Diferència entre les revisions de "Llonja del Cànem"
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2338 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»] | * [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2338 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»] | ||
| + | * [https://elpais.com/diario/2007/02/28/cvalenciana/1172693898_850215.html «La Llonja del Cànem recobra su brillo | Edición impresa | EL PAÍS»] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 15:27 18 jul 2023
La Llonja del Cànem és un edifici de la ciutat de Castelló de la Plana, que està situat en el centre de la vila, junt a la plaça Major, concretament, en el cantó dels actuals carrers Colón (antic carrer Sabaters) i Cavallers. L'edifici data del sigle XVII. En l'actualitat perteneix a l'Universitat Jaume I.
Història
L'història de l'edifici de la Llonja del Cànem comença en l'any 1604, any en que finalisaren les obres del campanar de la ciutat (El Fadrí). El Consell municipal se plantejà comprar l'antiga casa del solar que ocupa hui la Llonja per a ampliar la plaça de l'Herba, que comprenia els immobles de l'iglésia de Santa Maria, el Palau de la Vila, la casa Abadia i eixa casa, per a tindre més espai, ya que en eixe lloc es celebrava tots els dilluns el nomenat "Mercat del dilluns", des de l'any 1312.
L'ajuntament, comprà la casa, propietat de Jaume Gombau o Gumbau, i en febrer de l'any 1605 s'iniciaren els treballs de derrocament pero sorgí l'idea d'alçar en eixe solar un soportal o porchada per a la venda de fruita, conforme a la construcció de llonges d'aquell temps en ciutats com: Valéncia, Saragossa o Sevilla.
En l'any 1606 s'iniciaren els treballs per a la construcció de la nova Llonja de Castelló que no finalisarien fins a l'any 1617. L'edifici fon obra de l'arquitecte Francisco Galiança.
En 1792 i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.
En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà chicoteta i en l'any 1867 l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any 1906 l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en 1910, feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc Vicent Castell que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà Oliet (Joaquim Oliet).
Durant el sigle XX, l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any 1984 es declarat Monument Històric-Artístic.
L'Universitat Jaume I adquirix en 1999 la Llonja del Cànem per a centre cultural i educatiu de la pròpia universitat. Se feren unes obres d'urgència i durant els anys de 2002 a 2005 es dedicà a exposicions. Se convocà un concurs d'idees per a rehabilitar-lo. El proyecte guanyador correspongué als arquitectes Miguel del Rey, Antonio Gallud i J. Ignacio Fuster, a on s'intentà recuperar l'aspecte original i guardar tots els estils arquitetònics haguts durant el temps (2007).
Descripció
És un edifici d'estil renaixentiste de forma rectangular, d'una sola planta i en dos fronteres obertes molt semblants, en dos grans arcades recolzades sobre columnes toscanes i en un escut de la vila sobre les arcades del carrer Colón.
La nova construcció datada en l'any 1792 mostra unes fronteres barroques en pintures alegòriques del pintor morellà Oliet (Joaquim Oliet Cruella).
Utilisació
La llonja començà a utilisar-se per al comerç de fruites pero finalment es destinà al comerç del cànem, materia fonamental en l'activitat econòmica castellonenca de l'época, d'ahí prové el seu nom.
En l'actualitat es la sèu de l'Universitat Jaume I en la ciutat de Castelló, a on se celebren conferències, reunions i exposicions i servix d'informació universitària per als ciutadans.
Referències
- «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»
- «La Llonja del Cànem recobra su brillo | Edición impresa | EL PAÍS»
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llonja del Cànem.