Diferència entre les revisions de "Murta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Murta centenaria en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria (Valencia) La '''murta''' (Myrtus communis) es un...».)
 
Llínea 3: Llínea 3:
  
 
==Descripció==
 
==Descripció==
Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles son opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i mes clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son grocs. Florix en primavera. El frut es una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau oscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que son escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbustos poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [Comunitat Valenciana], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [l'Olleria], esta consirerat un dels ejemplars mes grans d'[Europa].
+
Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles son opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i mes clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son grocs. Florix en primavera. El frut es una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau oscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que son escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbustos poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], esta consirerat un dels ejemplars mes grans d'[[Europa]].
  
 
==Usos==
 
==Usos==

Revisió de 10:56 12 març 2013

Archiu:MurtaCentenaria.jpg
Murta centenaria en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria (Valencia)

La murta (Myrtus communis) es una planta de la familia de les Myrtaceae, nativa del surest d'[Europa] i del nort d'[Africa].

Descripció

Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles son opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i mes clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son grocs. Florix en primavera. El frut es una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau oscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que son escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbustos poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la Comunitat Valenciana, es conserva en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria, esta consirerat un dels ejemplars mes grans d'Europa.

Usos

Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts son rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava simbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.

Distribució

La murta està molt expandida en la regio [mediterranea]. L'atra especie, la murta del Sahara M. nivellei, es restringix a les montanyes [Tassili n'Ajjer] en el surest d[Argelia]i les Montanyes del Tibesti en [Chad], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.