Guerra del Yom Kippur

La guerra aràbic-israelí de 1973, també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu (Guerra del Yom Kippur) i musulmana(Guerra del Ramadà), enfrontà a Israel contra Egipte i Síria. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps.

Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de 1967. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a Síria (els alts del Golá) i a Egipte (la península del Sinaí) i el fracàs de les propostes de pau d'Anuar el Sadat, el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del Consell de Seguritat de l'ONU demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, China se abstingué i Estat Units la vetà.

Egipte cada volta se trobava mes decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades.

L'atac aràbic per sorpresa començà el 6 d'octubre de 1973 (el dia del Yom Kippur, la festivitat religiosa judeu mes important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el Canal de Sues i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant l'URSS com Estats Units organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.