Atlacoya
Revisió de 16:09 10 ago 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
En la mitologia asteca, Atlacoya, Atlacoaya (atla, aigües; tlaocoyani, trist), aigua trista és la deesa de la sequia i de les aigües negres. La seua més famosa representació es troba en el còdex Magliabechiano a on Atlacoya conversa en Mayáhuel vestides en una quechquemitl (una mantilla) i un corfoll sense mànegues.
Referències
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6