Dia Internacional de la Llengua Materna
El 8 de juny de l'any 2007, l'Assamblea General de les Nacions Unides (ONU) en la Resolució 61/2661 acull, en beneplàcit, la decisió adoptada per la Conferència General de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura el 17 de novembre de 1999 de proclamar el 21 de febrer el Dia Internacional de la Llengua Materna i exhorta als Estats Membres i a la Secretaria a promoure la preservació i protecció de tots els idiomes que ampren els pobles del món.
Este dia està dedicat al reconeiximent del Moviment per la Llengua Bengalí, que va commemorar en Bangla Desh (India) el Dia del Moviment per la Llengua des de 1952, quan la policia i l'eixèrcit de l'Estat paquistaní, que llavors ocupava Bangla Desh, varen obrir fòc contra la multitut parlant o escoltant la llengua bengalí que es manifestaven pels seus drets llingüístics en Daca (Bangla Desh).
Història
En l'any 1999 la Conferència General de les Nacions Unides va aprovar la resolució en 37 recomanacions de mides per a promoure el multillingüisme, en particular per mig de la promoció de l'accés universal al ciberespai i el multiculturalisme en les rets mundials d'informació.
En l'any 2000 se celebra per primera volta el Dia Internacional de la llengua materna; en un mensage llegit durant la cerimònia, el Secretari General de l'ONU, Kofi Annan, va recolzar la celebració, ya que la mateixa crea consciència en tots els pobles sobre el valor transcendent de les llengües. Reafirmant l'importància de preservar la diversitat entre elles, Kofi Annan va demanar majors esforços per a la salvaguarda de totes les llengües com un patrimoni comú de tota la humanitat.
La celebració del Dia Internacional de la llengua materna en els anys 2000, 2001, 2002 i 2003 han segut a través de discursos i intercanvi d'idees dirigit per acadèmics, llingüistes, funcionaris governamentals, societats culturals i atres representants dels Estats membres sobre aspectes de la cultura, l'educació i els idiomes.
En tot lo món es varen celebrar moltes activitats culturals locals, tals com la llectura de poesia en les escoles, exposicions i obres de teatre, emetent-se ademés programes de ràdio i televisió produïts per mijos de comunicació locals i nacionals.