Tortures migevals
Es diu que l'Edat Mija fon l'edat d'or dels torturadors i de l'imaginacio posada al servici dels mateixos, inventant els millors i mes practics mijos de tortura, a on el castic que se li donava a aquells que obraven per a fer el mal era molt sever.
Molts eren els metodos que tenien que utilisar les autoritats per a sembrar la por i respecte a la seua poblacio. Estos elements de tortura, sense dubte s'utilisaren per a cometre autentiques salvajades, pero, per desgracia, son part de l'historia.
El potro
La victima era lligada als extrems i despres se tirava de les cordes fins que els membres se despestellaven. Fon utilisat sobre tot en França i Alemanya, durant els tempss de l'Inquisicio.
L'esclafacapes
Destinat a comprimir i rebentar els oss del craneu. La barbeta de la victima se colocava en barra inferior, i el casquet era espentat cap a avall pel tornell. Els efectes d'este artilugi son, en primer lloc, la ruptura dels alveóls dentaris, despres les mandibules i per ultim el cervell s'escorre per la cavitat dels ulls i entre els fragments del craneu.
El torment de la mongeta
Sobreeixia per el seu refinament. Tambe fon utilisat per l'Inquisicio, pero la seua existencia se coneix des de els tempss de l'antiga China. Consistia en colocar una mongeta sobre l'abdomen del torturat, tancada en una gabia oberta per avall, mentres els verdancs la feen rabiar en pals ardint, de forma que l'animal tenia que buscar una eixida i a moss obria un tunel en les ventres del condenat, arribant, a voltes, a eixir per atre costat del cos.
Fins finals del Sigle XVIII, en els païsages urbans Europeus, era habitual trobar gabies de ferro i fusta, adossades a l'exterior dels edificis municipals, palaus ducals o de justicia, etc. Els reus, nuets o seminuets, eren tancats en les mateixes. Morien de fam i set, pel mal temps i el fret en hivern; pel calor i les cremades solars en estiu. A voltes, les victimes havien segut torturats o mutilats com escarment. No nomes significaven una incomoditat tal que feen impossible al pres dormir o relaixar-se, ya que estaven lligats als barrons de les mateixes. A voltes s'introduien en elles gats salvages, als que els verdancs aventaven en cernedora al roig viu, o s'encenien fogates baix per a abrasar al condenat.
La donzella de ferro
Encara hi havia atres artilugis com la donzella de ferro, eixos ataüts que eren peces d'exquisita artesania per fora i per dins. Per fora per la gran quantitat de gravats i relleus que adornaven la seua superficie; per dins, per l'espectacular coleccio de punches, dirigits a punts concrets del cos, que s'anaven estacant llentament sobre el llogater, a mida que se tancava la porta.
Les taches eren desmontades, en lo que se podien canviar de lloc, en el fi de posseir un ample ventall de possibles mutilacions i ferides que donaven lloc a una mort mes o menys llenta.
El metodo de l'aigua
Consistia en fer engolir al torturat, un minim de 10 litros per sessio, ajudant-se d'un embut. Ademes de produir una insoportable sensacio d'ofegament, l'estomec podia arribar a rebentar.
La cabra
Este sistema se feu molt popular en les tavegues de l'Edat Mija. Una volta que al torturat se li havien fixat els peus a un cep, se procedia a untar les plantes en sal o séu. La cabra atreta per l'adop, escomençava a llepar-les, i l'aspror de la seua llengua fea que travessara la pell i deixara els peus en carn viva, arribant en ocasions fins l'os.