Guerra de l'Unió
La Unió Aragonesa (1.347-1.348):
Fon una revolta de caràcter foralista i reivindicadora dels drets dels reines front als exigències del rei, Pere IV El Cerimoniós.
A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del regne de Valéncia, la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel Mediterràneu. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta. El moment més àlgit d'esta revolta fon quan van nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.
Valéncia va proclamar “La Unió”, una associació per a obligar a la monarquia a l'abandó de l'autoritarisme i a l'inici de més tolerància real, en un cert control governamental i una tímida democratisació del regne. La situació no fon entesa ni pel rei ni pels senyors Feudals del 1.347. “La Unió” va tindre certa acceptació en Aragó pero Catalunya es va mantindre fidel al rei Pere IV.
Valéncia era el foc d'esta situació en grans caudills per a esta causa, estenent-se per tot el regne i formant-se dos bandos ben diferenciats: els uns al voltant del rei (la noblea), i els atres a favor de “L'Unió Aragonesa”. El poble pla estava expectant i alié a esta situació que poc o res li podria ajudar a millorar els seus problemes.
Després d'intentar el diàlec i fracassar, la guerra es va fer inevitable. En decembre de 1347 es van produir dos grans batalles guanyades per un eixèrcit enfurit i desijós d'un gran canvi. “L'Unió Aragonesa” es va créixer en esta dos victòries, el poder real va intentar controlar la situació pero va fracassar estrepitosament i el rei va haver d'acceptar el poder de “L' Unió”, encara que per poc de temps. Uns mesos més tart fon somesa L' Unió després de dos batalles enfront d'un eixèrcit no professional. El deu de decembre va entrar triumfal el rei en Valéncia a on va ajusticiar a tots els integrant de la revolta.
Va haver una gran repressió i sobretot en els castells i viles partidaris de “L'Unió Aragonesa”, d'esta manera va quedar neutralisat el poder de la burguesia Valenciana.
Batalles
- A favor de l'Unió: La Pobla Llarga i Bétera.
- A favor dels realistes: Épila i Mislata.