Destrucció d'hàbitat
La destrucció de l'hàbitat és el procés pel qual un hàbitat natural és transformat en un hàbitat incapaç de mantindre a les espècies originàries del mateix. Les plantas i animalés que ho utilisaven són destruïdes o forçades a emigrar, com a conseqüència hi ha una reducció en la biodiversitat.[1][2]
La agricultura industrial és la causa principal de la destrucció d'hàbitats. Atres causes importants són la mineria, la tala d'arbres, la sobrepesca i la proliferació urbana. La destrucció d'hàbitats és actualment la causa més important de la extinció d'espècies en el món.[3] És un procés en poderosos efectes en la evolució i conservació biològica. Les causes adicionals inclouen la fragmentació d'hàbitats, processos geològics, canvis climàtics, espècies invasoras, alteracions dels nutrients i les activitats humanes.
Els térmens pèrdua d'hàbitat i reducció d'hàbitat s'usen en un sentit més ampli incloent la pèrdua d'hàbitat per atres factors tals com contaminació de l'aigua i contaminació acústica.
- ↑ “Effect of habitat degradation on competition, carrying capacity, and species assemblage stability” . Ecology and Evolution 7 (15): 5784–5796. Wiley. doi:. PMID 28811883.
- ↑ Sahney, S., Benton, M.J. & Falcon-Lang, H.J. (2010). “Rainforest collapse triggered Pennsylvanian tetrapod diversification in Euramerica” (PDF). Geology 38 (12): 1079–1082. doi:. Bibcode: 2010Geo....38.1079S.
- ↑ Pimm & Raven, 2000, pp. 843-845