Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Candiacervus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul sobre el mamífer
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències
 
Llínea 4: Llínea 4:
'''''Candiacervus''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] extint de [[cérvol]] que va viure durant el [[Pleistoceno]] en l'illa de [[Creta]].<ref>Van der Geer, A.A.I., Dermitzakis, M., De Vós, J.  2006. Crete before the Cretans: the reign of dwarfs. Pharos 13, 121-132. Athens: Netherlands Institute.[http://users.uoa.gr/geeraae/publications/2006-Pharos-Crete.pdf PDF]</ref> El seu més notable característica, aparte de la seua cornamenta de forma espatulada, era la seua menuda estatura: l'espècie més menuda, ''C. ropalophorus'', media prop de 40&nbsp;centímetros fins als muscles en el seu adultez, com pot inferirse dels esquelets preparats.<ref>Van der Geer, A.A.I., De Vós, J., Lyras, G., Dermitzakis, M. 2005. The mounting of a skeleton of the fossil species ''Candiacervus'' sp. II from Liko Cave, Crete, Greece. ''Monografies de la Societat d'Història Natural dels Balears'' 12, 337-346</ref> Per açò, el gènero és considerat com un eixemple clàssic de [[nanisme insular]].<ref>Van der Geer, A.A.I., De Vós, J., Dermitzakis, M., Lyras, G., 2009. Hoe donaren op eilanden evolueren. Majorca, Eivissa, Kreta, Sardiniie, Sicilie, Japan, Madagaskar, Malta. Utrecht: Veen Magazines; ISBN 978-90-8571-169-8.[http://www.bruna.nl/boeken/hoe-donaren-op-eilanden-evolueren-9789085712299 Ga naar Bruna] {{Wayback|url=http://www.bruna.nl/boeken/hoe-donaren-op-eilanden-evolueren-9789085712299|dona't=20130928181403}}</ref> Atres característiques inclouen els membres relativament curts, la masividad dels ossos i les astes simplificades.<ref>Van der Geer, A.A.I., De Vós, J., Lyras, G., Dermitzakis, M. (2006). New data on the Pleistocene Cretan deer ''Candiacervus'' sp. II (Mammalia, Cervinae). In: Kahlke, R.-D., Maul, L. C. & Mazza, P. (Eds.): ''Clapix Neogene and Quaternary biodiversity and evolution: Regional developments and interregional correlations''. Proceedings of the 18th International Senckenberg Conference (VI International Palaeontological Colloquium in Weimar) vol. II. Courier Forschungsinstitut Senckenberg 256, 131-137. Frankfurt am Main.</ref>
'''''Candiacervus''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] extint de [[cérvol]] que va viure durant el [[Pleistoceno]] en l'illa de [[Creta]].<ref>Van der Geer, A.A.I., Dermitzakis, M., De Vós, J.  2006. Crete before the Cretans: the reign of dwarfs. Pharos 13, 121-132. Athens: Netherlands Institute.[http://users.uoa.gr/geeraae/publications/2006-Pharos-Crete.pdf PDF]</ref> El seu més notable característica, aparte de la seua cornamenta de forma espatulada, era la seua menuda estatura: l'espècie més menuda, ''C. ropalophorus'', media prop de 40&nbsp;centímetros fins als muscles en el seu adultez, com pot inferirse dels esquelets preparats.<ref>Van der Geer, A.A.I., De Vós, J., Lyras, G., Dermitzakis, M. 2005. The mounting of a skeleton of the fossil species ''Candiacervus'' sp. II from Liko Cave, Crete, Greece. ''Monografies de la Societat d'Història Natural dels Balears'' 12, 337-346</ref> Per açò, el gènero és considerat com un eixemple clàssic de [[nanisme insular]].<ref>Van der Geer, A.A.I., De Vós, J., Dermitzakis, M., Lyras, G., 2009. Hoe donaren op eilanden evolueren. Majorca, Eivissa, Kreta, Sardiniie, Sicilie, Japan, Madagaskar, Malta. Utrecht: Veen Magazines; ISBN 978-90-8571-169-8.[http://www.bruna.nl/boeken/hoe-donaren-op-eilanden-evolueren-9789085712299 Ga naar Bruna] {{Wayback|url=http://www.bruna.nl/boeken/hoe-donaren-op-eilanden-evolueren-9789085712299|dona't=20130928181403}}</ref> Atres característiques inclouen els membres relativament curts, la masividad dels ossos i les astes simplificades.<ref>Van der Geer, A.A.I., De Vós, J., Lyras, G., Dermitzakis, M. (2006). New data on the Pleistocene Cretan deer ''Candiacervus'' sp. II (Mammalia, Cervinae). In: Kahlke, R.-D., Maul, L. C. & Mazza, P. (Eds.): ''Clapix Neogene and Quaternary biodiversity and evolution: Regional developments and interregional correlations''. Proceedings of the 18th International Senckenberg Conference (VI International Palaeontological Colloquium in Weimar) vol. II. Courier Forschungsinstitut Senckenberg 256, 131-137. Frankfurt am Main.</ref>


