el [[Sínodo de Kells]] de [[1152]] el seu territori es va incorporar a la [[diòcesis de Maig]] provablement abans dels sínodo.

	L'antiga sèu monástica d'Aghagower no va sobreviure a la reorganisació de les diòcesis irlandeses del {{sigle\|XII\|\|s}}, i no es menciona ni en el [[Sínodo de Ráth Breasail]] de 1111 ni en el [[Sínodo de Kells]] de 1152 el seu territori es va incorporar a la [[diòcesis de Maig]] provablement abans dels sínodo.
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ~~(en anglés)~~ Healy, John (1913). ''[https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Archdiocese_of_Tuam Archdiocese of Tuam]'', en ''[[Enciclopèdia Catòlica\|The Catholic Encyclopedia]]'', Nova York, Encyclopedia Press, vol. 15.		* Healy, John (1913). ''[https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Archdiocese_of_Tuam Archdiocese of Tuam]'', en ''[[Enciclopèdia Catòlica\|The Catholic Encyclopedia]]'', Nova York, Encyclopedia Press, vol. 15 (en [[anglés]]).

			{{Traduït ref\|es\|Abadía nullius de Aghagower}}

	[[Categoria:Circumscripcions eclesiàstiques catòliques suprimides d'Irlanda\|Aghagower]]		[[Categoria:Circumscripcions eclesiàstiques catòliques suprimides d'Irlanda\|Aghagower]]


	~~{{Traduït ref\|es\|Abadía nullius de Aghagower}}~~
	[[Categoria:Circumscripcions eclesiàstiques catòliques suprimides d'Irlanda]]		[[Categoria:Circumscripcions eclesiàstiques catòliques suprimides d'Irlanda]]

Clermont-Pouyguillès

2026-10-07T10:38:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 7 oct 2026
Llínea 3:		Llínea 3:
	''' Clermont-Pouyguillès ''' (en [[idioma occità\|occità]] '''Claramon Poiet''') és una localitat i comuna de [[França]], en la regió de [[Migdia-Pirineus]], [[departaments de França\|departament]] de [[Gers (departament)\|Gers]], en el [[districte de Mirande\|districte]] i [[cantó de Mirande]].		''' Clermont-Pouyguillès ''' (en [[idioma occità\|occità]] '''Claramon Poiet''') és una localitat i comuna de [[França]], en la regió de [[Migdia-Pirineus]], [[departaments de França\|departament]] de [[Gers (departament)\|Gers]], en el [[districte de Mirande\|districte]] i [[cantó de Mirande]].

	La seua població en el cens de 1999 era de 158 habitants.		La seua població en el cens de l'any [[1999]] era de 158 habitants.

	Està integrada en la ''Communauté de communes Vals et Villages en Astarac''.		Està integrada en la ''Communauté de communes Vals et Villages en Astarac''.




	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			{{Traduït ref\|es\|Clermont-Pouyguillès}}

	[[Categoria:Poblacions de Gers]]		[[Categoria:Poblacions de Gers]]
	~~{{Traduït ref\|es\|Clermont-Pouyguillès}}~~

Oxyothespis dumonti

2026-10-07T10:37:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 7 oct 2026
Llínea 8:		Llínea 8:
	{{listaref}}		{{listaref}}

			{{Traduït ref\|es\|Oxyothespis dumonti}}

			[[Categoria:Insectes d'Àfrica]]
	[[Categoria:Oxyothespis\|Dumonti]]		[[Categoria:Oxyothespis\|Dumonti]]
	[[Categoria:Mantodeos de Tunis]]		[[Categoria:Mantodeos de Tunis]]


	~~[[Categoria:Insectes d'Àfrica]]~~
	~~{{Traduït ref\|es\|Oxyothespis dumonti}}~~

Helicolenus dactylopterus

2026-10-07T10:36:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:36 7 oct 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Helicolenus dactylopterus.jpg\|miniatura\|Helicolenus dactylopterus]]		[[Archiu:Helicolenus dactylopterus.jpg\|miniatura\|Helicolenus dactylopterus]]

	La '''gallineta''' ('''''Helicolenus dactylopterus'''''), també coneguda com '''rascacio ros''' o '''cabrilla''', és una [[espècie]] de peix [[teleósteo]] de la família [[Sebastidae]], que es troba en l'[[Oceà Atlàntic]], des d'[[Islàndia]] i [[Noruega]] fins a [[Suràfrica]], inclós la [[mar Mediterrànea]]; i des de [[Canadà]] fins a [[Veneçola]], inclós el sur del [[mar Carib]].<ref name=FAO>Smith-Vaniz, W. F. "Helicolenus dactylopterus (Delaroche, 1809); [ftp://ftp. fao. org/docrep/fao/009/i4161i/i4161i43. pdf Order SCORPAENIFORMES DACTYLOPTERIDAE '''Flying gurnards''']: 1240. Florida, USA: US Geological Survey - '''FAO'''.</ref><ref>Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A. J. Lemus, R. Márquez, J. M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez (1992) "Guia de camp de les espècies comercials marines i d'aigües salobres de la costa septentrional de Sur Amèrica". '' Fiches FAO d'identificació d'espècies per als fins de la peixca''. FAO, Roma.</ref><ref>Hureau, J.-C. & N. I. Litvinenko (1986) "Scorpaenidae"; P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen & I. Tortonese (eds.) ''Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean'' '''3''': 1211-1229. París: UNESCO.</ref><ref>Nijssen, H. & S. J. de Groot (1974) "Catalogue of fish species of the Netherlands"; ''Beaufortia'' '''21'''(285): 173-207.</ref><ref name=FB/>		La '''gallineta''' ('''''Helicolenus dactylopterus'''''), també coneguda com '''rascacio ros''' o '''cabrilla''', és una [[espècie]] de peix [[teleósteo]] de la família [[Sebastidae]], que es troba en l'[[Oceà Atlàntic]], des d'[[Islàndia]] i [[Noruega]] fins a [[Suràfrica]], inclós la [[mar Mediterrànea]]; i des de [[Canadà]] fins a [[Veneçola]], inclós el sur del [[mar Carib]].<ref name=FAO>Smith-Vaniz, W. F. "Helicolenus dactylopterus (Delaroche, 1809); [ftp://ftp. fao. org/docrep/fao/009/i4161i/i4161i43. pdf Order SCORPAENIFORMES DACTYLOPTERIDAE '''Flying gurnards''']: 1240. Florida, USA: US Geological Survey - '''FAO'''.</ref><ref>Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A. J. Lemus, R. Márquez, J. M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez (1992) "Guia de camp de les espècies comercials marines i d'aigües salobres de la costa septentrional de Sur Amèrica". '' Fiches FAO d'identificació d'espècies per als fins de la peixca''. FAO, Roma.</ref><ref>Hureau, J.-C. & N. I. Litvinenko (1986) "Scorpaenidae"; P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen & I. Tortonese (eds.) ''Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean'' '''3''': 1211-1229. París: UNESCO.</ref><ref>Nijssen, H. & S. J. de Groot (1974) "Catalogue of fish species of the Netherlands"; ''Beaufortia'' '''21'''(285): 173-207.</ref><ref name=FB/>

