Diferència entre les revisions de "Corporativisme"
Pàgina nova, en el contingut: «El '''corporativisme''' és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al lliberalisme{{Harvnp|Bernal García|2017|p=48|ps=”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las revoluciones liberales”}} i al socialisme (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»){{Harvnp|Wiarda|1997|p=}} que proponia un modo de producc…» |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''corporativisme''' és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al [[lliberalisme]]{{Harvnp|Bernal García|2017|p=48|ps=”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las [[revoluciones liberales]]”}} i al [[socialisme]] (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»){{Harvnp|Wiarda|1997|p=}} que proponia un modo de producció capitalista de tipo corporatiu, ya que apostava per la creació de corporacions, inspirades en els gremis de les societats preindustrials,{{Harvnp|Rodríguez Jiménez|1997|p=92}} en les que s'enquadrarien empresaris i treballadors per a alcançar la «harmonia social» (en contraposició a la «lluita de classes» del marxisme). «El corporativisme perseguia la posada en marcha de nous mecanismes de regulació de les relacions laborals que eliminaren els components d'incertitut i conflicte inherents al model lliberal, pero deixava intactes el núcleu central de les relacions socials capitalistes, en particular el dret de propietat i la subordinació del factor treballe al capital».{{Harvnp|Bernal García|2017|p=51}} | El '''corporativisme''' és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al [[lliberalisme]]{{Harvnp|Bernal García|2017|p=48|ps=”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las [[revoluciones liberales]]”}} i al [[socialisme]] (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»){{Harvnp|Wiarda|1997|p=}} que proponia un modo de producció capitalista de tipo corporatiu, ya que apostava per la creació de corporacions, inspirades en els gremis de les societats preindustrials,{{Harvnp|Rodríguez Jiménez|1997|p=92}} en les que s'enquadrarien empresaris i treballadors per a alcançar la «harmonia social» (en contraposició a la «lluita de classes» del marxisme). «El corporativisme perseguia la posada en marcha de nous mecanismes de regulació de les relacions laborals que eliminaren els components d'incertitut i conflicte inherents al model lliberal, pero deixava intactes el núcleu central de les relacions socials capitalistes, en particular el dret de propietat i la subordinació del factor treballe al capital».{{Harvnp|Bernal García|2017|p=51}} | ||
== Referències == | |||
<references/> | |||
== Bibliografia == | |||
*{{cita publicación |apellido={{versalita|Bernal García}}|nombre=Francisco |url=https://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/3480/2116 |título=Corporativismo y fascismo. Los sistemas de relaciones laborales autoritarios en la Europa de entreguerras |año=2017 |publicación=Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea |volumen= |número=15 |páginas=45-75 }} | |||
* Black, Antony (1984). ''Guilds and civil society in European political thought from the twelfth century to present''. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, {{ISBN|978-0-8014-1690-3}}. | |||
*{{cita publicación |apellido={{versalita|Fernández Riquelme}}|nombre=Sergio |url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3680828 |título=Breve historia del corporativismo católico |año=2010 |publicación=La Razón histórica: revista hispanoamericana de historia de las ideas políticas y sociales|volumen= |número=11 |páginas=54-64}} | |||
*{{cita libro |apellido={{versalita|Iriarte}}|nombre=Iñaki |apellido2={{versalita|Osés}}|nombre2=Jesús María|título=Diccionario político y social del siglo XX español |edición= |año=2008 |editor=Javier Fernández Sebastián y [[Juan Francisco Fuentes]] |editorial=Alianza Editorial|ubicación=Madrid |isbn=978-84-206-8769-8|capítulo=Corporativismo |páginas=300-305 |cita=}} | |||
* Jones, R. J. Barry (2001). ''Routledge Encyclopedia of International Political Economy: Entries A-F''. Taylor & Frances, {{ISBN|978-0-415-14532-9}}. | |||
*{{cita libro |apellido={{versalita|Rodríguez Jiménez}}|nombre=José Luis |enlaceautor=José Luis Rodríguez Jiménez |título=La extrema derecha española en el siglo XX |url= |otros= |año=1997 |editorial=Alianza Editorial |ubicación=Madrid |isbn=84-206-2887-5|capítulo= |páginas= |cita=}} | |||
*{{cita libro |apellido={{versalita|Wiarda}}|nombre=Howard J. |título=Corporatism and Comparative Politics. The other great "ism" |url=https://books.google.es/books?id=IKn2y2yS014C&lpg=PP1&hl=en&pg=PP1&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false |fechaacceso= |idioma=inglés |otros= |edición= |año=1997 |editorial=M. E. Sharpe |ubicación=New York |isbn=978-1-56324-715-6|capítulo= |páginas= |cita=}} | |||
Revisió de 19:46 31 maig 2026
El corporativisme és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al lliberalisme[1] i al socialisme (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»)[2] que proponia un modo de producció capitalista de tipo corporatiu, ya que apostava per la creació de corporacions, inspirades en els gremis de les societats preindustrials,[3] en les que s'enquadrarien empresaris i treballadors per a alcançar la «harmonia social» (en contraposició a la «lluita de classes» del marxisme). «El corporativisme perseguia la posada en marcha de nous mecanismes de regulació de les relacions laborals que eliminaren els components d'incertitut i conflicte inherents al model lliberal, pero deixava intactes el núcleu central de les relacions socials capitalistes, en particular el dret de propietat i la subordinació del factor treballe al capital».[4]
Referències
- ↑ Bernal García, 2017, p. 48. ”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las revoluciones liberales”
- ↑ Wiarda, 1997.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1997, p. 92.
- ↑ Bernal García, 2017, p. 51.
Bibliografia
- Plantilla:Cita publicación
- Black, Antony (1984). Guilds and civil society in European political thought from the twelfth century to present. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, ISBN 978-0-8014-1690-3.
- Plantilla:Cita publicación
- Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes (ed.). , Alianza Editorial. ISBN 978-84-206-8769-8.
- Jones, R. J. Barry (2001). Routledge Encyclopedia of International Political Economy: Entries A-F. Taylor & Frances, ISBN 978-0-415-14532-9.
- , Alianza Editorial. ISBN 84-206-2887-5.
- [1] (en inglés), M. E. Sharpe. ISBN 978-1-56324-715-6.