Diferència entre les revisions de "Constitució Política de Costa Rica de 1847"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Portada del text conservat en la [[Biblioteca Nacional de Costa Rica|Biblioteca Nacional]] La '''Consti…») |
|||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== La Reforma de 1848 == | == La Reforma de 1848 == | ||
En 1848 es promouen una série de reformes a la Constitució, novament via Constituent, que entre atres coses canvia el nom al país de [[Estat de Costa Rica]] a [[Primera República de Costa Rica|República de Costa Rica]] i otorga majors poders al [[Poder Eixecutiu]], en especial en matèria de nomenaments públics i decisions administratives, és dir, es va acostant cada volta més al [[presidencialisme]]. | En 1848 es promouen una série de reformes a la Constitució, novament via Constituent, que entre atres coses canvia el nom al país de [[Estat de Costa Rica]] a [[Primera República de Costa Rica|República de Costa Rica]] i otorga majors poders al [[Poder Eixecutiu]], en especial en matèria de nomenaments públics i decisions administratives, és dir, es va acostant cada volta més al [[presidencialisme]]. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 08:24 17 gin 2023
La Constitució Política de l'Estat de Costa Rica va ser promulgada el 10 de febrer de 1847 baixe el govern interí de José María Alfaro Zamora qui va convocar una Assamblea Constituent per a eixe fi per mig d'eleccions el 23 d'agost de 1846.
Esta va ser la primera Constitució que va establir la figura del Vicepresident, aixina com dos ministres; de Relacions, Governació, Justícia i Negocis Eclesiàstics i de Facenda, Educació Pública, Guerra i Marina. També es restringixen les municipalitats llimitant-se a mencionar que existirà un Governador per Departament.
La Reforma de 1848
En 1848 es promouen una série de reformes a la Constitució, novament via Constituent, que entre atres coses canvia el nom al país de Estat de Costa Rica a República de Costa Rica i otorga majors poders al Poder Eixecutiu, en especial en matèria de nomenaments públics i decisions administratives, és dir, es va acostant cada volta més al presidencialisme.