F4 Phantom II

El Phantom II nacio per la perduda d'un contracte en maig de1953 per part de McDonnell Aircraft per a suministrar a la marina nortamericana un caça de tipo supersonico. En vista d'esta situacion els ingeniers de la firma decidiren crear a partir dels requeriments, un caça en millors prestacions; per a aixo dissenyaren el F3H-G impulsat en dos motors Wright J65,quatre canons i onze soports per a tot tipo de carrega militar.

Desenroll

En novembre del mateix any la marina els adjudique la construccion de dos prototips, els quals tendrian els nous motors General Electric J79, alcançant en ells el Mach 2. En abril de 1955 la marina solicità a McDonnel la conversion a caça de defensa naval, per a aixo s'eliminaren els soports de carrega i els canons foren substituits per quatre missils aire aire Sparrow, colocats semiafonats en el ventre pla i dotat en el nou radar de la Westinghouse. Els dos prototips denominats F4H-1 Phantom II feren el seu primer vol el 27 de maig de 1958 en Sant Lluïs. A partir del sext prototip s'aumente la capacitat de radar, un detector d'infrarrojos, soports alars per a portar dos Sparrow o Sidewinder baix les ales. El 6 de decembre un Phantom alcançà el record d'altura absoluta en 30040 m i record de velocitat en 2116 Km/h en 1960. En 1961 bati la marca de velocitat a l'alcançar els 2585 Km/h o Mach 2,6.

Perfil operacional

En decembre de 1960 el Phantom estava plenament integrat a la Marina i el cos d'Infanteria de Marina USMC. En 1962 s'entregue la version F-4A i despres el F-4B en cabina abultada, millors preses d'aire, motors J79-8de 7711 kg d'espente, radar APQ-72 de 81 cm de diametro, aumentant la capacitat de carrega a 7558 kg, d'este model se construiren 667 unitats i participà en Vietnam en missions de bombardeig des de bases terrestres, atac des de portaavions, incursions de combat i missions de control aereo alvançat.