Legió Estrangera
Escomençava abril de 1831 quan el rei Lluïs Felip firmà el decret. La fundacià de la Llegio Estrangera matava dos pardals d'un tir: en ella França s'afirmava en el nort d'Africa i se treya de damunt a gran quantitat de refugiats "indesijables". Com ham, no preguntaven als reclutes res acosta de la seua passat i els ofrecien, a la veta de cinc anys, un nou nom i la ciudadania francesa.
Ingressaven quins ya no tenien res que perdre: assessis, perseguits politics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningu preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anonim, part d'una maquinaria feta per a vencer o morir. "La Llegio es la nostra patria" era - es- el seu lema; "França es la nostra mare", cant l'himne.
Tingueren el seu batisme de foc en Argelia a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, despres del combat, durant varis dies en els mercats se vengueren mils de cercols fets en pentols d'orelles dels vençuts.