Diferència entre les revisions de "Carádoco"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
En la [[Mit Artúric|llegenda artúrica]], Carádoco va ser un cavaller de la Taula Redona durant l'época d'[[Uther Pendragón]], pero es va unir a atres reis en rebelió quan [[Rei Arturo|Arturo]] va prendre el tro. Finalment es va reconciliar en el jove rei, i es va convertir en un dels seus aliats de major confiança. En el ''Lanzarote-Grial'' mor heroicament en la batalla final d'Arturo quan és assessinat pel senyor d'Escòcia designat per Mossegueu Heliades, a qui també mata, despuix de liderar la derrota de mercenaris irelandeses. | En la [[Mit Artúric|llegenda artúrica]], Carádoco va ser un cavaller de la Taula Redona durant l'época d'[[Uther Pendragón]], pero es va unir a atres reis en rebelió quan [[Rei Arturo|Arturo]] va prendre el tro. Finalment es va reconciliar en el jove rei, i es va convertir en un dels seus aliats de major confiança. En el ''Lanzarote-Grial'' mor heroicament en la batalla final d'Arturo quan és assessinat pel senyor d'Escòcia designat per Mossegueu Heliades, a qui també mata, despuix de liderar la derrota de mercenaris irelandeses. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38. | * Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38. | ||
Revisió de 11:59 2 jul 2024
Carádoco Vreichvras va ser un antepassat semilegendari dels reis de Gwent. Va poder haver vixcut en els sigle V o VI. És recordat en la Matèria de Bretanya com a cavaller de la Taula Redona baixe els noms de Rei Carados i Carados Briefbras.
En la llegenda artúrica, Carádoco va ser un cavaller de la Taula Redona durant l'época d'Uther Pendragón, pero es va unir a atres reis en rebelió quan Arturo va prendre el tro. Finalment es va reconciliar en el jove rei, i es va convertir en un dels seus aliats de major confiança. En el Lanzarote-Grial mor heroicament en la batalla final d'Arturo quan és assessinat pel senyor d'Escòcia designat per Mossegueu Heliades, a qui també mata, despuix de liderar la derrota de mercenaris irelandeses.
Referències
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
- Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
- Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
- García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
- Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
Bibliografia
- Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
- Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
- Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
- Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
- Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
- Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431