Diferència entre les revisions de "Platí"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''platí''' és un metal preciós de color [[argent]], més pesat i més dur que l'[[or]], molt brillant, dúctil i maleable, fon a temperatures elevades i és insoluble en els àcits. Es troba en distints minerals, freqüentment junt en [[níquel]] i [[coure]]; també es pot trobar com a metal. | El '''platí''' és un metal preciós de color [[argent]], més pesat i més dur que l'[[or]], molt brillant, dúctil i maleable, fon a temperatures elevades i és insoluble en els àcits. Es troba en distints minerals, freqüentment junt en [[níquel]] i [[coure]]; també es pot trobar com a metal. | ||
| − | |||
| − | |||
El seu símbol és Pt i el seu número atómico 78. Està situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements. | El seu símbol és Pt i el seu número atómico 78. Està situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements. | ||
| Llínea 19: | Llínea 17: | ||
En la naturalea, generalment forma part dels Metals del Grup del Platí i es troba junt a atres metals com l'or, el níquel o el coure. Els Metals del Grup del Platí (MGP) són Platí (Pt), Paladi (Pd), Rodi (Rh), Ruteni (Ru), Iridi (Ir) i Osmi (Os). Platí i Paladi són els més importants del grup. | En la naturalea, generalment forma part dels Metals del Grup del Platí i es troba junt a atres metals com l'or, el níquel o el coure. Els Metals del Grup del Platí (MGP) són Platí (Pt), Paladi (Pd), Rodi (Rh), Ruteni (Ru), Iridi (Ir) i Osmi (Os). Platí i Paladi són els més importants del grup. | ||
| + | |||
| + | == Usos i aplicacions == | ||
| + | És utilisat en joyeria i és més car que l'or. També és utilisat en equipament de laboratori, contactes elèctrics, empasts i catalisadors d'automòvils. | ||
| + | |||
| + | En química, el platí s'usa en fertilisants i explosius com una gasa per a la conversió catalítica d'[[amoníac]] en [[àcit nítric]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 11:02 17 ago 2023
El platí és un metal preciós de color argent, més pesat i més dur que l'or, molt brillant, dúctil i maleable, fon a temperatures elevades i és insoluble en els àcits. Es troba en distints minerals, freqüentment junt en níquel i coure; també es pot trobar com a metal.
El seu símbol és Pt i el seu número atómico 78. Està situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements.
Producció[editar | editar còdic]
Actualment, Suràfrica conta en les reserves de platí més grans del món (més del 70% del total mundial), per lo que s'ha convertit en el seu major productor i exportador. Rússia i Canadà conten en modestes reserves d'este metal, i Estats Units conta en una producció mínima a pesar dels seus jaciments (casi la mitat dels jaciments canadencs). Solament entre Suràfrica i Rússia es genera el 90% de la producció mundial de platí.
Ubicació[editar | editar còdic]
Es troba en mines de roques ígnees en grànuls molt chicotets. La producció mundial de platí, estimada en unes 16 tonellades anuals, es repartix principalment entre Colòmbia, Estats Units, Suràfrica, Canadà i els països de l'antiga URSS.
Normalment es troba en estat metàlic aleat en atres metals del seu grup en forma de pepites i d'escames i associat als minerals de níquel, coure i cromo fonamentalment.
S'ha aplegat a trobar una pepita d'uns 9,5 kg en casi un 80% de riquea en platí i el restant distribuït en metals com a iridi, paladi, rodi, osmi, ruteni, or, etc.
En la naturalea, generalment forma part dels Metals del Grup del Platí i es troba junt a atres metals com l'or, el níquel o el coure. Els Metals del Grup del Platí (MGP) són Platí (Pt), Paladi (Pd), Rodi (Rh), Ruteni (Ru), Iridi (Ir) i Osmi (Os). Platí i Paladi són els més importants del grup.
Usos i aplicacions[editar | editar còdic]
És utilisat en joyeria i és més car que l'or. També és utilisat en equipament de laboratori, contactes elèctrics, empasts i catalisadors d'automòvils.
En química, el platí s'usa en fertilisants i explosius com una gasa per a la conversió catalítica d'amoníac en àcit nítric.
Referències[editar | editar còdic]
- Calvo Rebollar, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames, Zaragoza. p. 110-114. ISBN 978-84-8321-908-9
- Donald McDonald, Leslie B. Hunt (1982). A History of Platinum and its Allied Metals (en inglés). Johnson Matthey Plc. pp. 7-8. ISBN 978-0-905118-83-3
- Estévez de Romero, Patricia (1998). «Platino en el Ecuador precolombino». Boletín del Museo del Oro, (44-45), 158-181
- Berthelot, M. (1901). «Sur les métaux égyptiens: Présence du platine parmi les caractères d'inscriptions hiéroglyphiques, confié à mon examn». Comptes rendus de l'Académie des Sciences (en francés) 132. p. 729
- David A. Scott and Warwick Bray (1980) «Ancient Platinum Technology in South America: Its use by the Indians in Pre-Hispanic Times». Platinum Metals Review (en anglés)
- Meeks, N.; La Niece, S.; Estevez, P. (2002). «The technology of early platinum plating: a gold mask of the La Tolita culture, Ecuador». Archaeometry. 44 (2) (Wiley). pp. 273-284. ISSN 0003-813X. doi:10.1111/1475-4754.t01-1-00059
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bergsøe, Paul (1936). «Metallurgy of Gold and Platinum among the Pre-Columbian Indians». Nature (en inglés) 137 (3453) (Springer Science and Business Media LLC). p. 29. Bibcode:1936Natur.137...29B. ISSN 0028-0836. S2CID 4100269. doi:10.1038/137029a0
- Ogden, Jack M. (1976). «The So-Called 'Platinum' Inclusions in Egyptian Goldwork». The Journal of Egyptian Archaeology 62 (1) (SAGE Publications). pp. 138-144. ISSN 0307-5133. S2CID 192364303. doi:10.1177/030751337606200116
- Rayner W. Hesse (2007). Jewelrymaking Through History: An Encyclopedia. Greenwood Publishing Group. pp. 155-156. ISBN 978-0-313-33507-5
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Platí.