Jacaranda

La Jacaranda és un gènero d'unes 50 espècies acceptades, de les 120 descrites,2 d'arbres i arbusts de la família de les bignoniáceas, típics de l'Amèrica intertropical i subtropical. Es coneix com jacarandá, gualanday o tarco.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Antoine Laurent de Jussieu i publicat en Genera Plantarum, p. 138, 1789. L'espècie tipo és: Jacaranda caerulea (L.) J.St.-Hil., 1805; descrit originalment per Carlos Linneo com Bignonia caerulea i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 625, 1753.

Etimologia

Jacaranda: nom genèric que deriva de la veu guaraní: hyakuã, que té perfum o oulor, o siga "fragant".

Descripció

Moltes espècies poden alcançar des dels 2 als 30 metros d'altura, dels quals el tronc representa uns dos terços. Est aplega als 70 cm de diàmetro, de forma recta i estilisada. La copa és poc densa i s'assembla a un con invertit. En la seua espècie Jacaranda mimosifolia és caducifoli en clima templat en aplegar la primavera, com atres espècies tropicals.

Els seus fulls són oposts, compostes, en folíols pinnatisectos en moltes de les espècies, pinnades, bipinnades o simples en algunes poques espècies. Florix dos voltes per any, en primavera (abril en l'hemisferi nort) i autumne (fi d'agost en l'hemisferi nort), produint inflorescències racimoses de flors de color blau violeta i forma tubular en algunes espècies, com la famosa Jacaranda mimosifolia, pero varia el seu color, cap al rosat en algunes, i al blanc en unes poques. Les flors, d'un color blau violeta, permaneixen llargamente en l'arbre. El frut és una càpsula plana, d'uns 5 a 7 cm de diàmetro, en llavors alades.

Floració

Es registra en diferents époques de l'any, pero lo més habitual en les regions mediterrànees es que siga a partir d'agost fins novembre.

Utilisació

Per decoració de jardins i terraces, com a planta trepadora. Si es cultiva en un test necessita d'un diàmetro de 50-60 cm i una profunditat de 60-70 cm de profunditat. Estes plantes es cultiven principalment per les seues flors, en el jardí, com a planta d'interior o per a flor tallada. La flor dura al voltant de 24 hores i emet una forta fragància, per lo que és molt apreciada.

Exposició

A ple sol. Necessiten llum en abundància, sobretot si estan en l'interior; en l'exterior poden estar a ple sol o semiombra.

Algunes espècies són més resistents al fret que unes atres pero, en general, soporten mal les gelades.

Terreny

Creixen be en diferents tipos de sol, sempre que siguen rics i be drenats. Necessiten recs regulars encara que també són més abundants en l'estació calorosa. És preferible que el sol siga ric en Humus, nutrit en fem orgànics en pols barrejats en 1\3 de sorra.

Plantació

S'efectua durant la primavera. La seua multiplicació es realisa per mig d'esqueixos llenyosos en abril, subllenyosos en agost, i per acodament en juny.

Galeria fotogràfica

Diferents tipos de Gesmil:

Referències

Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
González Gamio, Ángeles. «La Jornada: Jacarandas»
Index Nominum Genericorum. International Association for Plant Taxonomy
Jacaranda en The Plant List
Jacaranda. Tropicos.org
Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569.

Bibliografia

Burger, W.C. & A.H. Gentry. 2000. Family 194. Bignoniaceae. In: W. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 41: 77–161
Forzza, R. C. 2010. Lista de especies Flora do Brasil. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro
Gentry, A. H. 1982. Bignoniaceae. Fl. Veracruz
Gentry, A.H. 1992. Bignoniaceae–Part II (Tribe Tecomeae). Fl. Neotrop
Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín
Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118
Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi
Standley, P. C. & L. O. Williams. 1974. Bignoniaceae. In Standley, P.C., Williams, L.O. & Gibson, D.N. (Eds), Flora o f Guatemala - Part X, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(10/3): 153–232.
Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 8

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jacaranda.