La rata penada[1], rat penat[2], mosseguello o moceguello[3] o quiròpter[4] (Chiroptera) (del llatí ratta pĭnnāta o be del llatí mūre caecu, en el sufix diminutiu -ello, per via mossàrap) és un orde de mamífers vivípars alats. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea acabada en una uns dits molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo món exepte l'Antàrtica. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són insectívores i la major part de les restants són frugívores. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els vampirs són hematòfecs, es dir, s'alimenten de sanc. Les rates penades se guien per l'ecolocalisació produint sons que els retornen com a eco o resò, una espècie de sónar biològic.

Rata penada

Big-eared-townsend-fledermaus.jpg
Corynorhinus townsendii

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Mammalia
Orde Chiroptera
Blumenbach, 1779
Distribució

World Bat Distribution 01.png
Distribució geogràfica de les rates penades (en blau).

En heràldica ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de Valéncia i d'Aragó.

Referències

Enllaços externs

Commons