Diferència entre les revisions de "Geshtu-e"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia acadia i sumèria, '''Geshtu-e''' (també '''Geshtu, Gestu''') va ser un deu menor de l'inteligència. La llegend…»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
En la [[mitologia acadia]] i [[Mitologia sumèria|sumèria]], '''Geshtu-e''' (també '''Geshtu, Gestu''') va ser un [[deu]] menor de l'inteligència. La llegenda relatada en el poema Atrahasis, conte que va ser sacrificat pels deus superiors i la seua [[sanc]] mesclada en [[argila]] va ser usada per a crear a la humanitat.
+
En la [[mitologia acadia]], [[Mitologia babilònica|babilònica]] i [[Mitologia sumèria|sumèria]], '''Geshtu-e''' (també '''Geshtu, Gestu''') va ser un [[deu]] menor de l'inteligència. La llegenda relatada en el poema Atrahasis, conte que va ser sacrificat pels deus superiors i la seua [[sanc]] mesclada en [[argila]] va ser usada per a crear a la humanitat.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 16: Llínea 16:
 
[[Categoria: Mitologia]]  
 
[[Categoria: Mitologia]]  
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]  
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]  
 +
[[Categoria: Mitologia acadia]]
 +
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
 
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
 
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
 

Revisió de 12:33 28 març 2023

En la mitologia acadia, babilònica i sumèria, Geshtu-e (també Geshtu, Gestu) va ser un deu menor de l'inteligència. La llegenda relatada en el poema Atrahasis, conte que va ser sacrificat pels deus superiors i la seua sanc mesclada en argila va ser usada per a crear a la humanitat.

Referències

  • Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en anglés). Archeological Institute of America
  • Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. ISBN 0714117056
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
  • Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

Bibliografia

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
  • González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
  • Wolkstein, Diane; Kramer, Noah. Inanna, queen of heaven and earth : her stories and hymns from Sumer (1a edición). New York: Harper & Row, Publihsers. p. 68. ISBN 0-06-090854-8