Diferència entre les revisions de "Pajet"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Hatshepsut davant de Pajet '''Pajet''' és en la mitologia egípcia, una divinitat menor, de l…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:SpeosArtemidos015d.jpg|thumb|250px|Representació d'Hatshepsut davant de Pajet]] | + | [[File:SpeosArtemidos015d.jpg|thumb|250px|Representació d'[[Hatshepsut]] davant de Pajet]] |
'''Pajet''' és en la [[mitologia egípcia]], una divinitat menor, de l'época de l'Imperi Mig, coneguda com ''la que arrapa''. Està estretament vinculada a la cerimònia de la coronació. El seu nom egipcíac és: Pajet i es correspon en la deitat grega [[Artemisa]]. | '''Pajet''' és en la [[mitologia egípcia]], una divinitat menor, de l'época de l'Imperi Mig, coneguda com ''la que arrapa''. Està estretament vinculada a la cerimònia de la coronació. El seu nom egipcíac és: Pajet i es correspon en la deitat grega [[Artemisa]]. | ||
Revisió de 19:14 7 abr 2023
Pajet és en la mitologia egípcia, una divinitat menor, de l'época de l'Imperi Mig, coneguda com la que arrapa. Està estretament vinculada a la cerimònia de la coronació. El seu nom egipcíac és: Pajet i es correspon en la deitat grega Artemisa.
Iconografia
Era representada com a dòna en cap de lleona, tocada en un disc solar entre dos banyes liriformes i dos plomes. La seua manifestació animal és un gat salvage i, més tart, una lleona, o un guepardo femella, una de les formes que podia prendre en encarnar-se.
Mitologia
D'acort a les creències d'aquells temps, era capaç de dominar el fòc i de transformar-se en unes atres formes animals, com una serp. Era venerada perque se la considerava protectora del Sol i perque entre les seues facultats era capaç de favorir la riuada del Nil. Se la considerava aliada d'Osiris. Com a les deeses lleones, se la relaciona en les activitats guerreres, en els uadis i els oasis. En l'Imperi Nou acompanya a Amón i Nejbet.
Epítets
El seu nom significa “La que Arrapa”; és “La que Dilacera”, “La Destructora” i “La que Arrebata”. També és “Aquella que obri les vies de la Pluja Tempestuosa”, i en ocasions és la “Dama de Seth”. En els Texts de les Piràmides figura com a “Caçadora de la Nit en Garres Esmolades” i en el periodo tardà d'Egipte la veem com Isis-Pajet, la “Senyora de l'Escritura”.
Cult
Durant l'Imperi Mig tenia un parage sagrat, propenc a Beni Hassan, sent una important deesa local. El seu cult cobra especial importància, durant les dinasties XVIII i XIX, quan se l'associa a la cort.
Referències
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
- Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en anglés)
- Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pajet.