Neftis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:27 6 abr 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Neftis '''Neftis''' (de l'antic egipcíac: nebet het ‘senyora de la casa’ o ‘senyora de la protecció…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de Neftis

Neftis (de l'antic egipcíac: nebet het ‘senyora de la casa’ o ‘senyora de la protecció’ nom que indicava a la dòna principal de la casa’) va ser una divinitat de l'Antic Egipte. Membre de la gran Enéada d'Heliópolis, en la mitologia egipcíaca, Neftis és filla de Nut i Geb. Neftis i la seua germana Isis apareixien emparellades en els ritos funeraris, pel seu paper com a protectores de la mòmia i el deu Osiris, i com la germana-esposa del deu Set.

Mitologia i posició en el Panteó

Encara que comunament s'ha assumit que Neftis estava casada en Seth i que tenen un fill, Anubis, una recent investigació egiptològica ha posat açò en dubte.

És Neftis qui ajuda a Isis a plorar-li i reunir les parts desmembrades del cos d'Osiris, despuix del seu assessinat pel envidiós Set. Neftis també servix com la passejadora i guardiana vigilant del chiquet Horus. Els texts de les piràmides es referixen a Isis com la mare biològica i a Neftis com la mare lactant d'Horus. Per això, Neftis era considerada la passejadora del sobirà reinant; encara que atres deeses podien assumir este paper, és ella la més habitualment retratada en ell. Neftis era també una de les quatre Grans Caps que governaven en el centre del cult a Osiris en Busiris, en la delta i sembla que va ocupar un lloc honorari en la ciutat sagrada d'Abidos. Cap cult està atestat a ella allí, encara que certament figurava com una deesa de gran importància en els ritos anuals portats a terme, en a on dos dònes elegides o sacerdots eixercitaven els papers d'Isis i Neftis entonant les Llamentacions d'Isis i Neftis. Allí, en Abidos, Neftis s'unia a Isis com dolent en el santuari conegut com Osireion. Estes cançons dels festivals d'Isis i Neftis eren elements rituals centrals en els principals centres de cult a Osiris per tot l'antic Egipte.

Com a deesa mortuoria junt en Isis, Neit i Selket, Neftis va ser una de les protectores dels gots canopes, li corresponia el de Hapi. Hapi, un dels Fills d'Horus, guardava els pulmons embalsamats. Neftis apareix llavors en l'epítet, Neftis del llit de la vida,en referència directa a les seues prioritats regeneratives en la taula d'embalsamament. En la ciutat de Menfis, Neftis era honrada en el títul de Reina de la tenda dels embalsamadores;, i allí es va associar en el deu en cap de chacal Anubis com a patró.

Neftis també es considerava una deitat festiva els ritos de la qual podien obligar al consum lliberal de cervesa. En varis relleus en Edfú, Dendera i Behbeit, es representa a Neftis rebent generoses ofrenes de cervesa del faraó, que ella tornaria, usant el seu poder com a deesa de la cervesa per a que el faraó puga tindre alegria sense ressaca. En atres parts d'Edfú, per eixemple, Neftis era considerada una deesa que li dona poder al faraó per a vore lo que està amagat per la llum de la lluna. Açò encaixa be en temes textuals més generals que consideren a Neftis una deesa el domini únic de la qual era l'obscuritat o les perilloses vores del desert.

Neftis també podia aparéixer com una de les deeses que ajuda en el part. Un antic conte egipcíac conservat en el Papir Westcar narra l'història d'Isis, Neftis, Meskhenet i Heqet com a ballarines disfrassades que assistixen a l'esposa d'un sacerdot d'Amón Ra mentres es prepara per a donar a llum fills destinats a la fama i fortuna.

Les habilitats de curació i l'estat de Neftis com contrapart directa d'Isis, empapada, com la seua germana en paraules de poder, s'evidencien per l'abundància d'amulets d'escurada esculpits a la seua semblança, i per la seua presència en una varietat de papirs màgics que buscaven invocar les seues famoses qualitats altruïstes en ajuda dels mortals.

Sincretisme

Va ser assimilada a les deeses Seshat i Anukis.

Cult

Se la venerava en Dióspolis Parva com la deesa de la mansió del sistro, protectora del fénix o pardal benu i de la manifestació local d'Horus/Osiris, el deu Neferhotep. També en Komir, junt a Anukis, i en Sepermeru, junt a Seth. En Menfis, baixe la forma de Menjet. Per tot Egipte era adorada com a part dels grups de deitats del temple. En la majoria dels casos, formant una tríada junt a Isis i Osiris, o Isis i Horus, o Isis i Min, o com a part d'un quartet de deus.

Referències

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia

  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en anglés)
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons