Diferència entre les revisions de "La Foradada"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Històricament, va servir de refugi per a les activitats dels contrabandistes durant els sigle XIX i principis del XX. El forat de l'illa constituïa un abric natural per als barcos que es dedicaven al [[contrabando]], puix podien permanéixer amagats dels servicis de vigilància. Estos últims, per tal de posar fi al contrabando en l'illa, optaren per provocar una explosió de roques, que transformà considerablement la morfologia de l'illa.<ref name="uji"/> | + | Històricament, va servir de refugi per a les activitats dels contrabandistes durant els [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. El forat de l'illa constituïa un abric natural per als barcos que es dedicaven al [[contrabando]], puix podien permanéixer amagats dels servicis de vigilància. Estos últims, per tal de posar fi al contrabando en l'illa, optaren per provocar una explosió de roques, que transformà considerablement la morfologia de l'illa.<ref name="uji"/> |
== Geografia == | == Geografia == | ||
Última revisió del 16:21 25 maig 2023
La Foradada, també nomenada Ferrer, és un dels illots de l'archipèlec de les Columbretes, situat al suroest de l'illa Grossa, la més gran de l'archipèlec, i al sur de l'illa La Ferrera i El Carallot.
Topònim[editar | editar còdic]
Popularment sempre ha sigut nomenat pels peixcadors com La Foradada. No obstant això, va ser nomenada com a Ferrer pel capità Smith i com a Horadada pel capità Rafael Pardo de Figueroa.[1]
El seu nom es deu al fet que presenta una gran cavitat en el centre.
Història[editar | editar còdic]
Històricament, va servir de refugi per a les activitats dels contrabandistes durant els sigle XIX i principis del XX. El forat de l'illa constituïa un abric natural per als barcos que es dedicaven al contrabando, puix podien permanéixer amagats dels servicis de vigilància. Estos últims, per tal de posar fi al contrabando en l'illa, optaren per provocar una explosió de roques, que transformà considerablement la morfologia de l'illa.[1]
Geografia[editar | editar còdic]
El grup de la Foradada està integrat pels illots Lobo i Méndez Núñez, i la Pedra Joaquín i Jorge Juan (un banc).[1]
La Foradada, l'illa principal d'este conjunt, té forma triangular i pràcticament no dispon de sol en tota l'illa. Es caracterisa pels seus abruptes tallats, que a sovint es convertixen en parets verticals, i pel to roig de les roques. La forma de l'illa és la d'un arc natural obert en el centre, al qual es pot accedir a peu en molta dificultat fins a l'interior. En l'interior es troba una baïa d'aigües someres, tancada a est i surest pels illots Lobo i Méndez Núñez.
Protecció[editar | editar còdic]
Les Columbretes foren declarades parc natural pel Decret 15/1988, de 25 de giner de la Generalitat Valenciana,[2] i reserva marina de 4.400 hectàrees per orde de 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.[3] Foren requalificats com a reserva natural per llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana.[4]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Columbretes. En la cresta del volcán. Universitat Jaume I. Universitat Jaume I. (espanyol)
- ↑ Decret 15/1988, de 25 de giner, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)
- ↑ Orde de 19 d'abril de 1990 per la qual s'establix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes
- ↑ Llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Foradada.