	== Descripció ==		== Descripció ==
	Alcança fins a 47 [[cm]] de llongitut i 1.630 [[Gram\|g]] de pes, generalment 25 cm i 465 g. Presenta cos robust, achatado, espinós i cobert d'escates rugosas al tacte, de color roig, anaranjado o rosat en matisos blancuzcos, flancs més obscurs, en tres o quatre bandes travesseres i taca obscura en la part posterior de l'opèrcul. No té depressió occipital. La mandíbula inferior és més llarga que la superior; l'interior de la boca és de color blau obscur; el morro i part inferior del cap sense escates. Té ràdios inferiors en les aletes pectorals, les quals són simples i en una membrana interradial incompleta que els deixa mig lliures. Aletes dorsal i anal en la part anterior espinosa i la posterior blana. Té vinticinc vèrtebres. No té bufa natatoria.<ref name="GLlLS">Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia (1994) ''Guia dels animals que és venen al mercat'': plana 120. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona. ISBN 84-7306-909-9 </ref><ref>Postel, I. et M.-H. Du Buit (1964) "Lliste dones poissons observés à la criée de Concarneau en fi Juillet-début Août 1964. Tailles maximals enregistrées"; ''Bulletin de la Société Scientifique de Bretagne'' 39: 113-117.</ref><ref name=FB>Froese, R. & D. Pauly, eds. (2011) [http://www.fishbase.org/summary/Helicolenus-dactylopterus+dactylopterus.html Helicolenus dactylopterus (Delaroche, 1809) Blackbelly rosefish]; ''FishBase''. Consultada el 25 de novembre de 2013.</ref> La seua esperança de vida és de 43 anys.<ref>Allain, V. & P. Lorance (2000) "Age estimation and growth of some deep-siga fish from the northeast Atlantic Ocean"; ''Cybium'' '''24'''(3) Suppl.:7-16.</ref> Els radis espinosos de l'aleta dorsal estan units a glándulas venenoses i poden produir picadures prou doloroses.<ref>Smith, W. L. & W. C. Wheeler (2006) "Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms" ''J. Hered.'' '''97'''(3):206-217.</ref>		Alcança fins a 47 [[cm]] de llongitut i 1.630 [[Gram\|g]] de pes, generalment 25 cm i 465 g. Presenta cos robust, achatado, espinós i cobert d'escates rugosas al tacte, de color roig, anaranjado o rosat en matisos blancuzcos, flancs més obscurs, en tres o quatre bandes travesseres i taca obscura en la part posterior de l'opèrcul. No té depressió occipital. La mandíbula inferior és més llarga que la superior; l'interior de la boca és de color blau obscur; el morro i part inferior del cap sense escates. Té ràdios inferiors en les aletes pectorals, les quals són simples i en una membrana interradial incompleta que els deixa mig lliures. Aletes dorsal i anal en la part anterior espinosa i la posterior blana. Té vinticinc vèrtebres. No té bufa natatoria.<ref name="GLlLS">Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia (1994) ''Guia dels animals que és venen al mercat'': plana 120. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona. ISBN 84-7306-909-9 </ref><ref>Postel, I. et M.-H. Du Buit (1964) "Lliste dones poissons observés à la criée de Concarneau en fi Juillet-début Août 1964. Tailles maximals enregistrées"; ''Bulletin de la Société Scientifique de Bretagne'' 39: 113-117.</ref><ref name=FB>Froese, R. & D. Pauly, eds. (2011) [http://www.fishbase.org/summary/Helicolenus-dactylopterus+dactylopterus.html Helicolenus dactylopterus (Delaroche, 1809) Blackbelly rosefish]; ''FishBase''. Consultada el 25 de novembre de 2013.</ref> La seua esperança de vida és de 43 anys.<ref>Allain, V. & P. Lorance (2000) "Age estimation and growth of some deep-siga fish from the northeast Atlantic Ocean"; ''Cybium'' '''24'''(3) Suppl.:7-16.</ref> Els radis espinosos de l'aleta dorsal estan units a glándulas venenoses i poden produir picadures prou doloroses.<ref>Smith, W. L. & W. C. Wheeler (2006) "Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms" ''J. Hered.'' '''97'''(3):206-217.</ref>

	== Hàbitat ==		== Hàbitat ==
	Viu en fondos rocosos a profunditats, preferentment entre 200 i 650 [[Metro\|m]].<ref name=FAO/> Se li ha trobat des dels 50 fins als 1.100 metros de profunditat.<ref name=FB/>		Viu en fondos rocosos a profunditats, preferentment entre 200 i 650 [[Metro\|m]].<ref name=FAO/> Se li ha trobat des dels 50 fins als 1.100 metros de profunditat.<ref name=FB/>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

			{{Traduït ref\|es\|Helicolenus dactylopterus}}

	~~{{Traduït ref\|es\|Helicolenus dactylopterus}}~~
	[[Categoria:Pixos de l'oceà Atlàntic]]		[[Categoria:Pixos de l'oceà Atlàntic]]

Villeneuve-Saint-Vistre-et-Villevotte

2026-10-07T10:36:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:36 7 oct 2026
Llínea 2:		Llínea 2:

	''' Villeneuve-Saint-Vistre-et-Villevotte ''' és una població i [[comuna francesa]], en la regió de [[Champany-Ardenas]], [[departaments de França\|departament]] de [[Marne]], en el [[districte de Épernay]] i [[cantón de Sézanne]].		''' Villeneuve-Saint-Vistre-et-Villevotte ''' és una població i [[comuna francesa]], en la regió de [[Champany-Ardenas]], [[departaments de França\|departament]] de [[Marne]], en el [[districte de Épernay]] i [[cantón de Sézanne]].



