Diferència entre les revisions de "Uanna"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Uanna''' o '''Oannes''' va ser un ser mitològic provablement un Apkallu (creats per Enki), un semideu mitat peix mitat humà, que va existir en les…»)
 
Llínea 8: Llínea 8:
 
* Black, Jeremy A.; Green, Anthony (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 162. ISBN 0714117056
 
* Black, Jeremy A.; Green, Anthony (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 162. ISBN 0714117056
 
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
 
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
 +
* E. Dhorme, Les religions de Babylone et d'Assyrie, París, 1949
 +
* Palmer, Abram Smythe "Babylonian influencia on The Biblia and popular creencia: "Tĕhôm and Tiâmat", "hades and satán": a comparativo Study of Genesis I. 2 (London, 1897)
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
Llínea 18: Llínea 20:
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
 
[[Categoria: Mitologia acadia]]
 
[[Categoria: Mitologia acadia]]
 +
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
 
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
 
[[Categoria: Mitologia sumèria]]

Revisió de 11:02 24 març 2023

Uanna o Oannes va ser un ser mitològic provablement un Apkallu (creats per Enki), un semideu mitat peix mitat humà, que va existir en les mitologies sumèries, caldees i babiloniques.

Va fer la seua aparició en el golf Pèrsic, i solia parlar en els humans i ensenyar-los bons modals, lletres, matemàtiques, arquitectura, etc. Es diu que, per als babilonios Oannes era el mateix Ea o Enki, uns atres ho varen identificar en Adapa.

Segons Beroso, baix el regnat de Dahös aproximadament en l'any 2780 a. C., varen aparéixer atres Annedoti, descrits en forma amfíbia, mescla d'humà i peix, els seus noms varen ser: Eudocus, Eneugamus, Eneuboulus i Anemeutus. Més tart, segons Apolodoro, per l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'En-men-dur-ana, va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar Anodaphus. Cal resaltar que per a Beroso estes entitats, es dien Musarus (traducció: sers repulsius).

Referències

  • Black, Jeremy A.; Green, Anthony (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 162. ISBN 0714117056
  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • E. Dhorme, Les religions de Babylone et d'Assyrie, París, 1949
  • Palmer, Abram Smythe "Babylonian influencia on The Biblia and popular creencia: "Tĕhôm and Tiâmat", "hades and satán": a comparativo Study of Genesis I. 2 (London, 1897)

Bibliografia

  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8