Diferència entre les revisions de "Valencià catalanisat"
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El catlencià, naix de la unió dels noms de les llengües valenciana i catalana, Cat(de[[català]]) i "lencià"(de [[valencià]]) | El catlencià, naix de la unió dels noms de les llengües valenciana i catalana, Cat(de[[català]]) i "lencià"(de [[valencià]]) | ||
− | El catlencià, | + | El catlencià, també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del païs valencià". |
Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules que no són pròpies del valencià, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valencianoparlants. | Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules que no són pròpies del valencià, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valencianoparlants. | ||
Revisió de 21:13 28 set 2009
Catlencià
Catlencià és la denominació que se li dona a la llengua barreja de valencià, català i mallorquí que s'ensenya en les escoles i instituts del Regne de Valéncia (esta denominació és utilisada sobretot pels més jóvens). El catlencià, naix de la unió dels noms de les llengües valenciana i catalana, Cat(decatalà) i "lencià"(de valencià)
El catlencià, també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del païs valencià". Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules que no són pròpies del valencià, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valencianoparlants.
Característiques
Esta barreja que no aplega a ser ni valencià, ni català, ni res no té unes caractrístiques concretes ni ben definides, moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana, això provoca que ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure i que l'alumne que no és valencianoparlant quan parle en u que si que ho és, es passe al castellà ràpidament perque veu que el valencianoparlant no entén lo que diu o que posa una "cara extranya", al mateix temps provoca que l'alumne valencianoparlant per regla general no utilise el vocabulari que li ensenyen en l'escola i utilise el parlar més autènticament valencià.
Algunes de les paraules més típiques del catlencià són:
Nosaltres en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
Aquesta en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta.
Apropar paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
Aleshores en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
Doncs que vol dir "pues" o "puix", cal dir que Doncs és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.
Atres dades
Les persones que utilisen el "catlencià" solen ser d'origen castellnoparlant o pròpiament catalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la llengua valenciana.
Institucions que utilisen el catlencià
Radiotelevisió Pública Valenciana (Canal9, Punt2...).
Atres associacions.