	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			{{Traduït ref\|es\|Villeneuve-Saint-Vistre-et-Villevotte}}

	[[Categoria:Poblacions de Marne]]		[[Categoria:Poblacions de Marne]]
	~~{{Traduït ref\|es\|Villeneuve-Saint-Vistre-et-Villevotte}}~~

Memòria de bombeta

2026-10-07T10:35:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 7 oct 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu: Bubblememory.jpg\|thumb\|250px\|right\|Bubblememory Intel 7110]]		[[Archiu: Bubblememory.jpg\|thumb\|250px\|right\|Bubblememory Intel 7110]]

	La ''' memòria de bombeta ''' (Bubble memory) és un tipo de [[Memòria (informàtica)\|memòria]] per a almagasenament [[Memòria_no_volàtil\|no volàtil]] que utilisa una película de material magnètic de chicoteta gruixa que conté chicotetes zones magnetisades conegudes com a '' bombetes '', que almagasenen un [[bit]] de senyes cada una.		La ''' memòria de bombeta ''' (Bubble memory) és un tipo de [[Memòria (informàtica)\|memòria]] per a almagasenament [[Memòria_no_volàtil\|no volàtil]] que utilisa una película de material magnètic de chicoteta gruixa que conté chicotetes zones magnetisades conegudes com a '' bombetes '', que almagasenen un [[bit]] de senyes cada una.

	A diferència de lo que ocorre en la memòria de només llectura ([[Memòria de només llectura\|ROM]]), es pot escriure en la memòria de bombetes. També a diferència de la memòria d'accés aleatori ([[Memòria d'accés aleatori\|RAM]]), les senyes almagasenades en les bombetes de memòria permaneixeran allí fins que es modifiquen, inclús quan s'apaga l'equip. Per tant, la memòria de bombeta s'ha utilisat en entorns en els que un equip deu tindre la capacitat de recuperar-se d'una falta d'[[energia elèctrica]], en una pèrdua mínima de [[senyes]]. L'us i la demanda de memòries de bombeta ha desaparegut en el adveniment de la [[memòria flash]], que és més barata i de més fàcil producció.		A diferència de lo que ocorre en la memòria de només llectura ([[Memòria de només llectura\|ROM]]), es pot escriure en la memòria de bombetes. També a diferència de la memòria d'accés aleatori ([[Memòria d'accés aleatori\|RAM]]), les senyes almagasenades en les bombetes de memòria permaneixeran allí fins que es modifiquen, inclús quan s'apaga l'equip. Per tant, la memòria de bombeta s'ha utilisat en entorns en els que un equip deu tindre la capacitat de recuperar-se d'una falta d'[[energia elèctrica]], en una pèrdua mínima de [[senyes]]. L'us i la demanda de memòries de bombeta ha desaparegut en el adveniment de la [[memòria flash]], que és més barata i de més fàcil producció.

	La memòria de bombeta va sorgir a principis de 1970, com una tecnologia prometedora, pero va ~~anar~~ un fracàs comercial per la ràpida caiguda dels preus de [[Disc dur\|discs durs (HD)]] a principis de 1980.		La memòria de bombeta va sorgir a principis de [[1970]], com una tecnologia prometedora, pero va ser un fracàs comercial per la ràpida caiguda dels preus de [[Disc dur\|discs durs (HD)]] a principis de [[1980]].

	== Atres tipos de memòries digitals ==		== Atres tipos de memòries digitals ==
	* Memòria de condensador. ([[Atanasov]])		* Memòria de condensador. ([[Atanasov]])
Llínea 14:		Llínea 16:
	* [[Tubo Williams]]		* [[Tubo Williams]]

			{{Traduït ref\|es\|Memoria de burbuja}}

	~~{{Traduït ref\|es\|Memoria de burbuja}}~~
	[[Categoria:Història de l'informàtica]]		[[Categoria:Història de l'informàtica]]

Joaquinraptor

2026-10-07T10:20:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:20 7 oct 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	Es coneix per un esquelet incomplet pero parcialment articulat que preserva vèrtebres i elements del cràneu (inclosos [[maxilar]], [[dentario]], [[postorbital]] i [[quadrat (os)\|quadrat]]), la [[cintura escapular]] i ossos de les [[extremitat anterior\|extremitats anteriors]] i [[extremitat posterior\|posteriors]], lo que ho convertix en un dels membres de [[Megaraptora]] millor documentats. En un [[fèmur]] de 685 mm de llongitut i 275 mm de circumferència, hauria alcançat a lo manco {{convert\|6,85\|m\|ft\|0}} de llarc, en una altura a la cadera de fins a 2,20 metros i en un pes estimat de 680 kg de massa corporal (estimada per mig d'equacions d'escala òssea). Ademés, en la pedrera tipo es va trobar un [[húmer]] de [[Crocodyliformes\|crocodiliforme]] entre abdós dentaris de l'holotip, en possible interacció trófica.<ref name="Novas1998">{{Cita publicació \|apellidar=Novas \|nom=Fernando E. \|any=1998 \|títul=''Megaraptor namunhuaiquii'', gen. et sp. nov., a large‐clawed, Clapix Cretaceous theropod from Patagonia \|publicació=Journal of Vertebrate Paleontology \|volum=18 \|pàgines=4–9}}</ref><ref name="Azuma2000">{{Cita publicació \|apellidar=Azuma \|nom=Yoichi \|llinage2=Currie \|nomene2=Philip J. \|any=2000 \|títul=A new carnosaur (Dinosauria: Theropoda) from the Lower Cretaceous of Japan \|url=https://archive.org/details/sim_canadian-journal-of-earth-sciences_2000-12_37_12/page/1734 \|publicació=Canadian Journal of Earth Sciences \|volum=37 \|pàgines=1735–1753}}</ref><ref name="Hocknull2009">{{Cita publicació \|apellidar=Hocknull \|nom=Scott A. \|any=2009 \|títul=New mid-Cretaceous (latest Albian) dinosaurs from Winton, Queensland, Austràlia \|publicació=PLoS ONE \|volum=4 \|pàgines=i6190 \|doi=10.1371/journal.posa.0006190}}</ref><ref name="Seré2008">{{Cita publicació \|apellidar=Seré \|nom=Paul C. \|any=2008 \|títul=Evidence for avian intrathoracic air sacs in a new predatory dinosaur from Argentina \|publicació=PLoS ONE \|volum=3 \|pàgines=i3303 \|doi=10.1371/journal.posa.0003303}}</ref>		Es coneix per un esquelet incomplet pero parcialment articulat que preserva vèrtebres i elements del cràneu (inclosos [[maxilar]], [[dentario]], [[postorbital]] i [[quadrat (os)\|quadrat]]), la [[cintura escapular]] i ossos de les [[extremitat anterior\|extremitats anteriors]] i [[extremitat posterior\|posteriors]], lo que ho convertix en un dels membres de [[Megaraptora]] millor documentats. En un [[fèmur]] de 685 mm de llongitut i 275 mm de circumferència, hauria alcançat a lo manco {{convert\|6,85\|m\|ft\|0}} de llarc, en una altura a la cadera de fins a 2,20 metros i en un pes estimat de 680 kg de massa corporal (estimada per mig d'equacions d'escala òssea). Ademés, en la pedrera tipo es va trobar un [[húmer]] de [[Crocodyliformes\|crocodiliforme]] entre abdós dentaris de l'holotip, en possible interacció trófica.<ref name="Novas1998">{{Cita publicació \|apellidar=Novas \|nom=Fernando E. \|any=1998 \|títul=''Megaraptor namunhuaiquii'', gen. et sp. nov., a large‐clawed, Clapix Cretaceous theropod from Patagonia \|publicació=Journal of Vertebrate Paleontology \|volum=18 \|pàgines=4–9}}</ref><ref name="Azuma2000">{{Cita publicació \|apellidar=Azuma \|nom=Yoichi \|llinage2=Currie \|nomene2=Philip J. \|any=2000 \|títul=A new carnosaur (Dinosauria: Theropoda) from the Lower Cretaceous of Japan \|url=https://archive.org/details/sim_canadian-journal-of-earth-sciences_2000-12_37_12/page/1734 \|publicació=Canadian Journal of Earth Sciences \|volum=37 \|pàgines=1735–1753}}</ref><ref name="Hocknull2009">{{Cita publicació \|apellidar=Hocknull \|nom=Scott A. \|any=2009 \|títul=New mid-Cretaceous (latest Albian) dinosaurs from Winton, Queensland, Austràlia \|publicació=PLoS ONE \|volum=4 \|pàgines=i6190 \|doi=10.1371/journal.posa.0006190}}</ref><ref name="Seré2008">{{Cita publicació \|apellidar=Seré \|nom=Paul C. \|any=2008 \|títul=Evidence for avian intrathoracic air sacs in a new predatory dinosaur from Argentina \|publicació=PLoS ONE \|volum=3 \|pàgines=i3303 \|doi=10.1371/journal.posa.0003303}}</ref>

