SEPECAT Jaguar

A principis dels anys 60s les forces aerees tant de GranBretanya i França desijaven un entrenador d'armament alvançat, de volsupersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La RAF ho necessitava per areemplaçar a l'Hawker Siddeley Gnat T.Mk 1 (que havia guanyat al Northrop T-38ATalon, de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avio capaç devolar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picatsupersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitatd'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF voliaun T-38A millorat, i el tipo planejat per a estos requeriments era el P.45 dela British Aircraft Corporation.

Per atra part, la Força Aerea Francesa necessitava unavio que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, encapacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per aser comprat en grans quantitats, per a actuar com contrapartida al DassaultMirage IIIV, que havia segut planejat resultà ser massa costos, sent enrealitat un avio d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en:ser capaç de llançar els missils aire-superficie AS.30 (de 520 kg) en una radiade 500 km, despres de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcançde 4520 km sense reaprovisionamiento en vol.

El rol d'entrenament era secundari per als requerimentsfrancesos. Per lo tant, la Força Aerea Francesa desijava una versio de mesllarc alcanç de l'Hawker Siddeley Harrier, pero que fora una contraparteconvencional. Lo planejat era el Breguet Br.121. En este punt intervinguerenvaris problemes politics i economics en els governs britanics i francesos: tantel P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenrolld'abdos avions, se decidiren en maig de 1965 a colaborar conjuntament en eldisseny i desenroll d'un avio que reunira els requeriments d'abdos nacions.