Stuka

El Junkers Ju 87 Stuka es un avio de bombardeig en picat de la Luftwaffe que volà en la segona guerra mundial. El Ju 87 Stuka, fon el bombarder en picat mes famos de la guerra.

La Blitzkrieg i el bombardeig en picat

Durant els anys 30, en l'experiencia adquirida en la primera guerra mundial, la forma de fer la guerra evolucionà cap a un nou concepte de guerra llamp (en alemà Blitzkrieg). L'idea fonamental se basa en atacar un territori objectiuen tres fases, conseguint l'invasio de forma tan rapida que les forces defensores no puguen reaccionar:

• La primera d'elles consistix en un bombardeig portat a veta per esquadrelles d'avions que debiliten els objectius estrategics (transport ferroviari, carreteres, llinies electriques, etc.) pero sobretot deuen obrir un corredor lliure de tropes enemigues per a la segona fase.
• La segona fase consistix en una rapida incursio de blindats pel corredor obert per l'aviacio, aço fa que les forces enemigues queden dividixques en dos per eixe corredor de blindats molt dificil d'atacar. Despres de els blindats entra l'infanteria regular, que recolzada per estos, obri el passadiç en el que se troben com si fora un arbre, embojacant a les desorganisades tropes defensores fins la seua aniquilacio o rendicio.

Es obvi que quant mes efectiu i precis siga el bombardeig inicial, menys dificultats trobaren al seu pas els blindats i menys recursos deura gastar la potencia atacant. Els americans demostraren que la forma mes efectiva i economica d'atacar blancs concrets era mediant la tecnica del bombardeig en picat, en la que un avio relativament llauger, armat en poques bombes, que volava a mija altura, se despenjava en picat sobre l'objectiu i amollava les seues bombes durant este recorregut. Al no tindre que calcular a on anava a caure la bomba, la precisio d'este metodo era asombrosa. Esta tecnica desenrollada per l'Aviacio de la marina Estadounidenc fon provada en avions biplans de la serie Curtiss Hawk. ErnstUdet en una visita a Estats Units quedà asombrado en estos aparats i la tecnicadel bombardeig en picat i demanà un com regal per a portar-ho a Alemanya. D'esta manera, els estadounidenços regalaren a Alemania la seua primer “Sturzkampfflugzeug” o bombarder en picat.

Desenroll del Junkers Ju 87 Stuka

Quan Udet regressà a Alemanya, no li costà convencer a Hermann Göring de la necessitat de construir bombarders en picat. Alemanya priorizó el desenroll de la seua propi avio de bombardeig en picat sobre qualsevol atra cosa. Este desenroll portà fins l'arriscat Henschel 123 i l’Arat95, un aparat a cavall entre l'Hs 123 i el Ju 87. L'Ar 95 conservava el motor radial de l'Hs 123, era bipla com este i portava tren d'aterrisage carenat i un fuselaje semblant al del Stuka.

En l'autumne de 1935 aplegà el primer prototip de Stukacom substitut per al Hs 123. Era un monopla de llinies mes marcades que l'Ar 95que en les seues primeres versions montava el motor angles Rolls-Royce model Kestrel. Ya en 1936 en la produccio en serie començaren a montar els recenment desenrollats Junkers Jumo de 12 cilindres en V invertida refrigerats per oli. Estos Jumo oscilaren entre els 600 i 1300 cavalls de potencia.

Era un aparte tosc, en ales de gavina, dissenyat per a volar a baixes velocitats, per lo que no se feren grans esforços per a millorar la seua aerodinamica, ni tan se vol els reblades estaven nivellats a la superficie i el tren d'aterrisage en certes versions anava protegit en peces de cuiro en lloc de metal. El Junkers Ju 87 Stuka estava concebut com un tanc, per a fabricar-ho i reparar-ho rapit i sense dificultat. Pero pese a la seua estetica poc cuidada, equipava algunes genialitats com detonadores en el tren d'aterrisage, que permetien volar una roda en cas de perdre l'atra per un atac, facilitant d'este modo l'aterrisage d'emergencia. Tambe tenia una heliç chicoteta colocada en el carenat del tren d'aterrisage coneguda com “trompeta de Jericó” que al picar l'aparte, emetia un so psicológicamente aterrador per al enemic i que hui en dia es un dels sons mes caracteristics de la segona guerra mundial. Podia transportar una bomba de fins 1800 Kg en un dispositiu en forma de trapezi que al realisar el picat desplaçava la bomba fora de l'alcanç de l'heliç. El pilot mediant una finestreta colocada en el sol de l'aparat podia comprovar el correcte desplaçament de la bomba per a evitar accidents. En la legio condor, durant la guerra civil espanyola (1936-1939) quedà palés que els pilots de Ju 87 Stuka podien perdre la visio durant el picat o despres de este degut a les forces G implicades en semblant maniobra. Per aço el Junkers 87 Stuka incorporava un “proto-pilot automatic” que una volta en picat, recuperava l'horisontalitat del vol a 550 metros del sol encara que el pilot no accionara la palanca per a tal efecte.