Diferència entre les revisions de "Cintéotl"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Cintéotl Cintéotl (del náhuatl:Sinteotl, sintli, mazorca de la dacsa seca; teotl, deu o…») |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
[[Cintéotl]] (del [[náhuatl]]:Sinteotl, sintli, mazorca de la [[dacsa]] seca; teotl, [[deu]] o deitat’) o Centéotl en la [[mitologia asteca]] és el deu de la dacsa i el patró de l'ebrietat i la beguda en els rituals, és considerat en ocasions com un deu dual, en identitat masculina i femenina. | [[Cintéotl]] (del [[náhuatl]]:Sinteotl, sintli, mazorca de la [[dacsa]] seca; teotl, [[deu]] o deitat’) o Centéotl en la [[mitologia asteca]] és el deu de la dacsa i el patró de l'ebrietat i la beguda en els rituals, és considerat en ocasions com un deu dual, en identitat masculina i femenina. | ||
| − | Centéotl o Cintéotl, era considerat protector de la dacsa. En la cultura asteca la dacsa era la principal font d'aliment i dita deitat es considerava tan important com la seua alimentació. | + | Centéotl o Cintéotl, era considerat protector de la dacsa. En la cultura asteca la dacsa era la principal font d'aliment i dita deitat es considerava tan important com la seua alimentació. Ademés de representar a la dacsa, se li considera el patró de beure una beguda espiritual embriagant. Sobre la deitat femenina, també se li considera deesa de la terra. Fill(a) de [[Xochiquétzal]], considerada deesa de la sexualitat, flors i bellea, i [[Piltzintecuhtli]], deu dels temporals. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 13:17 21 feb 2023
Cintéotl (del náhuatl:Sinteotl, sintli, mazorca de la dacsa seca; teotl, deu o deitat’) o Centéotl en la mitologia asteca és el deu de la dacsa i el patró de l'ebrietat i la beguda en els rituals, és considerat en ocasions com un deu dual, en identitat masculina i femenina.
Centéotl o Cintéotl, era considerat protector de la dacsa. En la cultura asteca la dacsa era la principal font d'aliment i dita deitat es considerava tan important com la seua alimentació. Ademés de representar a la dacsa, se li considera el patró de beure una beguda espiritual embriagant. Sobre la deitat femenina, també se li considera deesa de la terra. Fill(a) de Xochiquétzal, considerada deesa de la sexualitat, flors i bellea, i Piltzintecuhtli, deu dels temporals.
Referències
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cintéotl.