Llínea 22: |
Llínea 22: |
| === Transició i democràcia === | | === Transició i democràcia === |
| {{VT|Transició espanyola|Eleccions a les Corts Valencianes}} | | {{VT|Transició espanyola|Eleccions a les Corts Valencianes}} |
− | Amb la [[Transició espanyola|Transició]], les províncies de Castelló, València i Alacant es convertirien en graners del vot socialista fins als anys 90. Després de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma|Estat de les Autonomies]], es va aprovar un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.
| + | Despuix de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma|Estat de les Autonomies]], s'aprovà un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació. |
| | | |
| [[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png|thumb|right|315px|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]] | | [[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png|thumb|right|315px|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]] |
− | Encara que la seua [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que ho equiparava competencialment a les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià sofriria dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. | + | Encara l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut |
| | | |
− | La [[Generalitat Valenciana]] va estar ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i després d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] van tornar a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern. | + | La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i van permetre a Francisco Camps tornar a formar govern. |
| | | |
| Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger. | | Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger. |