Diferència entre les revisions de "Nusku"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Nusku''' va ser el [[deu]] de la llum i el [[fòc]] en la [[Mitologia mesopotàmica|mitologia de l'antiga Mesopotàmia]], i en Babilònia va ser conegut com '''Girru'''. Figura com a fill d'[[Anu]], sol ser mencionat com a visir o ministre d'[[Enlil]]. El seu símbol és una llàntia. | '''Nusku''' va ser el [[deu]] de la llum i el [[fòc]] en la [[Mitologia mesopotàmica|mitologia de l'antiga Mesopotàmia]], i en Babilònia va ser conegut com '''Girru'''. Figura com a fill d'[[Anu]], sol ser mencionat com a visir o ministre d'[[Enlil]]. El seu símbol és una llàntia. | ||
| − | En Assíria el seu centre de cult va ser Harrán, allí predominava el cult a [[Sin]], deu de la [[lluna]], per això era vist com el seu fill. També era considerat el patró de les arts i deu de la civilisació perque se li associava al descobriment del fòc fet per la humanitat, i el seu progrés a partir d'est. | + | En Assíria el seu centre de cult va ser Harrán, allí predominava el cult a [[Sin]], deu de la [[lluna]], per això era vist com el seu fill. També era considerat el patró de les arts i deu de la civilisació perque se li associava al descobriment del fòc fet per la humanitat, i el seu progrés a partir d'est. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 08:32 12 set 2024
Nusku va ser el deu de la llum i el fòc en la mitologia de l'antiga Mesopotàmia, i en Babilònia va ser conegut com Girru. Figura com a fill d'Anu, sol ser mencionat com a visir o ministre d'Enlil. El seu símbol és una llàntia.
En Assíria el seu centre de cult va ser Harrán, allí predominava el cult a Sin, deu de la lluna, per això era vist com el seu fill. També era considerat el patró de les arts i deu de la civilisació perque se li associava al descobriment del fòc fet per la humanitat, i el seu progrés a partir d'est.
Referències[editar | editar còdic]
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- George A. Barton, Archaeology and The Bible
- Robert A. Guisepi, Ancient Sumeria