	== Etimologia ==		== Etimologia ==
	El nom genèric honra a «Joaquín» (fill del primer autor i topònim informal del parage «Valle Joaquín») + ''raptor'' («[[llatí\|lladre]]» en [[idioma llatí\|llatí]]). L'epítet específic '''''casali''''' reconeix al Dr. [[Gabriel A. Casal]] pels seus aportes a la [[paleontologia]] i [[geologia]] del [[Cretácico]] en la regió patagónica.		El nom genèric honra a «Joaquín» (fill del primer autor i topònim informal del parage «Valle Joaquín») + ''raptor'' («[[llatí\|lladre]]» en [[idioma llatí\|llatí]]). L'epítet específic '''''casali''''' reconeix al Dr. [[Gabriel A. Casal]] pels seus aportes a la [[paleontologia]] i [[geologia]] del [[Cretácico]] en la regió patagónica.

	== Holotip i horisó ==		== Holotip i horisó ==

Llínea 14:		Llínea 16:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			{{Traduït ref\|es\|Joaquinraptor}}

	[[Categoria:Fòssils d'Argentina]]		[[Categoria:Fòssils d'Argentina]]
	~~{{Traduït ref\|es\|Joaquinraptor}}~~

Archimedes (cràter)

2026-10-07T10:19:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 7 oct 2026
Llínea 14:		Llínea 14:
	L'interior del cràter carix d'un pic central i està inundat de lava. Està desprovisto d'elements elevats rellevants, encara que presenta alguns chicotets cràters meteoríticos prop del brocal. Es poden observar volutes disperses de material de color més clar i lluent sobre el seu sol, molt provablement depositades per l'impacte que va crear Autolycus.		L'interior del cràter carix d'un pic central i està inundat de lava. Està desprovisto d'elements elevats rellevants, encara que presenta alguns chicotets cràters meteoríticos prop del brocal. Es poden observar volutes disperses de material de color més clar i lluent sobre el seu sol, molt provablement depositades per l'impacte que va crear Autolycus.
	[[Archiu:Moon.Archimedes.jpg\|thumb\|400px\|Image infrarroja de Archimedes, cortesia del [[Telescopi Òptic Nòrdic\|NOT]] i del [[Observatori d'Estocolm]]: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén, presa en la cambra SIRCA.]]		[[Archiu:Moon.Archimedes.jpg\|thumb\|400px\|Image infrarroja de Archimedes, cortesia del [[Telescopi Òptic Nòrdic\|NOT]] i del [[Observatori d'Estocolm]]: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén, presa en la cambra SIRCA.]]
	==Entorn==
			== Entorn ==
	Al sur de Arquímedes s'estenen els [[Montes Archimedes]], una regió montanyosa. En la vora surest es troba el [[Palus Putredinis]], una planura inundada de lava que conté un sistema de [[rima (geologia)\|clavills]] denominat Rimae Archimedes, que s'estén a més de 150{{esd}}km. Al nort-noroest de Arquímedes es troben els [[Montes Spitzbergen]], una cadena de picos en el [[Mare Imbrium]]. A l'est de Arquímedes yacer el cràter [[Autolycus (cràter)\|Autolycus]]. Al norest de Arquímedes es localisa el prominent cràter [[Aristillus (cràter)\|Aristillus]]. La planura de lava entre Arquímedes, Aristillus i Autolycus forma la baïa [[Sinus Lunicus]] del [[Mare Imbrium]]. Una cresta sinuosa s'allunta de Arquímedes cap al nort-noroest, creuant este [[Mar llunar\|mare]].		Al sur de Arquímedes s'estenen els [[Montes Archimedes]], una regió montanyosa. En la vora surest es troba el [[Palus Putredinis]], una planura inundada de lava que conté un sistema de [[rima (geologia)\|clavills]] denominat Rimae Archimedes, que s'estén a més de 150{{esd}}km. Al nort-noroest de Arquímedes es troben els [[Montes Spitzbergen]], una cadena de picos en el [[Mare Imbrium]]. A l'est de Arquímedes yacer el cràter [[Autolycus (cràter)\|Autolycus]]. Al norest de Arquímedes es localisa el prominent cràter [[Aristillus (cràter)\|Aristillus]]. La planura de lava entre Arquímedes, Aristillus i Autolycus forma la baïa [[Sinus Lunicus]] del [[Mare Imbrium]]. Una cresta sinuosa s'allunta de Arquímedes cap al nort-noroest, creuant este [[Mar llunar\|mare]].
	==Noms==
			== Noms ==
	El cràter rep el seu nom del científic grec [[Arquímedes]]. De la mateixa manera que molts dels cràters de la cara visible de la Lluna, va rebre el seu nom de [[Giovanni Riccioli]], el sistema del qual de nomenclatura de 1651 s'ha estandardisat.<ref>Ewen A. Whitaker, ''Mapping and Naming the Moon'' (Cambridge University Press, 1999), p.213.</ref> Els primers cartógrafos llunars li havien donat a este element del relleu del satèlit diferents noms. El mapa de 1645 de [[Michael van Langren]] ho denomina "Roma" en referència a la ciutat de [[Roma]].<ref>Ewen A. Whitaker, ''Mapping and Naming the Moon'' (Cambridge University Press, 1999), p. 198.</ref> [[Johannes Hevelius]] ho va cridar "Mons Argentarius" commemorant la regió del [[Mont Argentario]] en [[Itàlia]].<ref>Ewen A. Whitaker, ''Mapping and Naming the Moon'' (Cambridge University Press, 1999), p. 202.</ref>		El cràter rep el seu nom del científic grec [[Arquímedes]]. De la mateixa manera que molts dels cràters de la cara visible de la Lluna, va rebre el seu nom de [[Giovanni Riccioli]], el sistema del qual de nomenclatura de 1651 s'ha estandardisat.<ref>Ewen A. Whitaker, ''Mapping and Naming the Moon'' (Cambridge University Press, 1999), p.213.</ref> Els primers cartógrafos llunars li havien donat a este element del relleu del satèlit diferents noms. El mapa de 1645 de [[Michael van Langren]] ho denomina "Roma" en referència a la ciutat de [[Roma]].<ref>Ewen A. Whitaker, ''Mapping and Naming the Moon'' (Cambridge University Press, 1999), p. 198.</ref> [[Johannes Hevelius]] ho va cridar "Mons Argentarius" commemorant la regió del [[Mont Argentario]] en [[Itàlia]].<ref>Ewen A. Whitaker, ''Mapping and Naming the Moon'' (Cambridge University Press, 1999), p. 202.</ref>

