Diferència entre les revisions de "Movimiento Nacional"

Revisió de 07:21 21 maig 2026

El Movimiento Nacional, també conegut simplement com a Movimiento, és el nom que va rebre durant el franquisme el mecanisme polític que pretenia ser l'únic caixer de participació en la vida política espanyola.

Responia a un concepte de societat corporativa en la que únicament devien expressar-se les anomenades entitats naturals: família, municipi i sindicat.

El Moviment Nacional és la comunió dels espanyols en els ideals que varen donar vida a la Creuada i constituïxen el Moviment social i polític d'eixa integració.
Torcuato Fernández-Miranda.^[1]

L'orige del terme se situa en els primers anys del règim franquiste. En el canvi de rumbo de la Segona Guerra Mundial, Franco es va escomençar a distanciar de les potències fascistes. En setembre de 1943, va donar órdens per a que, en avant, des dels mijos oficials es referiren a la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET i de les JONS) com un «moviment» i no com un partit.^[2] Aixina que, en avant es va denominar de forma genèrica «Movimiento NAcional» al conjunt d'organismes i mecanismes que componien el règim franquiste.

Composició

El Moviment Nacional es componia essencialment de:

El partit únic, el nom complet del qual era Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicaliste (FET i de les JONS), creat des del començ de la guerra civil espanyola per agregació dels que formaven el cridat bando nacional i recolzaven la sublevació militar (a la que denominen Alçament Nacional). Al mateix temps es va produir la dissolució de tots els demés partits polítics, que varen passar a estar prohibits (el mateix nom de partit no podia amprar-se per a designar a l'organisació).
L'organisació sindical o Sindicat Vertical, conjunt també únic d'organisacions corporativistes que agrupaven tant a empresaris com a treballadors, l'existència dels interessos particulars de la qual pretenia negar.
Tots els càrrecs públics de l'Estat, les diputacions provincials o els municipis, anaren funcionaris de carrera o càrrecs de lliure designació, inclosos els professors universitaris o els membres de les Reals Acadèmies. Tots tenien que jurar fidelitat als Principis arreplegats en la Llei de Principis del Moviment Nacional, en teoria immutables.
Múltiples organismes de enquadrament social, que pretenien fer-se omnipresents en la vida pública i privada: el Front de Joventuts (que enquadrava als Flechas y Pelayos: chiquets i adolescents), la Secció Femenina (en una celebrada secció de Cors i Danses per a rescatar el folclore i amenisar les «demostracions sindicals», i un programa de Servici Social requisit obligatori per a les dònes que volgueren fer una carrera universitària), l'Auxili Social (que organisava el repartiment d'aliments, l'assistència a òrfens...), Educació i Descans, etc.

Referències

↑ Torcuato Fernández-Miranda, El Movimiento como fundamento doctrinal y la organización política del régimen español, en El hombre y la sociedad, página 162.
↑ Stanley G. Payne (1999). Fascism in Spain, 1923–1977, Madison: University of Wisconsin Press, pág. 322

[1] Torcuato Fernández-Miranda, El Movimiento como fundamento doctrinal y la organización política del régimen español, en El hombre y la sociedad, página 162.

[2] Stanley G. Payne (1999). Fascism in Spain, 1923–1977, Madison: University of Wisconsin Press, pág. 322

[1]

[2]

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 L'orige del terme se situa en els primers anys del règim franquiste. En el canvi de rumbo de la Segona Guerra Mundial, Franco es va escomençar a distanciar de les potències fascistes. En setembre de 1943, va donar órdens per a que, en avant, des dels mijos oficials es referiren a la [[Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista]] (FET i de les JONS) com un «moviment» i no com un partit.<ref>Stanley G. Payne (1999). ''Fascism in Spain, 1923–1977'', Madison: University of Wisconsin Press, pág. 322</ref> Aixina que, en avant es va denominar de forma genèrica «Movimiento NAcional» al conjunt d'organismes i mecanismes que componien el règim franquiste.
+== Composició ==
+El Moviment Nacional es componia essencialment de:
+* El partit únic, el nom complet del qual era [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicaliste]] (FET i de les JONS), creat des del començ de la [[guerra civil espanyola]] per agregació dels que formaven el cridat bando nacional i recolzaven la sublevació militar (a la que denominen [[Alçament Nacional]]). Al mateix temps es va produir la dissolució de tots els demés partits polítics, que varen passar a estar prohibits (el mateix nom de partit no podia amprar-se per a designar a l'organisació).
+* L'organisació sindical o Sindicat Vertical, conjunt també únic d'organisacions corporativistes que agrupaven tant a empresaris com a treballadors, l'existència dels interessos particulars de la qual pretenia negar.
+* Tots els càrrecs públics de l'Estat, les diputacions provincials o els municipis, anaren funcionaris de carrera o càrrecs de lliure designació, inclosos els professors universitaris o els membres de les Reals Acadèmies. Tots tenien que jurar fidelitat als Principis arreplegats en la Llei de Principis del Moviment Nacional, en teoria immutables.
+* Múltiples organismes de enquadrament social, que pretenien fer-se omnipresents en la vida pública i privada: el Front de Joventuts (que enquadrava als Flechas y Pelayos: chiquets i adolescents), la Secció Femenina (en una celebrada secció de Cors i Danses per a rescatar el folclore i amenisar les «demostracions sindicals», i un programa de Servici Social requisit obligatori per a les dònes que volgueren fer una carrera universitària), l'Auxili Social (que organisava el repartiment d'aliments, l'assistència a òrfens...), Educació i Descans, etc.
 == Referències ==