Mona de Pasqua
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[:: Mona| Mona]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
La mona de Pasqua és un aliment típic valencià que també se dona en certes zones d'Aragó, Catalunya i Múrcia. És una torta de la Pasqua de la qual la seua degustació simbolisa que la Quaresma i les seues abstinències s'han acabat.
Elaboració
Els seus ingredients són farina, blaveros, sucre, ous i sal. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d'una hora de repòs prèvia a la seua cocció.
Varietats
Mona catalana i balear
A Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant al llarg del temps, i ara conviuen diferents tipus de mones tradicionals. La més antiga és com la valenciana, que en alguns casos pot tindre forma de corona o en altres de punt. Un altra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar-se de colors, pero la base es fa de bescuit i s'ompli de crema i de xocolata, es cobreix de crema catalana cremada en la superfície horitzontal i d'armeles en els costats. Amb el temps se van adornant cada vegada més les plomes de colors, de pollastres i de dragees de xocolata cobertes de glassa de colors. En Menorca solen estar, a més, cobertes de merengue. Poc a poc, els ous de gallina s'han anat substituint -encara que encara són molt populars també- per ous de chocolate. Més endavant, els adorns de chocolate prenen cada vegada més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pastissers són escultures, que poden arribar a tenir grans dimensions, fetes únicament en xocolate negra.
Costums
La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de pasqua acompanyada de llonganissa de Pasqua sent costum cascar l'ou en la front d'un altra persona. També és possible acompanyar-la de xocolata si la mona ha sigut coberta de sucre i careix d'ou cuit. És tradició anar d'excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona.
Tradicionalment el padrí regala la mona al seu afillat el Diumenge de Pasqua després de missa. El Dilluns de Pasqua és tradició que es reuneixin dos o tres famílies o un grup d'amics i que vagin a menjar la mona junts a algun lloc, en un festí en el que no falten les costelles de corder, conill a la brasa, la paella i sobretot, el vi.
En moltes poblacions les pastisseries competiexen per a exhibir en el seu aparador l'escultura de xocolata més espectacular, que pot ser una maqueta d'un edifici, una figura d'un personatge popular o un conjunt de coques en figures de xocolata o crocant.
Aquest aliment propi del dilluns de Pasqua, la mona, i la costum de fer una eixida al camp per a menjar-ho en família ha acabat donant nom al dia, que per a molts és el "dia de la mona.