Diferència entre les revisions de "Cihuacóatl"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Cihuacóatl '''Cihuacóatl''' (del náhuatl: Siwakoatl ‘serp femella’‘sent siwat…») |
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Cihuacoatl_statue_(Museo_Nacional_Antropologia).JPG|thumb|250px|Cihuacóatl]] | [[File:Cihuacoatl_statue_(Museo_Nacional_Antropologia).JPG|thumb|250px|Cihuacóatl]] | ||
| − | '''Cihuacóatl''' (del | + | '''Cihuacóatl''' (del nàhuatl: Siwakoatl ‘serp femella’‘sent siwatl, ‘dòna’; i koatl —o kowatl—, ‘serp’) o '''Ciuhcóatl''' en la [[mitologia asteca]] és la recolectora d'[[Ànima|ànimes]] que, d'igual modo, és considerada la protectora de les dònes fallides en donar a llum. El terme també va ser utilisat en la societat asteca per a referir-se al cap dels eixèrcits, dit lloc era el segon en importància en l'estructura política de l'Imperi mexicà, semblant al d'un primer ministre. |
També era cridada '''Quilaztli, Yaocíhuatl''' (dòna guerrera i amant dels guerrers), '''Tonantzin''' (nostra mare) i '''Huitzilnicuatec''' (cap de colibrí). Se li relaciona en les tribus del nort. És descrita com una dòna madura en la cara pintada mitat en [[roig]] i mitat en [[negre]], en el [[cap]] du una corona de plomes d'àguila, vestida en una brusa roja i una falda blanca en caragolets. En la mà dreta du un instrument per a teixir i en la mà esquerra un escut que fa joc en la seua corona. D'acort en la mitologia asteca esta entitat guerrera li va donar la victòria sobre els seus enemics. Per una atra part, se supon que va ser qui va moldre els ossos que va dur [[Quetzalcóatl]] del [[Mictlán]] per a crear a la humanitat. | També era cridada '''Quilaztli, Yaocíhuatl''' (dòna guerrera i amant dels guerrers), '''Tonantzin''' (nostra mare) i '''Huitzilnicuatec''' (cap de colibrí). Se li relaciona en les tribus del nort. És descrita com una dòna madura en la cara pintada mitat en [[roig]] i mitat en [[negre]], en el [[cap]] du una corona de plomes d'àguila, vestida en una brusa roja i una falda blanca en caragolets. En la mà dreta du un instrument per a teixir i en la mà esquerra un escut que fa joc en la seua corona. D'acort en la mitologia asteca esta entitat guerrera li va donar la victòria sobre els seus enemics. Per una atra part, se supon que va ser qui va moldre els ossos que va dur [[Quetzalcóatl]] del [[Mictlán]] per a crear a la humanitat. | ||
Revisió de 11:59 27 feb 2023
.JPG)
Cihuacóatl (del nàhuatl: Siwakoatl ‘serp femella’‘sent siwatl, ‘dòna’; i koatl —o kowatl—, ‘serp’) o Ciuhcóatl en la mitologia asteca és la recolectora d'ànimes que, d'igual modo, és considerada la protectora de les dònes fallides en donar a llum. El terme també va ser utilisat en la societat asteca per a referir-se al cap dels eixèrcits, dit lloc era el segon en importància en l'estructura política de l'Imperi mexicà, semblant al d'un primer ministre.
També era cridada Quilaztli, Yaocíhuatl (dòna guerrera i amant dels guerrers), Tonantzin (nostra mare) i Huitzilnicuatec (cap de colibrí). Se li relaciona en les tribus del nort. És descrita com una dòna madura en la cara pintada mitat en roig i mitat en negre, en el cap du una corona de plomes d'àguila, vestida en una brusa roja i una falda blanca en caragolets. En la mà dreta du un instrument per a teixir i en la mà esquerra un escut que fa joc en la seua corona. D'acort en la mitologia asteca esta entitat guerrera li va donar la victòria sobre els seus enemics. Per una atra part, se supon que va ser qui va moldre els ossos que va dur Quetzalcóatl del Mictlán per a crear a la humanitat.
Referències
- Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia
- Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
- «Cihuacóatl, la deidad que era mitad mujer y mitad serpiente». MXCity | Guía de la Ciudad de México
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Olavarrieta, Marcela (1990). Magia en los tuxtlas, Veracruz. México: INI/CNCA. Col. Presencias
- Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
- Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cihuacóatl.