Imhotep (Erudit)

Estàtua d'Imhotep en el Museu del Louvre

Imhotep (en grec Ἰμούθης; pronunciació en castellà: Im-jo-tep) (aprox. 2690 - 2610 a. C.), o Imutes, va ser un erudit egipcíac polímata, sabi, inventor, mege, matemàtic, astrònom i el primer ingenier i arquitecte conegut en l'història.​

Sum sacerdot d'Heliópolis, va ser chaty del faraó Necherjet Dyeser (Zoser), i va dissenyar la piràmide esglayada de Djoser en Saqqara, durant la dinastia III, la primera piràmide d'Egipte, dins del complex funerari que va construir per a este faraó i que comprenia, ademés, temples, pavellons, corredors i galeries, capelles, sales i almagasens.. El significat de la paraula Imhotep és «el que ve en pau» .​

És el primer científic el nom del qual ha aplegat fins al present. No solament era mege, també era matemàtic, ingenier, arquitecte i astrònom: açò indica que tenia els coneiximents operatius d'aritmètica i geometria necessaris per a manejar aquelles disciplines.

Mege

És el primer mege conegut de l'història. Va documentar centenars de malalties i alguns dels tractaments que proposava encara són efectius en l'actualitat. Els seus tractats de medicina constituïxen la primera tentativa d'alluntar de la superstició la pràctica mèdica.

L'importància de la medicina egipcíaca es traduïx en la figura d'Imhotep, considerat com el fundador de la medicina egipcíaca, i autor del papir Edwin Smith sobre curació, dolències i observacions anatòmiques (encara que este text provablement va ser escrit al voltant de l'any 1700 a. C., en afegitons d'atres meges).​ La concepció mític-religiosa de la malaltia, en l'Egipte d'Imhotep, conduïa a un enfocament màgic-religiós i empíric a la teràpia mèdica. És dir, una combinació de ritos, pràctiques quirúrgiques i un extens recetari farmacològic. També es registren alguns intents de racionalisació, com els que s'aprecien en el papir Smith, que descriu 48 casos clínics sense mencionar causes ni tractaments màgics i aportant un enfocament racional sobre el tractament de certes malalties i les ferides.​

En este text Imhotep recomana l'us de baf d'opiàceos com anestèsic. Descriu observacions anatòmiques, l'examen, diagnòstic, tractament i pronòstic de numeroses ferides en tot detall. Els tractaments són racionals, i en un sol cas es recorre a remeis màgics. El papir conté les primeres descripcions de sutures craneals, de la meninge, la superfície externa del cervell, del líquit cefalorraquídeo, i de les pulsacions intracraneanes. Segons un gravat d'una llosa sepulcral en Saqqara, Imhotep preconisava l'aplicació de pressió en les artèries carótides per a calmar el mal de cap, en disminuir el fluix de sanc al cervell. Imhotep afirmava que el pols era un índex del cor i de les condicions del malalt.​

Arquitecte

Complex funerari de la Piràmide Escalonada de Saqqara

Imhotep va ser l'autor del complex funerari de la Piràmide Escalonada de Saqqara, prop de Menfis​ en temps del faraó Djoser (2650 a. C.).​ La piràmide va necessitar l'extracció, transport i montage de mils de tonellades de pedra calcàrea, desafiu notable ya que, fins a eixe moment, tal material mai s'havia utilisat en grans construccions, per a les que s'usaven rajoles de fanc sense còure (atobó), fàcils de fer i barats.

Un gran problema tècnic era el pes de la pedra: Imhotep ho va solucionar en part usant blocs relativament chicotets, més fàcils de transportar i manejar. Per una atra part, les columnes són decoratives o estan adossades als murs, sense sustentar molt pes. Cal tindre en conte que en esta época el metal utilisat en ferramentes era el coure, poc adequat per a estos treballs.

Va tindre que organisar tot el procés de construcció, controlar el treball de centenars d'obrers, i realisar la primera ciutat funerària: rodejada per una muralla d'uns mil cinccents metros de perímetro, va construir diverses edificacions com decorat, i cap al centre va erigir una piràmide de sis grades en una altura de xixanta metros. A la seua volta, es va excavar en la roca del terreny, baixe la piràmide, la que seria la tomba de Dyeser (Zoser) i un conjunt de galeries per a almagasenar mils de vasijas funeràries, moltes gravades en els noms dels seus predecessors.

Imhotep com a deu

Durant sigles, els egipcíacs varen considerar a Imhotep com el deu de la medicina i el saber i se li representa assentat, com als escrigues, en un papir desplegat sobre els seus genolls, tocat en una conya. Certament, en l'época de Ptolomeo va ser elevat a ranc de deu.​

En l'Imperi Nou va ser venerat com a patró dels escrigues i deificat en el periodo tardà d'Egipte, per ad açò va ser identificat en Nefertum, fill de Ptah i Nut (o Sejmet). Posteriorment se li va vincular al deu Thot –una pràctica comuna en l'Antic Egipte–. La seua veneració com a protector dels escrigues es deu a una de les seues grans innovacions relacionades en la millora de l'escritura gràcies a l'utilisació d'una tinta més eficaç feta a partir d'ahumar l'aigua, procediment que va ser incorporat per atres cultures i civilisacions posteriors​.

El seu cult principal estava en Menfis. També va ser venerat en Tebas, File i Deir el-Medina, en l'época ptolemaica, junt a Hathor, Maat i Amenhotep, un atre ingenier deificat. El seu prestigi era tan gran que la seua fama va aplegar fins als grecs, que ho coneixien com Imutes i li varen assimilar al seu deu Asclepio, el Esculapio romà.​

Imhotep en la cultura popular

Imhotep ha inspirat diversos personages de la cultura popular, encara que en la majoria de casos solament ha segut utilisat el seu nom i l'orige egipcíac, desvirtuant la seua personalitat real i els seus guanys.

Referències

• Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
• Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
• Coronado, Martí P. (Junio de 2017). «IMHOTEP, EL GRAN MAGO DE EGIPTO». Revista Más Allá de la Ciencia. (339): 70-78
• H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
• Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
• Orlando Mejía Rivera Introducción crítica a la historia de la Medicina. Universidad de Caldas, 1999; pág. 447. ISBN 958-8041-19-8
• Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
• Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia

• Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
• Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
• Cormack, Maribelle (1965). Imhotep: Builder in stone. New York, NY: Franklin Watts
• Dawson, Warren R. (1929). Magician and Leech: A study in the beginnings of medicine with special reference to ancient Egypt. London, UK: Methuen
• Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
• Hurry, Jamieson B. (2014). Imhotep: The Egyptian god of medicine (reprint edición). Oxford, UK: Traffic Output. ISBN 978-0-404-13285-9
• Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
• Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
• Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
• Risse, Guenther B. (1986). «Imhotep and medicine — a re-evaluation». Western Journal of Medicine 144 (5): 622-624. PMC 1306737. PMID 3521098.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Imhotep (Erudit).