	L'antic cartógrafo llunar Michael van Langren va utilisar per primera volta el nom de "Archimedis" en el seu mapa de 1645, en lo que va pensar que era un cràter de tamany mijà en el sur de la vora de lo que ara és [[Platón (cràter)\|Plat]], entre eixe cràter (llavors designat com "Lacus Panciroli") i el Mare Imbrium (llavors denominat "Mare Astronomicum").		L'antic cartógrafo llunar Michael van Langren va utilisar per primera volta el nom de "Archimedis" en el seu mapa de 1645, en lo que va pensar que era un cràter de tamany mijà en el sur de la vora de lo que ara és [[Platón (cràter)\|Plat]], entre eixe cràter (llavors designat com "Lacus Panciroli") i el Mare Imbrium (llavors denominat "Mare Astronomicum").


	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			{{Traduït ref\|es\|Archimedes (cráter)}}


	[[Categoria:Cràters de la Lluna]]		[[Categoria:Cràters de la Lluna]]
	~~{{Traduït ref\|es\|Archimedes (cráter)}}~~

Kepler-248b

2026-10-07T10:18:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:18 7 oct 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Kepler-248b''' és un [[planeta extrasolar]] que forma part d'un [[sistema planetari]] format per a lo manco dos planetes.<ref>{{cita notícia \|apellidar= \|nomene= \|títul=El sistema planetari Kepler-248 està compost a lo manco per dos planetes. \|url=http://www.openexoplanetcatalogue.com/planet/kepler-248%20b \|fechaacceso=21 de giner de 2017\|agency= Open Exoplanet Catalogue}}</ref> Orbita l'[[estrela]] denominada [[Kepler-248]]. Va ser descobert en l'any 2014 per la sonda [[Kepler (sonda)\|Kepler]] per mig de [[trànsit astronòmic]].		'''Kepler-248b''' és un [[planeta extrasolar]] que forma part d'un [[sistema planetari]] format per a lo manco dos planetes.<ref>{{cita notícia \|apellidar= \|nomene= \|títul=El sistema planetari Kepler-248 està compost a lo manco per dos planetes. \|url=http://www.openexoplanetcatalogue.com/planet/kepler-248%20b \|fechaacceso=21 de giner de 2017\|agency= Open Exoplanet Catalogue}}</ref> Orbita l'[[estrela]] denominada [[Kepler-248]]. Va ser descobert en l'any [[2014]] per la sonda [[Kepler (sonda)\|Kepler]] per mig de [[trànsit astronòmic]].

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Proyecte:Planetes extrasolars/Kepler]]		* [[Proyecte:Planetes extrasolars/Kepler]]
	* [[Anex:Planetes extrasolars\|Planetes extrasolars]]		* [[Anex:Planetes extrasolars\|Planetes extrasolars]]
	* [[Sistema planetari extrasolar]]		* [[Sistema planetari extrasolar]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Listaref}}		{{Listaref}}

			{{Traduït ref\|es\|Kepler-248b}}

	[[Categoria:Planetes extrasolars]]		[[Categoria:Planetes extrasolars]]
Llínea 13:		Llínea 15:
	[[Categoria:Planetes extrasolars descoberts per Kepler\|248b]]		[[Categoria:Planetes extrasolars descoberts per Kepler\|248b]]
	[[Categoria:Planetes extrasolars en trànsit]]		[[Categoria:Planetes extrasolars en trànsit]]


	~~{{Traduït ref\|es\|Kepler-248b}}~~
	~~[[Categoria:Planetes extrasolars]]~~

Archiu:Schulia.jpg

2026-10-07T09:29:03Z

← Revisió anterior	Revisió de 09:29 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Cartell. ©️ copyright - Ateneo Mercantil de Valéncia

Archiu:Lu100.jpg

2026-10-07T09:18:48Z

← Revisió anterior	Revisió de 09:18 7 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Cartell. ©️ copyright - Associació d'Escritors en Llengua Valenciana

Archiu:Isabbar.jpg

2026-10-06T19:39:34Z

← Revisió anterior	Revisió de 19:39 6 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Cartell. ©️ copyright - Ateneo de Castellón

Archiu:Racvmangla.jpg

2026-10-06T19:36:27Z

← Revisió anterior	Revisió de 19:36 6 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Cartell. ©️ copyright - RACV

