Tinta
La tinta és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts.
Comunment es considera que la tinta s'utilisa en bolígrafs o en pinzells; no obstant, és utilisada àmpliament en tota classe d'impressions.
Història
Moltes cultures antigues de tot lo món han descobert i formulat de forma independent tintes per a escriure i dibuixar. El coneiximent de les tintes, les seues receptes i les tècniques per a la seua producció prové de l'anàlisis arqueològic o del propi text escrit. Es creu que les primeres tintes de totes les civilisacions es varen fer en negre de fum , una espècie de suja , ya que açò es podria arreplegar fàcilment com un subproducte del fòc.
La tinta ya s'usava en l'antic Egipte per a escriure i dibuixar sobre papirs. Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc. Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el grafit que es varen moldre en aigua i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any 256 a. C..
Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la resina de pi i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El llapis de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "*nikawa") és de vaca o cérvol.
La tinta Índia es va inventar per primera volta en China, encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'Índia, d'ahí el seu nom. El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se. Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar. La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei.
Els emperadors de l'Imperi Romà Oriental firmaven els seus edictes en una tinta purpúrea molt costosa (sacrum encaustum) feta en una secreció de la glàndula hipobranquial del murex, un gènero de molusc gasteròpode que produïa la púrpura de Tir. L'emperador León va prohibir l'us d'esta a qualsevol persona que no fora membre de la realea.