Alcàntera
| Alcàntera | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Ribera Alta | |||
| • Partit judicial: | Alzira | |||
| Ubicació: | 39°4′19″N 0°19′14″O | |||
| • Altitut: | 33 msnm | |||
| Superfície: | 3,3 km² | |||
| Població: | 1.397 hab. | |||
| • Densitat: | 423,33 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alcantarer/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46293 | |||
| Festes majors: | 1º dumenge de setembre | |||
| Alcalde: | Antonio Such Botella (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Alcàntera és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia
Alcàntera de Xúquer dista 48 quilómetros de la ciutat de Valéncia i està situada en la banda dreta del riu Xúquer i el riu Sellent. El seu terme és poc extens i pràcticament pla. S'accedix a este poble des de Valéncia, a través de la A-7-E-15.
Localitats llimítrofs
El terme municipal llimita: pel nort, en el de Gavarda; per l'est, en el de Beneixida; pel sur, en els de Xàtiva i La Llosa de Ranes; i per l'oest, en el de Càrcer, totes de la província de Valéncia.
Història
D'orige islàmic (de fet el topònim Alcàntera té el seu orige en l'àrap al qántara, que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei Jaume I d'Aragó al recentment creat Regne de Valéncia en l'any 1244, després de la conquista de Xàtiva. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua expulsió definitiva en l'any 1609. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, després de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any 1525, com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels segles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del segle XV fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Després de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del segle XVIII passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el segle XIX. En l'any 1611, Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Montaner Sancho | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Agustín García Aliaga | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José Sanchis Martínez | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Sanchis Martínez | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | n/d | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.531 | 1.459 | 1.448 | 1.492 | 1.459 | 1.405 | 1.373 | 1.380 | 1.374 | 1.397 |
Economia
Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop peel sector servicis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona mitat del segle XIX i, sobre tot, en el segle XX la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i la cebada i, pràcticament, atres cultius com el cep, les oliveres, les garroferes i els armelers. També se cultiven hortalices i llegums.
Monuments
- Iglésia Parroquial. En honor a la Puríssima Concepció, construïda en el segle XVII.
Llocs d'interés
- El Pi de Borja. És un parage en una amplia zona forestal, de gran atractiu natural.
Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren el primer fi de semana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i el Santíssim Crist dels Afligits.
Gastronomia
El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics son la Mona de Pasqua, L'arnadí, fogasses i pastissets de moniato.
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alcántara_de_Júcar de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