Archiu:Anyanfos.jpg

2026-10-06T19:32:32Z

← Revisió anterior	Revisió de 19:32 6 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Cartell. ©️ copyright - RACV

Pedro Sánchez

2026-10-06T18:17:57Z

El català en Europa

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 6 oct 2026
Llínea 123:		Llínea 123:
	* Defensa: 10 assessors		* Defensa: 10 assessors

	=== El català en Europa ===		==== El català en Europa ====

	El govern presidit per Pedro Sánchez, davant els pactes en els partits polítics catalanistes i independentistes (ERC i Junts) demana al Parlament Europeu l'oficialitat del català junt al gallec i el vasc en Europa a través del seu ministre d'Assunts Exteriors, [[José Manuel Albares]].		El govern presidit per Pedro Sánchez, davant els pactes en els partits polítics catalanistes i independentistes (ERC i Junts) demana al Parlament Europeu l'oficialitat del català junt al gallec i el vasc en Europa a través del seu ministre d'Assunts Exteriors, [[José Manuel Albares]].

Eleccions generals d'Espanya de 2026

2026-10-06T15:28:57Z

Pàgina nova, en el contingut: «El dumenge 29 de novembre de 2026 se celebraran '''eleccions generals en Espanya'''. Seran les dessetenes eleccions democràtiques i les sextes en Felipe VI com a rei d'Espanya. La convocatòria d'estes eleccions fon anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, el 5 d'octubre de 2026 en roda de prensa despuix de comunicar al rei Felipe VI la seua voluntat de di…»

Pàgina nova

El dumenge 29 de novembre de 2026 se celebraran '''[[eleccions generals d'Espanya|eleccions generals]] en [[Espanya]]'''. Seran les dessetenes eleccions democràtiques i les sextes en [[Felipe VI d'Espanya|Felipe VI]] com a rei d'Espanya.

La convocatòria d'estes eleccions fon anunciada pel president del Govern, [[Pedro Sánchez]], el 5 d'octubre de 2026 en roda de prensa despuix de comunicar al rei [[Felipe VI d'Espanya|Felipe VI]] la seua voluntat de dissoldre les [[Corts Generals]] i alvançar les eleccions al 29 de novembre. Dita convocatòria anticipada es va produir com a resultat d'una fi de semana de reflexió del president del govern en el seu círcul propenc, motivat pel rebuig del [[Congrés dels Diputats]] a la convalidació dels Reals Decrets-lleis 26/2026 i 27/2026, referents a mides en matèria de vivenda, i una posterior série de [[Acampament pel dret a la vivenda en Espanya de 2026|manifestacions]] per tot el país aüçant a una [[folga general]].

[[Categoria:Eleccions en Espanya de 2026|generals]]

Julián Ribera i Tarragó

2026-10-06T10:59:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 6 oct 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Julián Ribera i Tarragó''' o '''Julià Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - † [[Madrit]], [[1934]]), fon un filòlec, arabiste, escritor i musicòlec [[Valencians\|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap\|mossàrap]].		'''Julián Ribera i Tarragó''' o '''Julià Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - † [[Madrit]], [[1934]]), fon un filòlec, arabiste, escritor i musicòlec [[Valencians\|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap\|mossàrap]].

	Julià Ribera fon Catedràtic de ~~llengua~~ i ~~lliteratura~~ àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Àrap-Hispana. Escrigué diferents obres sobre temàtica aràbiga.		Julià Ribera fon Catedràtic de Llengua i Lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Àrap-Hispana. Escrigué diferents obres sobre temàtica aràbiga.

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de ~~llengua~~ i ~~lliteratura~~ aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Àrap-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en [[Miguel Asín Palacios]].		Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de Llengua i Lliteratura aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Àrap-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en [[Miguel Asín Palacios]].

	Julià Ribera fallí en la ciutat de Madrit en l'any 1934.		Julià Ribera fallí en la ciutat de Madrit en l'any 1934.
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|''Puesto que conquistada y dominada por los árabes nuestra tierra, se habló durante los varios siglos de su dominación por los propios muslimes un dialecto romance. Se sabe de modo indudable que en la región de Valencia se habló ese romance, del que quedan huellas no sólo en libros arábigos, sino también en la nomenclatura geográfica de la región. Para explicarse bien esa nomenclatura hace falta conocer el latín vulgar valenciano que usaron los moros.'' (J. Ribera).\|'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' (1995), recopilació feta per Francesc Moreno}}

	{{Cita\|''... Aclarando problemas básicos, como lo son el de la raza y el de la lengua hablada por los musulmanes españoles, cuestiones cuya oscuridad había sido germen de graves errores: El de que los musulmanes españoles, inmediatamente después de la conquista, hablaran el árabe. Como las historias de ese tiempo están escritas en árabe, se forja la idea errónea de que los musulmanes españoles hablaban todos en árabe...". "Se tiene la seguridad de que el pueblo musulmán español, hablaba en romance muchos siglos después de la invasión árabe.''\|Julià Ribera (''De historia arábigo-valenciana'', 1925), citat en 'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)}}		{{Cita\|''... Aclarando problemas básicos, como lo son el de la raza y el de la lengua hablada por los musulmanes españoles, cuestiones cuya oscuridad había sido germen de graves errores: El de que los musulmanes españoles, inmediatamente después de la conquista, hablaran el árabe. Como las historias de ese tiempo están escritas en árabe, se forja la idea errónea de que los musulmanes españoles hablaban todos en árabe...". "Se tiene la seguridad de que el pueblo musulmán español, hablaba en romance muchos siglos después de la invasión árabe.''\|Julià Ribera (''De historia arábigo-valenciana'', 1925), citat en 'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995)}}

Archiu:Teodoroandreu.jpg

2026-10-05T19:04:42Z

← Revisió anterior	Revisió de 19:04 5 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Image de cuadro de més de 70 anys

Archiu:Pujoso.jpg

2026-10-05T19:01:55Z

← Revisió anterior	Revisió de 19:01 5 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		©️ copyright - Diario ABC

Archiu:Roval.jpg

2026-10-05T18:58:50Z

← Revisió anterior	Revisió de 18:58 5 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		©️ copyright - Las Provincias