Irònicament, estava molt emparentat en el cérvol jagant ''[[Megaloceros]]'', i de fet alguns experts consideren que ''Candiacervus'' és un [[Gènero (biologia)|subgénero]] de ''Megaloceros''.<ref name="Capasso Barbato_1">Capasso Barbato L. 1992b. Observations on the biostratigraphy of Cretan Pleistocene vertebrates. ''Il Quaternario'' 5 (1), 67-76.</ref> No obstant, van der Geer (2018) va determinar que eren més propencs al gènero ''[[Dama (gènero)|Dama]]''.<ref name="Geer2018"/>
Irònicament, estava molt emparentat en el cérvol jagant ''[[Megaloceros]]'', i de fet alguns experts consideren que ''Candiacervus'' és un [[Gènero (biologia)|subgénero]] de ''Megaloceros''.<ref name="Capasso Barbato_1">Capasso Barbato L. 1992b. Observations on the biostratigraphy of Cretan Pleistocene vertebrates. ''Il Quaternario'' 5 (1), 67-76.</ref> No obstant, van der Geer (2018) va determinar que eren més propencs al gènero ''[[Dama (gènero)|Dama]]''.




== Referències ==
<references />


[[Categoria:Mamífers d'Europa]]
[[Categoria:Mamífers d'Europa]]

Última revisió del 06:11 8 jul 2026

Candiacervus (Candiacervus)


Candiacervus és un gènero extint de cérvol que va viure durant el Pleistoceno en l'illa de Creta.[1] El seu més notable característica, aparte de la seua cornamenta de forma espatulada, era la seua menuda estatura: l'espècie més menuda, C. ropalophorus, media prop de 40 centímetros fins als muscles en el seu adultez, com pot inferirse dels esquelets preparats.[2] Per açò, el gènero és considerat com un eixemple clàssic de nanisme insular.[3] Atres característiques inclouen els membres relativament curts, la masividad dels ossos i les astes simplificades.[4]

Irònicament, estava molt emparentat en el cérvol jagant Megaloceros, i de fet alguns experts consideren que Candiacervus és un subgénero de Megaloceros.[5] No obstant, van der Geer (2018) va determinar que eren més propencs al gènero Dama.



Referències

[editar | editar còdic]
  1. Van der Geer, A.A.I., Dermitzakis, M., De Vós, J. 2006. Crete before the Cretans: the reign of dwarfs. Pharos 13, 121-132. Athens: Netherlands Institute.PDF
  2. Van der Geer, A.A.I., De Vós, J., Lyras, G., Dermitzakis, M. 2005. The mounting of a skeleton of the fossil species Candiacervus sp. II from Liko Cave, Crete, Greece. Monografies de la Societat d'Història Natural dels Balears 12, 337-346
  3. Van der Geer, A.A.I., De Vós, J., Dermitzakis, M., Lyras, G., 2009. Hoe donaren op eilanden evolueren. Majorca, Eivissa, Kreta, Sardiniie, Sicilie, Japan, Madagaskar, Malta. Utrecht: Veen Magazines; ISBN 978-90-8571-169-8.Ga naar Bruna [1] archivat en Wayback Machine.
  4. Van der Geer, A.A.I., De Vós, J., Lyras, G., Dermitzakis, M. (2006). New data on the Pleistocene Cretan deer Candiacervus sp. II (Mammalia, Cervinae). In: Kahlke, R.-D., Maul, L. C. & Mazza, P. (Eds.): Clapix Neogene and Quaternary biodiversity and evolution: Regional developments and interregional correlations. Proceedings of the 18th International Senckenberg Conference (VI International Palaeontological Colloquium in Weimar) vol. II. Courier Forschungsinstitut Senckenberg 256, 131-137. Frankfurt am Main.
  5. Capasso Barbato L. 1992b. Observations on the biostratigraphy of Cretan Pleistocene vertebrates. Il Quaternario 5 (1), 67-76.