Diferència entre les revisions de "Kiskill-lilla"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia mesopotàmica, '''Kiskill-lilla''', és el nom que rep un dimoni de la nit. Segons la llegenda, havia fet el seu niu en l'arbre…») |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | En la [[mitologia mesopotàmica]], '''Kiskill-lilla''', és el nom que rep un [[Dimonis|dimoni]] de la nit. Segons la llegenda, havia fet el seu niu en l'arbre cridat Haluppu d'[[Inanna]]. Els acadis li varen conéixer com '''Lilitu''' o '''Lilith'''. | + | En la [[mitologia mesopotàmica]], '''Kiskill-lilla''', és el nom que rep un [[Dimonis|dimoni]] de la nit. Segons la llegenda, havia fet el seu niu en l'arbre cridat Haluppu d'[[Inanna]]. Els acadis li varen conéixer com '''Lilitu''' o '''Lilith''' i és la mare de les Lilim que són, segons la mitologia hebrea, dimonis femenins (súcubos) fills de Lilith, primera esposa d'Adán, qui va donar a llum a infinitat de vampirs i dimonis. Lilit, creada abans que Eva, encarna a la bellea maligna aixina com a la mare de l'adulteri i de la fornicació pasional. |
== Referències == | == Referències == |
Revisió de 19:42 13 març 2023
En la mitologia mesopotàmica, Kiskill-lilla, és el nom que rep un dimoni de la nit. Segons la llegenda, havia fet el seu niu en l'arbre cridat Haluppu d'Inanna. Els acadis li varen conéixer com Lilitu o Lilith i és la mare de les Lilim que són, segons la mitologia hebrea, dimonis femenins (súcubos) fills de Lilith, primera esposa d'Adán, qui va donar a llum a infinitat de vampirs i dimonis. Lilit, creada abans que Eva, encarna a la bellea maligna aixina com a la mare de l'adulteri i de la fornicació pasional.
Referències
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Micha F. Lindemans
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41