Premis Fadrí

2026-10-05T16:48:31Z

Premi Josep Mª Guinot a les Lletres Valencianes

← Revisió anterior		Revisió de 16:48 5 oct 2026
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 127:		Llínea 127:
	* 2002-[[Josep Vicent Gómez Bayarri]]		* 2002-[[Josep Vicent Gómez Bayarri]]
	* 2003-[[Colectiu Valldaura]]		* 2003-[[Colectiu Valldaura]]
	* 2004-[[~~Lleopolt~~ Peñarroja Torrejón]]		* 2004-[[Leopolt Peñarroja i Torrejón]]
	* 2005-[[José Ángeles Castelló]]		* 2005-[[José Ángeles Castelló]]
	* 2006-[[Antoni Atienza\|Antoni Atienza Peñarroja]]		* 2006-[[Antoni Atienza\|Antoni Atienza Peñarroja]]

Ampar Cabanes Pecourt

2026-10-05T16:45:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 5 oct 2026
Llínea 28:		Llínea 28:
	}}		}}
	[[Archiu:Acaba.jpg\|thumb\|250px\|Entrevista en Las Provincias]]		[[Archiu:Acaba.jpg\|thumb\|250px\|Entrevista en Las Provincias]]
			'''María Desamparados Cabanes Pecourt''', més coneguda per '''Ampar Cabanes''' o ''Amparo Cabanes'' ([[Valéncia]], [[1938]]), és una historiadora, catedràtica de [[paleografia]], [[diplomàtic\|diplomàtica]] i política [[Valencians\|valenciana]].
	'''María Desamparados Cabanes Pecourt''', més coneguda per '''Ampar Cabanes''' o ''Amparo Cabanes'' ([[Valéncia]], [[1938]]) és una historiadora, catedràtica de [[paleografia]], [[diplomàtic\|diplomàtica]] i política [[Valencians\|valenciana]].

	Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora en Història per l'[[Universitat de Valéncia]]. 20 anys com a professora de l'Universitat de Valéncia. Catedràtica de Paleografia i Diplomàtica de l'Universitat de Múrcia i l'Universitat de Saragossa.		Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora en Història per l'[[Universitat de Valéncia]]. 20 anys com a professora de l'Universitat de Valéncia. Catedràtica de Paleografia i Diplomàtica de l'Universitat de Múrcia i l'Universitat de Saragossa.

Archiu:Ritalaca.jpg

2026-10-05T15:59:13Z

← Revisió anterior	Revisió de 15:59 5 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		Image de més de 80 anys

Archiu:Pmartin.jpg

2026-10-05T15:56:52Z

← Revisió anterior	Revisió de 15:56 5 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		©️ copyright - Valéncia Hui

Archiu:Ubieto7.jpg

2026-10-05T15:54:58Z

← Revisió anterior	Revisió de 15:54 5 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		©️ copyright - Las Provincias

Archiu:Nebot7.jpg

2026-10-05T15:53:02Z

← Revisió anterior	Revisió de 15:53 5 oct 2026
Llínea 1:	Llínea 1:
		©️ copyright - Valéncia Hui

Pegasus (spyware)

2026-10-05T11:54:50Z

Descobriment del spyware

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 5 oct 2026
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Descobriment del spyware ==		== Descobriment del spyware ==
	Les vulnerabilitats es varen trobar dèu dies ans que es llançara l'actualisació iOS 9.3.5. El defensor àrap dels drets humans [[Ahmed Mansoor]] va rebre un mensage de text que prometia "secrets" sobre la tortura que ocorria en les presons dels [[~~Emiratos Árabes Unidos~~]] ", junt en un enllaç. Mansoor va enviar l'enllaç a Citizen Lab. Es va realisar una investigació en la colaboració de la companyia de seguritat Lookout que va revelar que si Mansoor haguera seguit l'enllaç, hauria fet ''jailbreak'' al seu teléfon en el lloc i implantat el spyware en ell. <ref>{{Cita web\|url=https://www.bbc.com/news/technology-37192670 \|títul=Who are the hackers who cracked the iPhone? \|dataaccés=21 de desembre de 2016 \|cognom=Lee \|nom=Dave \|data=26 d'agost de 2016 \|editorial=''[[BBC News]]''}}</ref> Citizen Lab va vincular l'atac a una companyia privada de software espia israelita coneguda com NSO, que ven Pegasus als governs per "intercepción llegal", pero existixen sospites de que s'aplica per a atres propòsits. <ref>Ahmed, Azam, and Perlroth, Nicole, ''[https://www.nytimes.com/2017/06/19/world/americas/mexico-spyware-anticrime.html Using Texts as Lures, Government Spyware Targets Mexican Journalists and Their Families]'', [//en.wikipedia.org/wiki/The_New_York_Times The New York Times], June 19, 2017</ref> A més de maig de 2022, NSO era propietat d'una firma europea de capital privat, Novalpina Capital. <ref>{{Cita web\|url=https://www.businessinsider.es/creadores-pegasus-programa-espia-no-responden-auditores-1058089 \|títul=Los creadores de la herramienta de ciberespionaje Pegasus están obstaculizando el trabajo de uno de sus auditores: las preguntas son "ignoradas" \|dataaccés=2022-05-12 \|cognom=Aguiar \|nom=Alberto R. \|data=2022-05-09 \|sitioweb=Business Insider España \|idioma=es}}</ref> <ref>{{Cita web\|url=http://www.theguardian.com/business/2021/mar/30/financiers-behind-nso-group-struggle-control-equity-fund \|títul=Financiers behind NSO Group in struggle for control of private equity firm \|dataaccés=2022-05-12 \|data=2021-03-30 \|sitioweb=the Guardian \|idioma=en}}</ref>		Les vulnerabilitats es varen trobar dèu dies ans que es llançara l'actualisació iOS 9.3.5. El defensor àrap dels drets humans [[Ahmed Mansoor]] va rebre un mensage de text que prometia "secrets" sobre la tortura que ocorria en les presons dels [[Emirats Àraps Units]] ", junt en un enllaç. Mansoor va enviar l'enllaç a Citizen Lab. Es va realisar una investigació en la colaboració de la companyia de seguritat Lookout que va revelar que si Mansoor haguera seguit l'enllaç, hauria fet ''jailbreak'' al seu teléfon en el lloc i implantat el spyware en ell. <ref>{{Cita web\|url=https://www.bbc.com/news/technology-37192670 \|títul=Who are the hackers who cracked the iPhone? \|dataaccés=21 de desembre de 2016 \|cognom=Lee \|nom=Dave \|data=26 d'agost de 2016 \|editorial=''[[BBC News]]''}}</ref> Citizen Lab va vincular l'atac a una companyia privada de software espia israelita coneguda com NSO, que ven Pegasus als governs per "intercepción llegal", pero existixen sospites de que s'aplica per a atres propòsits. <ref>Ahmed, Azam, and Perlroth, Nicole, ''[https://www.nytimes.com/2017/06/19/world/americas/mexico-spyware-anticrime.html Using Texts as Lures, Government Spyware Targets Mexican Journalists and Their Families]'', [//en.wikipedia.org/wiki/The_New_York_Times The New York Times], June 19, 2017</ref> A més de maig de 2022, NSO era propietat d'una firma europea de capital privat, Novalpina Capital. <ref>{{Cita web\|url=https://www.businessinsider.es/creadores-pegasus-programa-espia-no-responden-auditores-1058089 \|títul=Los creadores de la herramienta de ciberespionaje Pegasus están obstaculizando el trabajo de uno de sus auditores: las preguntas son "ignoradas" \|dataaccés=2022-05-12 \|cognom=Aguiar \|nom=Alberto R. \|data=2022-05-09 \|sitioweb=Business Insider España \|idioma=es}}</ref> <ref>{{Cita web\|url=http://www.theguardian.com/business/2021/mar/30/financiers-behind-nso-group-struggle-control-equity-fund \|títul=Financiers behind NSO Group in struggle for control of private equity firm \|dataaccés=2022-05-12 \|data=2021-03-30 \|sitioweb=the Guardian \|idioma=en}}</ref>

