Diferència entre les revisions de "Jurat"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''El Jurat'' era una càrrec públic foral de l'antic Regne de Valéncia. El cos dels Jurats estava compost per sis individus. Tenien per distintiu una Toga...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''El Jurat'' era una càrrec públic foral de l'antic [[Regne de Valéncia]]. El cos dels Jurats estava compost per sis individus. | + | '''El Jurat''' era una càrrec públic foral de l'antic [[Regne de Valéncia]]. El cos dels Jurats estava compost per sis individus. |
Tenien per distintiu una Toga o gramalla que recordava el ''"trabea purpúrea"'' del [[Consolat romà]]. | Tenien per distintiu una Toga o gramalla que recordava el ''"trabea purpúrea"'' del [[Consolat romà]]. | ||
Revisió de 15:15 30 dec 2009
El Jurat era una càrrec públic foral de l'antic Regne de Valéncia. El cos dels Jurats estava compost per sis individus.
Tenien per distintiu una Toga o gramalla que recordava el "trabea purpúrea" del Consolat romà.
Els Jurats del Regne de Valéncia se diferenciaven dels Regidors de Castella en número i en atribucions. La seua prioritat era l'abastiment del Regne podent prohibir l'exportació de cereals o ganado, castigar als infractors i inclús armar galeres contra contrabandistes i castigar-los d'acort en lo que dictaven els Furs. També confirmaven o modificaven ordenances gremials, gestió d'aigües urbanes, higiene i fixat de preus de benes.
Els Jurats eren sis, dos de l'estament nobiliari, i quatre del popular (o real). El que sàlia a sorts de cada estament, era el Jurat en Cap, aixina estava el Jurat en Cap dels cavallers i el dels ciutadans.
Bibliografia
- Boix, Vicent. Apuntes Históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia. Imprenta Mariano Cabrerizo. 1855. Madrid.