Diferència entre les revisions de "Taula de canvis"
(Etiqueta: Edició visual) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Taula de Canvis''' va ser una | + | La '''Taula de Canvis''' va ser una institucio financiera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs publics. |
El 20 d´octubre de 1407 el rei de Aragó Martin I el humá autoriza la fundacio de la institució coneguda com " Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia", que seria inaugurada el 31 de giner del any 1408. | El 20 d´octubre de 1407 el rei de Aragó Martin I el humá autoriza la fundacio de la institució coneguda com " Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia", que seria inaugurada el 31 de giner del any 1408. | ||
| − | Esta institució naixque per al foment del comerc facilitant el canvi de moneda. | + | Esta institució naixque per al foment del comerc facilitant el canvi de moneda, cocessio de prestams, realizacio de depossits i negociacios en lletres de canvi. |
La institucio estava governada per dos '''regidors''', un ciudata i un mercader, triats per a dos anys per els jurats i per el consell general de la ciutat. Els regidors nomenaben a dos '''escrivans'''encarregats de la contabilitat, la seua obligacio era anotar en els llibres tots els deposits, anotant les entradres i eixides de diners y joies. | La institucio estava governada per dos '''regidors''', un ciudata i un mercader, triats per a dos anys per els jurats i per el consell general de la ciutat. Els regidors nomenaben a dos '''escrivans'''encarregats de la contabilitat, la seua obligacio era anotar en els llibres tots els deposits, anotant les entradres i eixides de diners y joies. | ||
Revisió de 10:00 31 gin 2023
La Taula de Canvis va ser una institucio financiera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs publics.
El 20 d´octubre de 1407 el rei de Aragó Martin I el humá autoriza la fundacio de la institució coneguda com " Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia", que seria inaugurada el 31 de giner del any 1408.
Esta institució naixque per al foment del comerc facilitant el canvi de moneda, cocessio de prestams, realizacio de depossits i negociacios en lletres de canvi.
La institucio estava governada per dos regidors, un ciudata i un mercader, triats per a dos anys per els jurats i per el consell general de la ciutat. Els regidors nomenaben a dos escrivansencarregats de la contabilitat, la seua obligacio era anotar en els llibres tots els deposits, anotant les entradres i eixides de diners y joies.
Per a ser escriva tenien que estar casats i viure en la ciutat de Valencia.
Els diners se guardaven en una caixa de fusta coneguda com Caixa de gros baix la proteccio de tres clavaris, un ciudata, un mercader i un generos, que es renovaven cada dos anys. Habia un atra caixa coneguda com caixa de menut administrada per un mercarder que servia per a cantits chicotetes a diari.
El nom de la institucio es deu a que les operacions se realizaben en una taula de fusta en un tapet que tenia l´escut de la ciutat i que se trovaba en la Llonja de Valencia.
En 1419 la institucio se tanca per el mal fucionament i la quebra del seus deposits. En 1517 va ser refundada coneguda com la Taula nova durant fins l´any 1649 que torna a tancar, la ultima etapa fou desde 1658 i se conegué com la Taula novisima durant fins l´any 1719 quan el rei Felip V elimina els furs de Valencia i les segues institucions.
La Taula de Canvis es conserva en el Palau de Cervelló en la ciutat de Valencia.