	Sobre l'extensió del problema, Lookout va explicar en una publicació del blog: "Creem que este software espia ha estat en llibertat per una cantitat significativa de temps basat en alguns dels indicadors dins del còdic" i va senyalar que el còdic mostra signes d'una "taula de mapage de kernel que té valors des de iOS 7". <ref name="Lookout blog post">{{Cita web\|url=https://blog.lookout.com/blog/2016/08/25/trident-pegasus/ \|títul=Sophisticated, persistent mobile attack against high-value targets on iOS \|dataaccés=21 de desembre de 2016 \|data=25 d'agost de 2016 \|editorial=Lookout \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20161217041121/https://blog.lookout.com/blog/2016/08/25/trident-pegasus/ \|fechaarchivo=17 de diciembre de 2016 \|urlmuerta=yes}}</ref> El [[New York Times]] i [[The Times of Israel]] varen informar que sembla que els [[~~Emiratos Árabes Unidos~~]] estaven utilisant este software espia en 2013. <ref name="20180831NYT">{{Cita noticia \|apellidos=Kirkpatrick \|nom=David \|títul=Hacking a Prince, an Emir and a Journalist to Impress a Client \|url=https://www.nytimes.com/2018/08/31/world/middleeast/hacking-united-arab-emirates-nso-group.html \|data=31 d'agost de 2018 \|dataaccés=31 d'agost de 2018}}</ref> <ref name="20160902NYT">{{Cita noticia \|apellidos=Perlroth \|nom=Nicole \|títul=How Spy Tech Firms Let Governments See Everything on a Smartphone \|url=https://www.nytimes.com/2016/09/03/technology/nso-group-how-spy-tech-firms-let-governments-see-everything-on-a-smartphone.html \|data=2 de setembre de 2016 \|dataaccés=31 d'agost de 2018}}</ref> <ref name="20180831TOI">{{Cita noticia \|títul=Lawsuits claim Israeli spyware firm helped UAE regime hack opponents’ phones \|url=https://www.timesofisrael.com/lawsuits-claim-israeli-spyware-firm-helped-uae-hack-opponents-phones/ \|data=31 d'agost de 2018 \|dataaccés=31 d'agost de 2018}}</ref> Un parell de demandes llegals afirmen que NSO va ajudar als clients a operar el software i, per lo tant, va participar en numeroses violacions dels drets humans iniciades pels seus clients.		Sobre l'extensió del problema, Lookout va explicar en una publicació del blog: "Creem que este software espia ha estat en llibertat per una cantitat significativa de temps basat en alguns dels indicadors dins del còdic" i va senyalar que el còdic mostra signes d'una "taula de mapage de kernel que té valors des de iOS 7". <ref name="Lookout blog post">{{Cita web\|url=https://blog.lookout.com/blog/2016/08/25/trident-pegasus/ \|títul=Sophisticated, persistent mobile attack against high-value targets on iOS \|dataaccés=21 de desembre de 2016 \|data=25 d'agost de 2016 \|editorial=Lookout \|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20161217041121/https://blog.lookout.com/blog/2016/08/25/trident-pegasus/ \|fechaarchivo=17 de diciembre de 2016 \|urlmuerta=yes}}</ref> El [[New York Times]] i [[The Times of Israel]] varen informar que sembla que els [[Emirats Àraps Units]] estaven utilisant este software espia en 2013. <ref name="20180831NYT">{{Cita noticia \|apellidos=Kirkpatrick \|nom=David \|títul=Hacking a Prince, an Emir and a Journalist to Impress a Client \|url=https://www.nytimes.com/2018/08/31/world/middleeast/hacking-united-arab-emirates-nso-group.html \|data=31 d'agost de 2018 \|dataaccés=31 d'agost de 2018}}</ref> <ref name="20160902NYT">{{Cita noticia \|apellidos=Perlroth \|nom=Nicole \|títul=How Spy Tech Firms Let Governments See Everything on a Smartphone \|url=https://www.nytimes.com/2016/09/03/technology/nso-group-how-spy-tech-firms-let-governments-see-everything-on-a-smartphone.html \|data=2 de setembre de 2016 \|dataaccés=31 d'agost de 2018}}</ref> <ref name="20180831TOI">{{Cita noticia \|títul=Lawsuits claim Israeli spyware firm helped UAE regime hack opponents’ phones \|url=https://www.timesofisrael.com/lawsuits-claim-israeli-spyware-firm-helped-uae-hack-opponents-phones/ \|data=31 d'agost de 2018 \|dataaccés=31 d'agost de 2018}}</ref> Un parell de demandes llegals afirmen que NSO va ajudar als clients a operar el software i, per lo tant, va participar en numeroses violacions dels drets humans iniciades pels seus clients.

	== Vulnerabilitats ==		== Vulnerabilitats ==

Categoria:Equatorians

2026-10-05T11:53:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 5 oct 2026
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Categoria:Gent]]		[[Categoria:Gent]]
	[[Categoria:Pobles d'Amèrica]]		[[Categoria:Pobles d'Amèrica]]
			[[Categoria:Equador]]

Categoria:Equatorians

2026-10-05T11:52:59Z

Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Biografies Categoria:Gent Categoria:Pobles d'Amèrica»

Pàgina nova

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Gent]]
[[Categoria:Pobles d'Amèrica]]