D
Revisió de 11:11 17 jul 2018 per Teniente (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''D''' és la quarta lletra de l'alfabet valencià i tercera de les consonants. El seu nom és ''de''. == Fonètica == Representa l'oclusiva alv...»)
La D és la quarta lletra de l'alfabet valencià i tercera de les consonants. El seu nom és de.
Fonètica
Representa l'oclusiva alveolar sonora /d/ en la majoria de casos, el so /δ/ entre vocals i el so /t/ de l'alfabet fonètic internacional a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.
Ortografia
S'escriu D
- En principi i mig de paraula: donar, idea.
- Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
- En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.
- Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor.
reverent, no reverend, pero reverenda. Exepte la preposició ad, que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal.