Diferència entre les revisions de "Guerra Gaucha"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La guerra gaucha fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest argenti i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l’Independencia Hispanoamericana (1809-1824), particularmente en | + | La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest argenti i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l’Independencia Hispanoamericana (1809-1824), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i Salta, contra els eixercits realistes, durant els anys 1814 i 1825. |
| − | Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, | + | Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes cortos tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la poblacio, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasio. |
| − | La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la | + | La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadres superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l’Eixercit del Nort, en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al carrec del riu Negro. Mes movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu carrec tenia una extensio de mes de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va coneixer com Llinea del Passage. |
| − | Els grups de | + | Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint homens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els mes experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us. |
| − | + | ==Unitats de combat== | |
| − | |||
Unitats de Cavalleria organisades al voltant de la ciutat de San Salvador de Jujuy entre 1817 i 1822: | Unitats de Cavalleria organisades al voltant de la ciutat de San Salvador de Jujuy entre 1817 i 1822: | ||
| − | • Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel de la Corte), en 10 | + | • Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel de la Corte), en 10 companyies |
| − | • Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Fermin de la Quintana), en 4 | + | • Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Fermin de la Quintana), en 4 companyies |
| − | • Esquadro N° 3 de Gauchos (capità Carrillo), en 2 | + | • Esquadro N° 3 de Gauchos (capità Carrillo), en 2 companyies |
| − | • Esquadro N° 4 de Gauchos (capità Iramain), en 1 | + | • Esquadro N° 4 de Gauchos (capità Iramain), en 1 companyia |
Gauchos de la Trencada, en Humahuaca: | Gauchos de la Trencada, en Humahuaca: | ||
| − | • Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel Manuel Alvarez Prado), en 2 | + | • Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel Manuel Alvarez Prado), en 2 companyies |
| − | • Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 | + | • Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 companyies |
| − | • Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 | + | • Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 companyies |
| + | |||
| + | [[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]] | ||
| + | [[Categoria:Província de Salta]] | ||
Revisió de 16:18 2 gin 2009
La guerra gaucha fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest argenti i extrem sur de Bolivia, durant la Guerra de l’Independencia Hispanoamericana (1809-1824), particularmente en les provincies de Jujuy i Salta, contra els eixercits realistes, durant els anys 1814 i 1825.
Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes cortos tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la poblacio, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasio.
La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadres superiors organisats, entre els que es trobaven el Marques de Yavi, Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel Manuel Eduardo Arias, a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l’Eixercit del Nort, en Humahuaca. En el vall de Jujuy estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al carrec del riu Negro. Mes movilitat tenien atres caps, com Pachi Gorriti. El front de combat al seu carrec tenia una extensio de mes de setcents quilometros, des de Volcán fins Orán, i es va coneixer com Llinea del Passage.
Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint homens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els mes experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.
Unitats de combat
Unitats de Cavalleria organisades al voltant de la ciutat de San Salvador de Jujuy entre 1817 i 1822:
• Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel de la Corte), en 10 companyies • Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Fermin de la Quintana), en 4 companyies • Esquadro N° 3 de Gauchos (capità Carrillo), en 2 companyies • Esquadro N° 4 de Gauchos (capità Iramain), en 1 companyia
Gauchos de la Trencada, en Humahuaca:
• Esquadro N° 1 de Gauchos (tenent coronel Manuel Alvarez Prado), en 2 companyies • Esquadro N° 2 de Gauchos (tenent coronel Pastor), en 2 companyies • Esquadro N° 3 de Gauchos (tenent coronel Belmonte), en 2 companyies