Checkpoint Charlie

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:58 28 jul 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Checkpoint Charlie en el Mur de Berlin, vist cap a l'Est en l'any 2004

El Checkpoint Charlie fon el més famós dels passos fronterers del Mur de Berlin entre els anys 1945 i 1990 - vore mapa de Berlin i passos fronterers [1]. Es troba en la Friedrichstraße, i obria el pas a la zona de control nort-americana en la soviètica, a on actualment s'unixen els barris de Mitte i Kreuzberg. Només es permetia el seu us a empleats militars i d'embaixades dels aliats, estrangers, treballadors de la delegació permanent de la RFA i funcionaris de la RDA.

La denominació Charlie procedix de l'alfabet fonètic de la OTAN, i és la seua tercera lletra. Checkpoint Alpha era el pas d'autopista en Helmstedt, Checkpoint Brau el pas d'autopista en Dreilinden.

Com a conseqüència de l'intent per part de la direcció del SED de restringir els drets que com a aliats tenien en Berlin els poders occidentals, en octubre de l'any 1961 tancs soviètics i nort-americans es varen posicionar enfrontats en munició pesada.

El Checkpoint Charlie fon escenari de fugides espectaculars de Berlin Est, algunes especialment tràgiques com la mort de Peter Fechter, dessagnat en l'any 1962 davant dels ulls dels qui habitaven Berlin Oest.

El punt de control fon demolit el 22 de juny de 1990, de manera que excepte el Museu del Mur del Checkpoint Charlie no va quedar res que ho recordara, fins al 13 d'agost de l'any 2000, quan es va inaugurar una reconstrucció de la primera caseta de control, idèntica excepte en els sacs d'arena, que ara estaven farcits de ciment.

En l'actualitat, el Checkpoint Charlie és una de les atraccions turístiques de Berlin. A banda del lloc, també es pot vore el museu dedicat a l'història del mur, l'última bandera del Kremlin i diversos fragments de la separació alemana. Del 31 d'octubre de l'any 2004 fins al 5 de juliol de l'any 2005, hagué també un polèmic monument a les víctimes del règim de la RDA.

Referències

Enllaços externs