Diferència entre les revisions de "Ehécatl"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Ilustració de l'hemisferi oest en el [[Còdex Borgia]] '''Ehécatl''' (del náhuatl: Ehekatl ‘vent’) en la mitolo…»)
 
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl')
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Ehecatl_2.jpg|thumb|250px|Ilustració de l'hemisferi oest en el [[Còdex Borgia]]]]
 
[[File:Ehecatl_2.jpg|thumb|250px|Ilustració de l'hemisferi oest en el [[Còdex Borgia]]]]
  
'''Ehécatl''' (del [[náhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.
+
'''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.
  
 
És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana cridada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.
 
És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana cridada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.

Revisió de 11:59 27 feb 2023

Ilustració de l'hemisferi oest en el Còdex Borgia

Ehécatl (del nàhuatl: Ehekatl ‘vent’) en la mitologia asteca i per a atres cultures de Mesoamérica, era el deu del vent. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de Quetzalcóatl, la serp emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els núvols en pluja per als cultius.

És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del Sol, anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana cridada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.

Referències

  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  • Taube, Karl A. (1993). Aztec and Maya Myths (en inglés). University of Texas Press. p. 31. ISBN 9780292781306

Bibliografia

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaçox externs

Commons