Història d'Egipte

Els primers pobladors de Egipte varen alcançar les riberes del riu Nil, per llavors un conglomerat de marismes foc de paludisme, escapant de la desertisació del Sàhara. Les comunitats originals varen fer habitable el país i es varen estructurar en regions anomenades nomos. Passat el temps i despuix d'époques d'acorts i disputes els nomos es varen agrupar en dos proto-nacions, el Alt Egipte i el Baix Egipte, per a quedar finalment unificats per Menes cap a l'any 3100 a. C., considerat pels antics egipcíacs el primer faraó.

Per als antics egipcíacs, el primer faraó va ser Narmer, denominat Menes per Manetó, qui va governar cap a l'any 3150 a. C. L'últim faraó va ser Cleopatra VII, d'ascendència helènica, que va regnar de l'any 51 al 30 a. C.

No obstant, el títul de «faraó», en el seu terme egipcíac pr ˤ3 (per aa), ‘casa gran’, solament deuria utilisar-se en uritat, quan Egipte va aplegar a ser-ho de veres, estenent la seua poder més allà del seu territori original, que es va produir solament a partir de l'Imperi Nou, més específicament, a mitan de la Dinastia XVIII, posterior al regnat de Hatshepsut.1

Els faraons varen ser considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu Horus. A partir de la dinastia V també eren «fills del deu Ra». Normalment no varen ser deificats en vida. Era despuix de la seua mort quan el faraó es fusionava en la deitat Osiris i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples.