|
|
| Llínea 8: |
Llínea 8: |
| | |població = 59.762.887 | | |població = 59.762.887 |
| | |ciutat més poblada = Roma | | |ciutat més poblada = Roma |
| − | |forma de Govern = República Parlamentària
| |
| − | |president = Giorgio Napolitano
| |
| − | |llengües = Llengua Italiana|Italià
| |
| − | |coor = 41°54′ N 12°29′ E
| |
| − | |altitut =
| |
| − | |superfície = 301 338
| |
| − | |densitat = 198 hab/km2
| |
| − | |gentilici = Italià/ana
| |
| − | |Moneda = Euro
| |
| − | |Prefix Telefònic = +39
| |
| − | |Us Horari = CET (UTC+1)
| |
| − | |Domini = .it
| |
| − | |Membre de: = [[Unió Europea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[G-8]], [[COE]]
| |
| − | }}
| |
| − |
| |
| − | '''Itàlia''', oficialment la '''Republica italiana''' (En italià Repubblica Italiana), és un pais d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).
| |
| − |
| |
| − | El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Peninsula Italica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicilia]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat per els [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suissa]], [[Austria]] i [[Eslovènia|Eslovenia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclaus dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruixen l'historia de les bases de la civilisacio occidental.
| |
| − |
| |
| − | '''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etruscos]] i els [[Imperi Romà|Romans]] i tambe fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va extendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i tambe es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].
| |
| − |
| |
| − | == Orige etimologic ==
| |
| − | La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calabria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un pais ric en ganado bovi. En el segle I a.C., el bou, simbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, simbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda tambe es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va extendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despres tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estreig de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto exten el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i [[Corcega]] no pasaràn a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.
| |
| − |
| |
| − | Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.
| |
| − |
| |
| − | == Historia ==
| |
| − | [[Image:Mapa de Italia.png|thumb|right|<center>Mapa de '''Itàlia'''.</center>]]
| |
| − | [[Image:Coliseu.jpg|thumb|right|<center>Coliseu Romà.</center>]]
| |
| − | [[Image:Plaça San Marcs.jpg|thumb|right|<center>Plaça de Sant Marc en [[Venècia|Venecia]].</center>]]
| |
| − | [[Image:Torre Pisa.jpg|thumb|right|<center>Torre de [[Pisa]].</center>]]
| |
| − |
| |
| − | La historia d''''Itàlia''' es a lo millor la mes important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El pais ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despres de la Magna [[Grecia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, tras la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc mes importants de tota [[Europa]].
| |
| − |
| |
| − | Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, hasda entonces gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de '''Itàlia''' hasda el 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despres fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] es un enclau independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].
| |
| − |
| |
| − | La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en [[1922]] llevó a Itàlia a una alianza en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la condujo a la derrota de '''Itàlia''' tras la [[Segona Guerra Mundial]]. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente [[América]], [[França]] y [[Alemanya]].
| |
| − |
| |
| − | El 2 de junio de [[1946]], un referéndum sobre la monarquía estableció la república como sistema de gobierno italiano, adoptando el país una nueva constitución el 1 de enero de [[1948]]. Los miembros de la familia real fueron llevados al exilio, por su relación con el régimen fascista, hasta el 10 de noviembre de [[2003]], cuando pudieron regresar a Itàlia gracias a la modificación de la constitución por el parlamento italiano.
| |
| − |
| |
| − | Los Tratados de [[Roma]] de [[1957]] firmados por seis países europeos han hecho de Itàlia uno de los miembros fundadores de la [[Unió Europea]].[1
| |
| − |
| |
| − | El 2 de juny de [[1946]], un referendum sobre la monarquia va establir la republica com sistema de govern italià, adoptant el pais una nova constitucio el 1 de igner de [[1948]]. Els membres de la familia real foren portats al exili, per sa relacio en el regim fasciste, hasda el 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regresar a '''Itàlia''' graies a la modificacio de la constitucio per el parlament italià.
| |
| − |
| |
| − | Els Tratats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis paissos europeus han fet de '''Itàlia''' u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea|Unio Europea]].
| |
| − |
| |
| − | == Govern i Politica ==
| |
| − | La politica de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademes, es un sistema multipartidiste.
| |
| − |
| |
| − | '''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademes en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Les demes es sometixen a un estatut comu de administracio.
| |
| − |
| |
| − | Encara que '''Itàlia''' ha experimentàt un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el pais mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser oscura, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assesinàt de Giovanni Falcone, un magistràt que investigava el crimen organisàt, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les insitucions italianes, pero tras anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolàt el fantsma de la corrupcio, pero ell pareix no imprtarli als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.
| |
| − |
| |
| − | == Geografia ==
| |
| − | El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt per els [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.
| |
| − |
| |
| − | El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertient meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m de alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns pasos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veines. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio mes llarc del pais), fosa tectonica reomplida per els deposits sedimentaris aportats per els rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic per el llitoral NE de Itàlia.
| |
| − |
| |
| − | La climatología italiana, si be te carácter mediterráneu, presenta notables variacions regionales. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitud: mijess anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mientras que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertients: la tirrénica, que queda expoxta a les corrents húmedes de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).
| |
| − |
| |
| − | El rest de planures italianes, encara que son numeroses, son d'escasa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius ([[Arno]], [[Tiber]]) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituixen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, tambe denominats Abruzos, que constituixen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per ultim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominaes Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans ([[Vesubio]], mont Amiata, Camps Flegreos).
| |
| − |
| |
| − | == Ecologia ==
| |
| − | La major part d''''Itàlia''' correspon al bioma de bosc mediterraneu, encara que tambe estan presents el bos temperàt de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bos temperàt de coniferes en els [[Alpes]].
| |
| − |
| |
| − | Segon WWF, el territori d'Italia es repartix entre huit ecoregions diferents:
| |
| − |
| |
| − | *Bosc temperàt de frondoses
| |
| − | * Bosc mixt de els [[Alps]] Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovència|Eslovenia]].
| |
| − | * Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana.
| |
| − | * Bosc montà caducifoli dels [[Apenins]].
| |
| − | *Bosc temperàt de coniferes
| |
| − | * Bosc dels [[Alps]].
| |
| − | *Bosc mediterraneu
| |
| − | * Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].
| |
| − | * Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.
| |
| − | * Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i [[Sicilia]]. Inclou tambe la totalitat de [[Cerdenya]], el archipielac Toscà (entre [[Corcega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.
| |
| − | * Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del pais.
| |
| − |
| |
| − | == Economia ==
| |
| − | {| style = align="right" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" class="bonita" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
| |
| − | ! colspan="2" | Exportacions a
| |
| − | ! colspan="2" | Importacions de
| |
| − | |-
| |
| − | ! Pais
| |
| − | ! Percentage
| |
| − | ! Pais
| |
| − | ! Percentage
| |
| − | |-
| |
| − | | Alemanya
| |
| − | | 14,5%
| |
| − | | Alemanya
| |
| − | | 17,7%
| |
| − | |-
| |
| − | | França
| |
| − | | 12,2%
| |
| − | | França
| |
| − | | 11,1%
| |
| − | |-
| |
| − | | EEUU
| |
| − | | 9,7%
| |
| − | | Paisos Baixos
| |
| − | | 6,2%
| |
| − | |-
| |
| − | | Regne Unit
| |
| − | | 6,7%
| |
| − | | Regne Unit
| |
| − | | 5,1%
| |
| − | |-
| |
| − | | Espanya
| |
| − | | 6%
| |
| − | | EEUU
| |
| − | | 4,9%
| |
| − | |-
| |
| − | | Atres
| |
| − | | 50,9%
| |
| − | | Atres
| |
| − | | 55%
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − |
| |
| − | L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de la seua economia. Frent a allo, les activitats agricoles han experimentàt un considerable retrocés, trant en ocupacio de la poblacio activa (7,3%), com en la seua participacio en el PIB (3,7%). La produccio agricola no abasteix la demana alimenticia de la poblacio, i es especialment escasa en la rama ganadera: bovi (Cerdenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba mes extessa en cultius de cereals (blat, arros -primera productora europea-, dacsa), leguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimento, albargina, tomata i cebes) i flors. Menció especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agrios en [[Sicilia]]), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon producció mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Itàlia al cap de la produccio mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.
| |
| − |
| |
| − | == Demografia ==
| |
| − | '''Itàlia''' és un pais molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, economica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per kilometro quadràt.
| |
| − |
| |
| − | A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer hasda el 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que hasda llavors habia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia pasà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Turin]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonia]]), pero no fea el norest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els nucleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generàt una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Napols]], [[Turin]], [[Palermo]], [[Genova]], [[Bolonia]] i [[Florencia]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital economica.
| |
| − |
| |
| − | Els grups minoriaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens alrededor del [[Trieste]].
| |
| − |
| |
| − | Atres grups minoritares en lenguages parcialment oficials incluixen la minoria de parla francesa de la regió del Vall d'Aosta; els sards, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el [[català]] en l'[[Alguer]].
| |
| − |
| |
| − | A pesar de ser catolicisme romà la religio predominant (85% de la poblacio), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulma.
| |
| − |
| |
| − | Italia te 59.762.887 habitants (istat 04.2008), i està composta etnicament (senyes [[2006]]) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% de asiatics (majoria de chinos), 0,4% de americans (majoria d'ecuatorians) i 0,2% d'atres.
| |
| − |
| |
| − | == Cultura ==
| |
| − | {| {{fichabonita}}
| |
| − | |+ '''Festes'''
| |
| − | ! Fecha !! Nom en valencià !! Nombre local
| |
| − | |-
| |
| − | | 1 de enero || [[Cap d'any]] || ''Capodanno''
| |
| − | |-
| |
| − | | 6 de enero || [[Epifania]] || ''Epifanía''
| |
| − | |-
| |
| − | | ''Móvil'' || [[Dumenge de Pasqua]] || ''Domenica di Pasqua''
| |
| − | |-
| |
| − | | ''Móvil'' || [[Dilluns de Pasqua]] || ''Lunedì dell'Angelo''
| |
| − | |-
| |
| − | | 25 de abril || [[Resistencia italiana|Aniversari de la Lliberacio]] || ''Liberazione''
| |
| − | |-
| |
| − | | 1 de mayo || [[Dia del Treball]] || ''Festa del Lavoro''
| |
| − | |-
| |
| − | | 2 de junio || [[Festa de la Republica]] || ''Festa della Repubblica''
| |
| − | |-
| |
| − | | 15 de agosto || [[Asuncio de Maria]] || ''Assunta (Ferragosto)''
| |
| − | |-
| |
| − | | 1 de noviembre || [[Dia de Tots Els Sants]] || ''Tutti i Santi''
| |
| − | |-
| |
| − | | 8 de diciembre || [[Inmaculà Concepcio]] || ''Immacolata Concezione''
| |
| − | |-
| |
| − | | 25 de diciembre || [[Nadal]] || ''Natale''
| |
| − | |-
| |
| − | | 26 de diciembre || [[Esteban (mártir)|Dia de Sant Esteban]] || ''Santo Stefano''
| |
| − | |}
| |
| − |
| |
| − | [[Image:Davit Miguel Angel.jpg|thumb|right|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]]
| |
| − | '''Itàlia''' és reconeguda per el seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos son la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i musica, en particular l'òpera.
| |
| − |
| |
| − | El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]].
| |
| − |
| |
| − | === Gastronomia ===
| |
| − | La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el pais fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo mon. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' per els seus plats mes famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana.
| |
| − |
| |
| − | === Lliteratura ===
| |
| − | La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat unic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliteraria i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua epoca '''Itàlia''' existiera ya com un estat unic independent en idioma oficial propi.
| |
| − |
| |
| − | Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.
| |
| − |
| |
| − | === Deports ===
| |
| − | '''Itàlia''' es un pais que tambe poseix tradicio deportiva. Especialment el [[futbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica desde el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del [[futbol]] que se coneix hui en dia.
| |
| − |
| |
| − | El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Futbol]], que s'encarrega de els campeonats de [[futbol]] de clups i de la selecció nacional. A nivell de clups, '''Itàlia''' conta en tres clups campeons de [[Europa]], com heu son el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el clup que mes tituls internacionals ostenta (18 hasda la data); el Inter és el atre més gran encara que ultimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més tituls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el unic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que també lograren tituls europeus.
| |
| − |
| |
| − | La Selecció de [[futbol]] d''''Itàlia''' és la seleccio que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart de una Eurocopa, en [[1968]]. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la [[FIFA]] en [[1993]] i [[2007]].
| |
| − |
| |
| − | També, el automovilisme forma part de la nutrida historia deportiva de '''Itàlia'''. És la sèu de la famosa escuderia [[Ferrari]], la escuderia mes reconeguda en disciplenes com la [[Formula 1]]. Tambe, el Gran Premí de Itàlia és una de les competencies més importants a escala internacional.
| |
| − |
| |
| − | El ciclisme és l¡atra disciplina que ha tengut importancia. Este pais també poseix la seua propia competició, com es el Giro d'Itàlia.
| |
| − |
| |
| − | === Llengües d'Itàlia ===
| |
| − | [[Image:Llengues deitalia.png|thumb|right|300px|<center>Mapa llingüístic d'Itàlia</center>]]
| |
| − | El [[idioma italià]] és el idioma oficial de Itàlia, que és una llengua neolatina formà a basse de una série de llengües del mateix grup tals com: [[Sicilià]], [[Napolità]], [[Toscà]]...
| |
| − | El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[esloveny]], [[franco-provençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].
| |
| − | [[Itàlia en els Jocs Olímpics|Italia en els Jocs Olimpics]].
| |
| − |
| |
| − | {{traduït de|es|Italia}}
| |
| − |
| |
| − | {{UE}}
| |
| − |
| |
| − | [[Categoria:Itàlia]]
| |
| − | [[Categoria:Països d'Europa]]
| |
| − | [[Categoria:Unió Europea]]
| |
| − | [[Categoria:Membres de l'ONU]]
| |
