Diferència entre les revisions de "Ishtaran"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Ya en el periodo Dinàstic Arcaic, Ishtaran era invocat pel lugal Mesilim com un deu que podia opinar per a adjudicar terreny en una disputa fronteriça entre les ciutats d'Umma i Lagash. S'ha sugerit que la seua suposta eficàcia en este cas be podria provindre de la pròpia localisació fronteriça de la seua ciutat, Der. | Ya en el periodo Dinàstic Arcaic, Ishtaran era invocat pel lugal Mesilim com un deu que podia opinar per a adjudicar terreny en una disputa fronteriça entre les ciutats d'Umma i Lagash. S'ha sugerit que la seua suposta eficàcia en este cas be podria provindre de la pròpia localisació fronteriça de la seua ciutat, Der. | ||
| − | El seu cult es va estendre més allà de les seues pròpies fronteres, i tal volta en senyal de gratitut, Gudea, ensi de Lagash, deixa constància de l'instalació d'un santuari dedicat a Ishtaran en el gran temple de [[Ningirsu]] en Girsu. | + | El seu cult es va estendre més allà de les seues pròpies fronteres, i tal volta en senyal de gratitut, Gudea, ensi de Lagash, deixa constància de l'instalació d'un santuari dedicat a Ishtaran en el gran temple de [[Ningirsu]] en Girsu. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 15:17 8 maig 2024
Ishtaran, Ištaran o Gusilim era un deu de la justícia i divinitat local de Der, ciutat-estat sumerio situada a l'orient del Tigris, en la frontera entre Sumèria i Elam. També era nomenat An-Gal, de Gran deu o Gran Cel.
El seu cult va florir des del periodo Dinàstic Arcaic III fins a la mitat del periodo babilònic, quan ya el seu nom no està atestat en noms personals. El seu símbol, tan freqüentment representat en kudurrus, és una serp (provablement representant a Nirah, el deu serp, que va actuar com a ministre d'Ishtaran). La consort d'Ishtaran era coneguda simplement com Sarrat-Deri: la reina de Der.
Ya en el periodo Dinàstic Arcaic, Ishtaran era invocat pel lugal Mesilim com un deu que podia opinar per a adjudicar terreny en una disputa fronteriça entre les ciutats d'Umma i Lagash. S'ha sugerit que la seua suposta eficàcia en este cas be podria provindre de la pròpia localisació fronteriça de la seua ciutat, Der.
El seu cult es va estendre més allà de les seues pròpies fronteres, i tal volta en senyal de gratitut, Gudea, ensi de Lagash, deixa constància de l'instalació d'un santuari dedicat a Ishtaran en el gran temple de Ningirsu en Girsu.
Referències[editar | editar còdic]
- A. Wohlstein, The Sky-God An-Anu, Nueva York-Jericho, 1976, 135
- C. Wilcke, RIA, 5, 74-87
- Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
- Wiggerman, F.A.M. [1997], "Transtigridian Snake Gods", en Finkel, I.L. & Geller, M.J. (eds), Sumerian Gods and their Representations, [Cuneiform Monographs 7], Groningen, 1997, pp.33-55.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Campbell, Joseph. The Masks of God: Occidental Mythology. New York: Penguin, 1976
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
- Lara Peinado, Federico (2005). «Hammurabi de Babilonia, príncipe piadoso». ISIMU. Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad (Universidad Complutense de Madrid) VIII: 129. ISSN 1575-3492
- Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ishtaran.