Diferència entre les revisions de "Racialisme en Catalunya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} Per r'''acialisme en Catalunya''' s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels sigles XIX, XX i X…»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{en desenroll}}
 
{{en desenroll}}
 
Per r'''acialisme en Catalunya''' s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels sigles XIX, XX i XXI basada en el racisme científic, que afirma la diferència o superioritat racial dels catalans front als castellans.
 
Per r'''acialisme en Catalunya''' s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels sigles XIX, XX i XXI basada en el racisme científic, que afirma la diferència o superioritat racial dels catalans front als castellans.
 +
 +
== Antecedents i context ==
 +
El plantejament de races inferiors i superiors, identificades en nacions emergents i decadents, està en l'ambient intelectual de l'época en Espanya, ple d'alusions a la virilitat i el valor que acompanya al passat i desijat gran Imperi. La commemoració del quarto centenari del descobriment d'Amèrica (1892), havia inaugurat certa recuperació de l'"orgull espanyol" i del seu paper en el món, que culmina en la proclamació del 12 d'octubre (data del desembarc de Colón en Sant Salvador-Guanahaní) com a Dia de la Raça, pero la pèrdua dels últims vestigis de l'Imperi colonial espanyol en 1898 va qüestionar dita recuperació.
 +
 +
La pèrdua d'estos últims territoris d'ultramar (Cuba, Guam, Filipines i Puerto Rico) a mans de l'eixèrcit nortamericà, el cridat desastre del 98, va tindre diverses conseqüències en el paisage polític i cultural espanyol, aparte de l'evident pèrdua de les colónies. Varen aparéixer diverses receptes per a la solució de la decadència espanyola i el ser d'Espanya, entre elles el regeneracionisme, pero també els nacionalismes català i vasc. Els nacionalistes catalans se sentien atrapats en una Espanya dèbil, atrassada i decadent, que no era capaç de progressar, llastre del que es tindrien que lliurar per a convertir-se en una societat moderna.​
 +
 +
D'acort en Joan-Lluis Marfany, «el racisme els impregnava a tots [els protagonistes de la Renaixença], com impregnava a tota la cultura de l'época».
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
* [https://www.elmundo.es/cataluna/2025/09/26/68d6c906e4d4d878488b45ab.html Del andaluz "poco hecho" al que "se gasta el dinero del PER en un bar": historia de un desprecio continuado a Andalucía por parte del nacionalismo catalán]
 +
* [https://www.rtve.es/noticias/20080730/concejal-catalan-pide-disculpas-por-su-campana-para-apadrinar-ninos-extremenos/125010.shtml El concejal catalán pide disculpas por su campaña para 'apadriñar' niños extremeños]
 +
* [https://www.eldiario.es/extremadura/sociedad/concejal-tarragona-apadrinar-extremenos-absuelto_1_4352715.html El concejal de Tarragona que propuso apadrinar niños extremeños, absuelto]
 +
* [https://www.hoy.es/extremadura/tres-decadas-encontronazos-20190108002823-ntvo.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.hoy.es%2Fextremadura%2Ftres-decadas-encontronazos-20190108002823-ntvo.html Tres décadas de encontronazos entre políticos catalanes y extremeños]
 +
* [https://www.lavanguardia.com/vida/20150204/54426861317/juzgan-a-un-concejal-de-torredembarra-que-pidio-apadrinar-a-un-extremeno.html Juzgan a un concejal de Torredembarra que pidió apadrinar a un extremeño]
 +
* [https://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/30/barcelona/1217428847.html Un concejal catalán insta a apadrinar niños extremeños y mostrar la solidaridad catalana]

Revisió de 08:39 27 set 2025

Sense data
U o més enciclopedistes estan treballant actualment en estendre est artícul.
És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari o en la pàgina de discussió de l'artícul per a poder coordinar la redacció.
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla.

Per racialisme en Catalunya s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels sigles XIX, XX i XXI basada en el racisme científic, que afirma la diferència o superioritat racial dels catalans front als castellans.

Antecedents i context

El plantejament de races inferiors i superiors, identificades en nacions emergents i decadents, està en l'ambient intelectual de l'época en Espanya, ple d'alusions a la virilitat i el valor que acompanya al passat i desijat gran Imperi. La commemoració del quarto centenari del descobriment d'Amèrica (1892), havia inaugurat certa recuperació de l'"orgull espanyol" i del seu paper en el món, que culmina en la proclamació del 12 d'octubre (data del desembarc de Colón en Sant Salvador-Guanahaní) com a Dia de la Raça, pero la pèrdua dels últims vestigis de l'Imperi colonial espanyol en 1898 va qüestionar dita recuperació.

La pèrdua d'estos últims territoris d'ultramar (Cuba, Guam, Filipines i Puerto Rico) a mans de l'eixèrcit nortamericà, el cridat desastre del 98, va tindre diverses conseqüències en el paisage polític i cultural espanyol, aparte de l'evident pèrdua de les colónies. Varen aparéixer diverses receptes per a la solució de la decadència espanyola i el ser d'Espanya, entre elles el regeneracionisme, pero també els nacionalismes català i vasc. Els nacionalistes catalans se sentien atrapats en una Espanya dèbil, atrassada i decadent, que no era capaç de progressar, llastre del que es tindrien que lliurar per a convertir-se en una societat moderna.​

D'acort en Joan-Lluis Marfany, «el racisme els impregnava a tots [els protagonistes de la Renaixença], com impregnava a tota la cultura de l'época».

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Racialisme_en_Catalunya&oldid=440690»